Quins nervis!!!!

Avui és l'últim dia de la selectivitat. Als cronistes ja els queda menys. I, avui és, precisament, el dia que fan l'examen de Literatura Catalana!!!L'últim de tots!!! Potser en aquests moments ja l'estan fent? Quin comentari faran? Quines preguntes escolliran? Quins nervis, carai!!!

Molta sort, cronistes!!!!!

Tenim als escriptors més a prop del que ens pensem!

Cronistes, tenim una bona notícia, que molts de vosaltres ja coneixereu, ja que la vaig comentar el divendres a classe. Però he pensat que era un fet que s’havia de publicar.

La Laia de la nostra classe, llegint els nostres apunts de literatura catalana per curiositat, va llegir “Maria Mercè-Marçal” i de sobte va dir que aquesta escriptora havia estat la dona del seu tiet, Ramon Pinyol, escriptor que va estar casat amb Maria Mercè-Marçal, i que junt amb ella, va fundar l’editorial Llibres del Mall, per tant, la Laia és la neboda de l’escriptor Ramon Pinyol. Això és increïble, tenim una amiga a classe que té un tiet escriptor i que a més a més hem estudiat.

I he de dir, que jo també vaig tenir l’oportunitat de conèixer a l’escriptor, en un dinar que vaig assistir amb família de la Laia, aquest home té quatre filles, dues d’elles són bessones, molt maques, cosines de la Laia.

El món és ben petit! Quina coincidència!

En Siset premiat al Sant Jordi

El nostre cronista Siset ha estat guardonat amb el premi com a millor relat en llengua catalana de segon cicle i batxillerat de l'IES Miquel Martí i Pol, Cornellà de Llobregat, el centre on estudia. Moltes felicitats!!!

Esperem que continuis fent relats i escrivint moltes històries. Aprofito per animar a la resta de cronistes a què escriguin les seves pròpies històries, relats, poemes, teatre, etc.

Us deixo amb l'últim fragment de la narració d'en Siset:

En Roger és un noi nascut a Catalunya, concretament a Blanes. Els seus pares són membres de diferents organitzacions i sindicats d’esquerres, com ho foren els avis d’en Roger. Ell, per no dur-los la contrària, ja els ha dit que quan tingui l’edat els voldrà imitar.

Una tarda, mentre en Roger dinava amb els seus pares i mirava com al Telenotícies sortien imatges de la guerra a l’Iraq, va preguntar: "Per què tots aquests homes disparen? Per què ho fan? Què busquen?"

En Jordi, acostumat a escoltar dia rere dia aquelles preguntes que feia el seu fill, va contestar: "Fillet, aquests homes suposadament busquen armes, però no les trobaran pas". "Però per què ho fan?" –continuà en Roger-. En Jordi, content de l’interès del seu fill, continuà: "Un home els ho ha ordenat. És la seva manera de fer, tenir la gent per sota seu, mostrar-se superior i fer que els altres se sentin inferiors, matant-los si fa falta".

En Roger va donar voltes a aquelles paraules encara uns minuts, fins que, menjant-se les postres, es va atrevir a preguntar-li a en Jordi: "Papa, i tu com ho saps tot això?".

"Vaig estar uns quants mesos vivint amb la família Bush, quan jo era jove".

Dia Mundial de la Poesia

La UNESCO va proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia. L'Institució de les Lletres Catalanes i UNESCOcat ha repartit un poema de Josep Piera per celebrar-ho. El poema, aprofitant que el 2008 és l'Any Internacional de les Llengües per l'UNESCO i Any Europeu del Diàleg Intercultural per la Comissió Europea, ha estat traduït a més de 20 llengües: alemany, amazic, anglès, àrab, aranès, asturià, basc, búlgar, castellà, francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinda, polonès, portuguès, romanès, rus, soninke, tagal, ucraïnès, urdú i wòlof.

Us deixem amb el poema de Josep Piera escrit expressament per aquesta ocasió tan especial:

LA POESIA

No són veus celestials, que de lluny

endins ens parlen. Són veus estimades.

Veus de dins, veus distants, veus que diuen

un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;

com n'hi ha que són remors de llunyanies.

Hi ha veus que ens han fet ser de mots.

Veus callades, veus absents, veus silencis...

La poesia són veus convertides en sons

que diuen d'on venim, on anem, i qui som.

Josep Piera

Per a més informació, podeu consultar les següents adreces webs:

http://cultura.genat.cat/ilc

http://www.unescocat.org/

O llegir els fulletons que han estat repartits des d'ahir 20 de març amb l'edició del poema i les traduccions.

Poema kosovar

I per celebrar una nova proclamació de la democràcia, un poema de Kosovo.

Kosovo
Aquella era la guerra,
era patir,
era plorar,
era demanar a crits
una mica de pau
i una mica d'amor.
I em sentia vençut,
vençut de tant dolor,
tanta angústia,
tants plors.
Perquè érem com una pila de rates
a tocar del penya-segat,
perquè era esgarrifós veure un soldat
abandonar la lluita amb una bala
marcant la seva fi.
I em sentia vençut,
però vaig seguir lluitant,
fins perdre l'alè,
fins que em vaig quedar sense forces.
Ja no per la causa,
ni pel meu país,
tan sols volia tornar,
contemplar almenys una vegada més
una tèbia i tranquil·la alba,
omplir-me els pulmons d'aire pur
i no d'aroma a pólvora,
rentar-me el rostre amb aigua fresca,
i no amb llàgrimes
Veure de nou al la meva gent,
tal i com jo els recordava.
Veure a la meva gent!!!
Dormia cada nit
amb l'esperança que l'endemà
seria el dia del meu retorn.

[Anònim]

Tradueixen a l'aranès "Solitud" de Víctor Català

La novel·la Solitud, de l'escriptora catalana Víctor Català (Caterina Albert, 1869-1966), ha estat traduïda a l'aranès, iniciant la col·lecció de clàssics catalans en aquesta llengua, segons que informa el departament de Cultura.
Durant un acte celebrat aquest dilluns, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, ha considerat que aquesta traducció suposa "una empenta per a la cultura aranesa", a la vegada que "ens porta a conquistar espais de normalitat, ja que passem d'una etapa militant, heroica, a un espai de normalització". La col·lecció de clàssics catalans en aranès compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i està editada per Pagès Editors. El Síndic d'Aran, Francesc Xavier Boya, creu que aquesta traducció suposa "un pas important en la recerca de la plenitud de l'aranès com a llengua i cultura".

Font: http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/21534/tradueixen/laranes/solitud/victor/catala.html

"Quo vadis, Hispania?"

Aquest matí he hagut de marxar de l'institut a l'hora de Literatura Catalana per poder-li fer una entrevista a l'alcalde de la nostra ciutat, el senyor Antoni Balmón. El motiu, el meu Treball de Recerca sobre "La Transició".

En una de les meves preguntes, l'alcalde m'ha assegurat que la Transició acabà el 1982 amb la victòria a les urnes del PSOE, i que així doncs, 25 anys després, ja no podem dir que estem en Transició, tot i que mai hi ha hagut una ruptura amb el Franquisme.

Arribant a casa, ràpid per dinar i tornar a l'institut (dimarts tenim tarda,...), mentre parava taula he posat el Telenotícies de TV3 i m'ha sobtat una notícia que podeu veure a la següent pàgina web: http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=230415

El jutge multa amb 2.700€ els primers joves que van cremar fotos del rei.

No vull entrar en discussions sobre si té sentit o no jutjar una persona per cremar la foto d'un monarca (es veu que vivim a Espanya, segle XXI, i la llibertat d'expressió i la democràcia és total... haha!). El que més m'ha impactat és que el jutge no deixava que els acusats parlessin en català durant el judici. Els joves no han canviat l'idioma i han seguit parlant en català. Al final, el jutge ha cedit, tot i que els hi ho ha recriminat.

Així doncs, m'he quedat una mica sobtat: per una banda, l'alcalde de la meva ciutat diu que la Transició, aquell període que enllaçava una Dictadura on el català estava prohibit amb una Democràcia, ja ha acabat. I ha acabat fa 25 anys. I quan arribo a casa, per les notícies veig que gairebé han obligat a dos joves a parlar en castellà durant un judici, dient que no ho podien fer en català ja que "Esto es Madrid, estáis en España, vosotros sois españoles y teneis la obligación de conocer y hablar en castellano". No ho sé... tinc encara el dubte al cap.

Per cert... aquests joves han cremat unes fotos d'una persona que és qui és gràcies a qui ja sabeu. I encara hi ha gent que el defensa.

I per concloure, amb tot això, un darrer dubte: avui és 20-N de 2007, o 20-N de 1975?

A la imatge: els dos darrers Caps d'Estat de l'Estat Espanyol donant-se la mà

Siset

Exposició de mitologies gregues

Bé, com jo no vaig poder anar al recital d'en Gerard Quintana, ni tampoc m'ha sobtat res sobre la literatura durant aquesta setmana, explicaré el meu punt de vista sobre l'exposició on vam anar el passat divendres amb la classe de grec.
No va ser una visita força llarga ni extensa en temari, ja que només hi havien cartells sobre els mites grecs, i al costat de cadascú, una petita exposició que hi representava el passat i present del contigut del mite.
Lo que em va sobtar d'aquella exposició és que sempre he sapigut que hi han bastants mites però mai m'havia parat a pensar quants hi han en realitat ni què volen dir en certa manera, i a l'exposició hi vaig poder comprovar al llegir-los tots i reflexionar una mica sobre el que hi exposaven, que encara que jo no crec en tota aquesta història que hi ha sobre mites, ja que crec que és una cosa imaginaria i poc realista que mai ha passat i no li trobo sentit a que hi existeixi tot aquest enrevolt, però és part d'una cultura i un coneixement mundial que ara em sembla més interessant que avans.

Exposició de cultura grega

Divendres passat, vam anar de sortida al castell de Can Mercader, on hi havia una exposició de mitologia grega. Veritablement em va sobtar molt diferents objectes i l'exposició en concret.
Primer perqué era falta de fundament,i la critico negativament perquè aquesta sortida ens hauria d'haver servit per ampliar els coneixements com alumnes estudiants de cultura i mitologia grega, i només vam trobar col·locats cartells on les explicacions eren molt limitades i senzilles (d'aqui també podriem extreure com a critica positiva, que la senzillessa dels cartells es deguda a que tothom pugui entendre'ls).
Una altra crítica és que la durada de l'exposició,a més a més, sense guía, no va prolongar-se més de 15 minuts. Però el que més em va sobtar, va ser, que a cada exposició d'un Déu, hi havia objectes desde l'antigüetat fins a l'actualitat que representaven la temática del Déu. Per exemple, Ades es el Déu de la mort, doncs hi havia una pistola, una xeringa i un recipient amb sang.
La meva reflexió va ser cuan vaig veure l'estant on estava afrodita, la deessa de la bellesa i de l'amor, on s'havien caracterizat els diferents cànons de bellesa desde l'antigüetat fins ara. Com objecte teniem una foto de la marilyn monroe i una barbie, i com a divinitat afrodita. A
ixò va fer-me pensar en l'estereotip de dona que la societat busca, i els problemes que això comporta.
Desde sempre la societat ha buscat cànons de bellesa i estereotips per seguir, i ha rebutjat alló que no està fixat; Per això m'ha semblat bo per comentar, i per aixi oferir una reflexió a tothom sobre aquest tema, perquè només esta en les nostres mans que això canvii i deixi de portar problemes per a milers de dones sobretot, i tambè als homes que pateixen malalties per culpa d'aquest tema, estereotips , publicitat i que poden sorgir fins i tot a partir d' una cosa tan simpe com pot ser una visita a una exposició.

Reflexionem doncs!

Jordi Sierra i Fabra guanya el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil

L'escriptor Jordi Sierra i Fabra, nascut a Barcelona el 1947, ha guanyat el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, concedit pel ministeri de Cultura, amb la seva obra "Kafka y la muñeca viajera", publicada per Siruela.
El premi, dotat amb 15.000 euros, distingeix el millor llibre de literatura infantil i juvenil publicat l'any 2006 en qualsevol de les llengües oficials que es parlen a l'Estat espanyol. El jurat ha estat presidit pel Director general del Llibre, Rogelio Blanco, a més de Dolores Vilavedra, Luis Mateo Díez, Miguel Ángel Asiain, Josep M. Aloy, Euloxio Rodríguez, Teresa Maña, Carmen Martín, Estela Dángelo, Jesús Manuel Ferrajón, i Fernando Marías, autor guardonat en l'edició anterior.
Sierra ha dirigit algunes de les principals revistes de l'estat espanyol dedicades a la música rock, moltes de les quals va fundar ell mateix. Ja en el terreny literari, en el qual ha estat un escriptor llargament guardonat, destaca per obres com "John Lennon", "Donde esté mi corazón", "Aydin", "Mis hermanos y yo", "Diario de los Beatles", "El asesino del sargento Pepper's'" i "Las Furias", "Camps de maduixes" i un llarg etcètera.
Jordi Sierra va agafar la ploma de ben petit i amb 25 anys ja va publicar el seu primer llibre, dedicat a una temàtica que sempre més l'acompanyaria al llarg de la seva trajectòria. "Historia de la música pop" va ser la primera de més de 200 obres que s'internen tant a la literatura infantil i juvenil -gènere en el qual ha aconseguit gairebé tots els premis literaris importants- com a molts altres gèneres que van des de la novel·la negra, policíaca i de ciència-ficció a la poesia, l'assaig o els llibres biogràfics i dedicats a la història de la música. La seva tasca literària ha estat reconeguda ara amb el premi més important de la narrativa infantil i juvenil de l'Estat.

A data de 29-10-2007, afegeixo:

Informació extreta dels webs:

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=224925

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/10157/jordi/sierra/fabra/guanya/premi/nacional/literatura/infantil/juvenil.html

Exposició del divendres.

Mitología grega.

El divendres vam anar a veure una exposició a Can Mercader de la mitología grega. Vam observar una sèrie de mites dels deus grecs. La que més em va sobtar va ser la de Crono.

Crono va saber de Gea i Urà, poseidors del coneixement del provenir, que estava destinat a ser derrocat per un dels seus propis fills. Doncs, encara que va ser pare amb Rea dels deus Deméter, Hera, Hades i Hestia, se’ls tragava en quan neixíen per evitar que la profesía es cumplís. Finalment, quan anaven a nèixer el seu cinquè i sisè fill, Poseidó i Zeus, Rea va demanar a Gea que planejes algo per salvar-los i que així finalment Crono tingues el càstig just als seus actes contra el seu pare i els seus pròpis fills. Rea va trencar aigües en secret a Zeus en l’illa de Creta i va entregar a Crono una pedra embolicada amb panyals, també coneguda com Ònofals, que aquest es va tragar de seguida sense desconfiar creient que era el seu fill. El mateix va ocòrrer amb Poseidó, tragant Crono un potre en el seu lloc.

El realisme, grosso modo.

Arthur Kornberg, Premi Nóbel de Fisiologia o Medicina de 1959, juntament amb a Severo Ochoa, mor als 89 anys

27/10/2007 08:06

El doctor Arthur Kornberg, bioquímic estatunidens va rebre el premi Nóbel de Fisiologia o Medicina per el descobriment del ADN, utilitzant una bacteria intestinal, ha mort aviu per una fallença resperitòria en l'hospital de Stanford als 89 anys.

Kornberg, un professor actiu, de bioquímica en la Escola Universitària de Medicina de Stanford, en California, va compartir el premi Nobel amb Severo Ochoa el 1959, a la Universitat de Nova York.

El doctor va lograr obtenir miracles d'una *enzima que la denominà ADN polimerasa, amb la capacitat de crear una nova cadena d'ADN apartir d'una ja existent i empleant *nucleòtids i *trifosfat. Posteriorment demostrà una nova mol·lècula, sintentitzant aquestes condicions i conservant la totalitat de la seva informació genètica.

"El doctor Kornberg fou uns dels científics més distinguits i coneguts notablement en la medicina americana", declarà el doctor Philip Pizzo, *decà de l'escola Universitària de Medicina de Stanford, en un comunicat." Les seves complicades contribucions han continuat virtualment en la vanguàrdia fins el moment de la seva mort", va anyadir.





VOCABULARI

* enzima: en biologia serveix per accelerar els procesos. Són sustàncies de naturalesa proteica (ve de proteina, compostos químics essencials per la vida i es troben en les mol·lècules. Tots els procesos biòlogics necessiten la seva presència i les seves activitats.) que catalitzen (ve de calitzador, sustància que augmenta la velocitat d'una reacció.A aquesta acció s'anomena catàlisis.) reaccions químiques sempre que sigui termodinàmicament (és una arrel de la física que estudia l'energia, la transformació entre les seves diferents manifestacions, com la calor, i la seva capacitat per produir un treball.) possible.

El diagrama de cintes de l' enzima TIM-----------.>

* nucleòtid: és un compost monomèric (és una molècula de petita massa molecular) format per una base nitrogenada,(són compostos orgànics cíclics, que tenen dos o més àtoms de nitrògen.) un sucre de cinc àtoms de carbó (pentosa) (són monosacàrids(glúcids simples) i àcid fosfòric(és un compost químic).

* triosfat: és una molècula que consta d'una purina (adenina) [és una de les cinc bases nitrogenades que formen part dels àcids nucleics), un sucre (ribosa)], i tres grups fosfat.

* decà: Membre més antic d'una comunitat, junta, etc.




ADAPTACIÓ COM A NOVEL·LA


Aquesta novel·la la començaria relatant amb la vida real del doctor Arthur Kornberg. Desde que neix a Nova York el 3 de març de 1918, fins a la seva mort 27 d'octubre del 2007.
Explicaria com aquest home va decidir-se a estudiar medicina fins a arribar el que era actualment, un bioquímic americà que va rebre un premi Nóbel de medicina o Fisiologia.


Durant la seva formació i professió , li ajudà un doctor de gran prestigi, en la seva investigació Severo Ochoa.
En el trancurs de la seva evolució i gràcies a la seva carrera universitària, veuríem les diferents etapes del seu èxit.
Ell treballà en el Servei de Salut Pública dels Estats Units, durant deu anys, després el nombren cap de Microbiologia de la Universitat de Washington i finalment passa a ser cap de Bioquímica en l'Universitat de Stanford, de California.


Com vaig dir abans ,Arthur Kornberg i Severo Ochoa, portaren paral·lelament la investigació, del descobriment del ADN i finalment els dos arriben a ser galardonats amb un premi Nóbel de Medicinao Fisiologia.
Abans, de la seva entrega del premi Arthur, tenia problemes respiratoris, fins que es va presentar un veredicte, és adir una falla respiratòria. Els metges el van diagnosticar massa tard i no van poder fer-hi res. Van fer-li una autòpsia fins que tobaren el seu problema respiratori i el perquè d'això. El bon home morí als 89 anys.




Bibliografia

http://www.msnlive.noticias/
www.wordreference.com/definicion/decano
www.definicion.org/diccionario/85
es.wikipedia.org/wiki/Adenosín_trifosfato

Notícies - Madeleine

Successos.- Una agència de detectius catalana que ajuda els pares de Madeleine creu que està segrestada al Marroc

BARCELONA, 26 d'octubre (EUROPA PRESS)

Els pares de la nena britànica de tres anys desapareguda al maig del sud de Portugal, Madeleine, han contractat els serveis d'una agència de detectius amb seu a Barcelona per investigar el possible segrest de la menor. Els investigadors privats treballen amb l'única hipòtesi que la menor està segrestada en alguna zona del Marroc.

Segons han avançat avui 'La Vanguardia' i 'El Mundo' i ha explicat a Europa Press el director general de Método 3, Francisco Marco, l'agència, amb experiència en casos internacionals, va fer-se càrrec del cas fa un mes.

A més, l'empresa va posar en marxa dimecres una adreça de correu electrònic i un telèfon d'informació per rebre qualsevol pista sobre el parador de Madeleine.

Des que funcionen els dos sistemes, l'agència ha rebut unes 400 comunicacions, moltes de les quals procedeixen de britànics o espanyols que han viatjat al Marroc i que apunten que la nena podria haver estat traslladada a aquest país. Precisament, detectius de l'empresa van viatjar al país magribí a començament d'octubre per investigar aquest punt i alguns hi continuen, tot i que Marco no ho ha volgut confirmar.

En un primer moment els pares de Madeleine havien contractat uns detectius anglesos per negociar un possible rescat amb els segrestadors. Tot i això, ara s'ha descartat que els raptors exigeixin diners a canvi de la menor, sinó que la podria retenir alguna xarxa de pedofília infantil o algú que vol comerciar-hi, ja que una nena blanca i rossa pot ser molt preuada en certs ambients marroquins.

Segons Marco, Madeleine McCann podria trobar-se en alguna zona rural marroquí, on és molt difícil que hi hagi turistes o que algun veí de la zona ho denunciï.

L'agència de detectius demana la col·laboració ciutadana per aportar pistes i ha posat a disposició de tot el món el telèfon 24 hores 902 300 213 i l'adreça electrònica 'maddie@metodo3.es'.

Segons Marco, molts ciutadans no confien completament en la policia, pel qual prefereixen donar pistes a detectius privats.

Bé, aquesta ja és una notícia coneguda per tothom, desde fa gairebé sis mesos que se'n parla, i cada dia en surt una cosa nova, una notícia nova, una pista nova, per arrivar al final d'aquest cas tan misteriós, del qual ja n'estàn ben aprop.

Crec que si ajuntéssim desde la primera notícia que vam tenir d'aquest cas, fins la última dita fins ara, es podria crear una novela, seria de tipus misteri, i el tema seria la desaparició.
A més, aquest és un tema que passa molt sovint en aquest món quasi bé cada dia, per desgràcia.

Recital poètic: Gerard Quintana

Bueno, jo parlaré sobre el recital poètic de Gerard Quintana al que vam assistir dimecres. Va estar molt bé, jo pensava que no m'agradaria o que m'avorriria ja que no m'agrada massa la poesia i creia que seria allà un home recitant poemes, però no, em va agradar. L'home aquest, en Gerard Quintana, ens va parlar una mica sobre la "història" de la música catalana, els seus inicis, que ningú cantava en català perquè el veien com una llengua massa "fina". Després també ens va parlar sobre alguns poetes com ara Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver), va cantar algunes cançons (poemes seus o d'altres autors versionats en cançó). Entre les cançons que cantà recordo una que em va agradar molt que es deia "El far del sud", que ens explicà que s'inspirà perquè va anar a veure una pel·lícula un dia que estava trist i li va agradar molt i va fer aquesta cançó. També va cantar la de "L'empordà", la de "Ventdelplà"... Ah, si! I una ens explicà que li dedicà a una noia a la qual se li havia mort el pare i tal. Després de l'espectacle va haver-hi un col·loqui on podíem preguntar-li allò que volguèssim i tal. Va estar molt bé, em va agradar força! =)

Notícia o novel·la? O ambdues coses?

La notícia que he triat, extreta del portal d'informació http://www.vilaweb.cat/, resumeix un conflicte que hi va haver al ple de les Corts del País Valencià el passat dimarts 23 d'ocutbre.

Milagrosa Martínez, Presidenta de les Corts, va tallar la intervenció de la diputada de Compromís pel País Valencià, Marina Albiol, quan feia un discurs sobre la llibertat d'expressió i la defensa de la república. En el seu discurs, la diputada ha defensat la llibertat ideològica i la convocatòria d'un referèndum perquè els ciutadans triïn si volen viure en una república o en una monarquia. Com que la diputada de Compromís ha canviat el guió previst inicialment, la presidenta de les Corts li ha demanat tres vegades que parlés del què figurava a l'ordre del dia i finalment li ha retirat la paraula.

Extret de: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2603801

Per novel·lar aquesta notícia, hauríem de prendre com a protagonista, en principi, la diputada Marina Albiol, o fins i tot Milagrosa Martínez, la Presidenta de les Corts, ja que són els personatges més rellevants d'aquesta notícia.

En la novel·la, si finalment prenem Albiol com a protagonista, i fins i tot la mateixa narradora, podríem començar explicant la seva entrada al partit, és a dir, els seus inicis.

"(...) Feia anys que en Vicenç m'ho comentava, em parlava d'aquesta possibilitat, fins que vaig prendre la decisió de fer el pas, de parlar amb altra gent, començant per anar a algunes Executives de Compromís, fins que una tarda vaig omplir la butlleta de militant (...)".

A partir d'aquí podriém passar a relatar les vivències de la protagonista fins la seva sel·lecció com a Diputada.

"(...) En Joan, Secretari de Finances del partit, ja feia mesos que li comentava a en Guillem, el número u de Compromís, la possibilitat que jo arribés a ser diputada. Sempre havia estat una meta, un objectiu, un premi a la feina constant, però mai ho havia vist tan aprop com fins aleshores. (...) Quan en Guillem m'ho va plantejar, de seguida vaig afirmar-li-ho, tot i que era conscient que hauria de renunciar a força coses a partir d'ara, però que m'encoratjava i m'engrescava la idea (...)."

I d'aquí, fins als fets de la notícia de Vilaweb:

"(...) Al sortir del ple, vam decidir que el mes següent llegiria un manifest, durant el meu torn al Congrés, sobre qüestionar la Corona, sobre la llibertat d'expressió, sobre la crema de fotografies del monarca d'uns dies enrere a Girona,... aquest manifest el vaig enllestir en poc més d'una hora, ja que tenia les idees molt clares (...). Un cop al ple, vaig començar a llegir el meu manifest, mentre certs diputats del Partit Popular em xiulaven. Jo, ferma, seguia la meva lectura convençuda, fins que la Presidenta de les Corts em demanava que em limités a seguir el guió previst. Jo vaig decidir seguir fent el que feia, ja que era el meu torn de paraula i una de les coses que demanava era la llibertat d'expressió, que en aquest mateix moment se m'estava prenent. A la tercera vegada, Milagrosa Martínez, la Presidenta de les Corts, em va apagar el micròfon i vaig haver de replicar-li-ho, tot i que sense fer-me cas, em va convidar a tornar a l'hemicicle (...).

Així, agafem una part fictícia i una part realista d'aquesta notícia per convertir-la en una hipotètica novel·la, prenent com a protagonista una de les persones que intervenen en els fets, sent ella mateixa la narradora, explicant-nos fins i tot els seus pensaments, intencions i objectius, és a dir, aquells trets psicològics del personatge que hem creat.

Està clar doncs, que de qualsevol notícia, amb un toc literari i imaginatiu, en podríem crear tota una novel·la!

Notícia convertida en novel·la

Agressió racista(Notícia)

La Guàrdia civil ha detingut a Santa Coloma de Cervelló(Baix Llobregat) un jove per agredir i insultar a una menor equatoriana en un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya(fgc)

El noi va pegar puntades de peu i cops de puny a a la noia, de 16 anys, a més d'insultar-la greument i amenaçarla de mort pel seu origen. Sergi Xavier espanyol de 21 anys i que ja té antecedents per robatori amb violència,va ser detingut divendres passat davant el seu domicili de Santa Coloma i ja va passar a disposició judicial,segons han explicat fonts de la Guàrdia Civil

Segons les imatges del combi, que cobria la trajectória entre la plaça espanya i Martorell el 7 d'octubre,i la versió de la vícitma, l'agressor estava parlant per tlèfon mòbil i va dir paraules com"moro" "tret" i "matar" En algun moment de la conversa, la jove va mirar-li i aquest, quan se'n va adonar, es va acostar a la menor i sense deixar la conversa telefònica la va insultar amb paraules com "immigrant de merda", a més de dir-li que tornés al seu pais. Els insults i cops qu no va fer, segons les imatges,cap intent per parar l'agressor , tot i que possiblement no va actuar per por de rebre algun cop.
A continuació, la menor va trucar al telèfon d'emergències 112.l'estació de Sant Vicenç dels horts,la van atendre els agents de la Guàrdia Civil,que la van trobar en estat de xoc i molt espantada.La menor no volia acudir a un metge ni denunciar l'agressió.Des d'aleshores te fòbia a sortir al carrer.

Novel·la
Era una tarda molt trista, sortia rutinàriament del treball i vaig decidir agafar els ferrocarrils,encara que sempre viatjava en metro, desafortunada la meva sort. El que no s'havia es que m'empanadiria d'aquesta acció meva tan repentina.
Vaig seure tranquilament i em vaig conectar el mp3, però cuan anava a conectar-me l'altre auricular, vaig escoltar a un pasatger, no gaire lluny meu, que cridava molt esbarat dient paraules com "tret" "moro de merda", "immigrant" , automàticament em va mirar i es va aixecar, jo vaig fer que no el mirava, encara que el meu rabet de l'ull estava fixament concentrat en trobar-lo.
De sobte vaig notar alguna cosa que m'estava empentant, donant cops de puny i que em feia mal, no entenia res, volia aixecar el cap i em pesava, només desitjava veure que era aquella força incontrolable que ningú parava; Seguidament, vaig escoltar veus que deien "torna al teu pais" "immigrant de merda" "meuca"..Estava molt espantada i no trobava raó de perquè ningú m'ajudava.Tot aixó va continuar sobre meu, fins que el noi, que havia vist anteriorment, baixà del vago, havia sigut ell, el que parlava per telèfon, al que jo no l'havia fet res, al cual al meu rabet de l'ull no li treia la vista..
Per soposat vaig sortir i vaig trucar a emergències, no sabia que fer,ni a qui acudir, va venir la Guàrdia Civil, però no conseguia posar coherència a les meves paraules.Em van dir que el denuncies, que anès al metge, que fes part de tot el que havia passat, però tenia por..molta por..
Finalment ho vaig fer, el vaig denúnciar i el van buscar fins que va ser detingut,poques hores despres vaig soposar que havria sigut per racisme, ara continuu tenint por, estic espantada..no vui sortir al carrer, tinc por de trobar-me'l, crec que s'està creant el meu interior una mena de fòbia..

La mort per punyalades

Notícia publicada el 15 d'Octubre. A Madrid un dominicà de 38 anys apunyala a la seva companya sentimental, Rosa, fins matarla. La filla d'aquesta també queda ferida.

Es narra la novel.la de: La mort per punyalades.
A Madrid, un noi de 38 anys, Buenaventura M.G. dominicà convivia en el mateix pis amb la seva companya sentimental, Rosa de 48 anys. Tots dos portaven una vida sentimental positiva, i els veïns ho afirmenaven, diuen que se'ls veia una parella molt unidea, totalment normal. De cop i volta, l'1 docutbre a les 3.15 de la matinada va apunyalar a la seva companya fins matar-la. Ningú podia entendre aquesta situació, tots dos sempre havien sigut una bona parella tant pel carrer com a casa, ja que mai s'escoltaven crits ni discusions. Aquests veins, doncs, van trucar al a policia, els agents van trobar-se a la dona estirada al corredor del pis amb un gran basal de sang i el noi estava al saló. Al pis també es trobava la filla de la víctima amb una ferida greu i una amiga seva, les dues de 24 anys. Aquest noi va ser detingut a causa del delicte que va cometre amb la seva dona. La filla va poder recuperar-se de la ferida però desde aquest moment té un mal encara més gran dins seu per sempre. Els familiars dolguts van assistir a l'enterrament el 10 d'octubre. Tots afectats per una mort tan injusta, una persona dolça i agradable que mai habia fet mal a ningú.

Experiència universal: Maltractament físic a la dona.

Notícia i possible conversió en novel·la

La notícia que he trobat al diari (concretament al 20 minutos) ha sigut una nova referència al cas Madeleine. El que explicaré jo ara serà, resumidament, el cas Madeleine en general.
La familia McCann passava unes vacances a la Portuguesa ciutat de Praia da Luz. El dia 3 de maig, es produí la desgràcia: la filla petita dels McCann, Madeleine, desapareix misteriosament entre les 19.00 h i les 22.00 h. El matrimoni sopava a un restaurant a pocs metres de l'apartament, on restaven dormint els seus fills. Ells asseguren que en cap moment els deixaren sols, i que es turnaven per vigilar els seus fills, tot i que, els testimonis asseguren que el matrimoni no es mogué durant tot el sopar. Cap a les 22.00 h, durant una de les suposades visites de vigilància que es turnaven, se n'adonen que la petita no hi era, i asseguren que algú la va raptar ja que observaren el pelux amb el que la nena dormía a una repisa de l'habitació a la que la petita no arribava. Passaren al menys 30 minuts des de que s'adonaren de la desaparició de la nena fins que la policia rebí la seva trucada. La policía sospita que es tractà d'una mort "accidental" per part dels pares, que metges ambdós, administraren somnífers als petits. El matrimoni nega tot això, i asseguren que es tractà d'un segrest. Ha sigut molta gent, la que s'ha movilitzat i solidaritzat amb el cas Madeleine. La policía continua investigant, sota la hipòtesi que la nena ja és morta. S'espera trobar una solució coherent i que tot el malson acabi.

La meva idea de com convertir això en una novel·la seria la següent: la novel·la començaria amb la presentació dels personatges (una família se'n va a passar les vacances a un poble de Portugal...), després vindria el nus o trama (es produeix el misteriós segrest de la petita; la policía fa una llarga investigació barrejant sospites contra els pares, contra terceres persones...) i acabaría amb un desenllaç, a poder ser bo, on la petita retornés als braços dels seus pares i el responsable de la tragèdia rebés el seu merescut càstig.