Vilaniu

Vilaniu és la descripció realista de una vila provinciana, on la política menuda i les baixeses rurals tenen unes conseqüències tràgiques. Com diu el crític Manuel de Montoliu,

L'ambient físic, el paisatge, ha inspirat en aquesta novel·la planes insuperables de color i de vida, que potser no tenen parió en la literatura catalana.

Les relacions entre la dona d'un dels cacics, Isabel de Galceran, i el jove Albert permeten de descriure la decadència dels nuclis rurals en benefici de l'emergent burgesia barcelonina. Les dues families de cacics més importants de Vilaniu estan enfrontades. Davant la que sembla victòria dels Galceran, els Rodon contraataquen escampant calúmnies, a partir de l'enamorament del jove Albert per Isabel de Galceran.

Hi ha dues parts diferenciades. A la primera (els 11 capítols inicials), Oller se centra en la Festa Major. S'hi presenten personatges, relacions, llocs, costums...És la part més realista i de més acció. La segona part (els 10 capítols finals), ens relata la calúmnia de les falses relacions extramatrimonials d'Isabel i Albert i les conseqüències que se'n deriven. També s'embolica la troca pel vessant polític, amb l'empresonament d'en Rodon. El final és tràgic: La Isabel avorta, emmalalteix i mor, la seva família marxa de Vilaniu per no tornar-hi mai més i l'Albert se suïcida.

La novel·la comença respectant les pautes del realisme però acaba romànticament, gairebé com una novel.la de fulletó.