Noucentisme. Eugeni d'Ors, Text 53

Text 7

Ans d'ahir va tancar-se l'exposició de Belles Arts. Ha permanescut oberta durant un semestre, i encara això és molt per a una exposició. Perquè les Exposicions són, en el nostre existir, mers "episodis". I les Belles Arts, -encara, malgrat la progressiva estetització del viure modern- altres "episodis".
Hi ha ànimes porugues, que temen que amb la inevitable socialització, o millor, Civilització del món, aniria l'art a extrem de ruïna... -No, al contrari. Jo veig talment la Ciutat futura que en ella tots els moviment seran regulats artísticament, seran Belles Arts.
La primera de les Belles Arts serà la Vida.
La segona, el Pensament.
La tercera, el Sentiment.
La quarta, la Lògica.
La quinta, l'Ètica.
La sexta, el Mètode.
La sèptima, la Gimnàstica.
L'octava, l'Abillament.
la novena, la Urbanitat.
la dècima, la Urbanització.
La undècima, la Domesticitat.
la duodècima, la Domesticació.
La tretzava, l'Art de les Cerimònies.
La quatorzava, l'Art de les Festes.
La quinzena, l'Arquitectura.
Només a l'arribar a n'aquest punt, podrà començar-se a
parlar d'Escultura, Pintura, Música i Poesia.
¡Ah! I cal dir que això de la Ciutat futura pot també entendre's per Ciutat interior present. Perquè és dever de cadascú construir-se dins un mateix, a la mida de lo possible una ciutadania, una tan selecta ciutadania com la que desitgi per als seus néts.
Eugeni d'Ors: Glosari, 28-X-1907

Aquest text ens parla d’una visió de la ciutat futura, ens diu que van tancar l’exposició de belles arts després d’haver estat oberta més temps de lo normal (amb això potser ens vol dir que aquesta exposició era molt important o interessant). Segons ell, les ciutats del futur seràn Belles arts. I n’exposà una llista dient l’ordre que tindràn aquestes.

Bé, jo penso tot lo contrari d’ell, precissament el meu pensament de la ciutat futura és com quan ell diu “Hi ha ànimes porugues, que temen que amb la inevitable socialització, o millor, Civilització del món, aniria l'art a extrem de ruïna...”. Doncs seré una ànima poruga, pero veig la realitat. Cada vegada més, aquest el nostre món s’està convertint en un món més trist, on ens estem carregant la natura, on hi ha menys respecte per les coses i les persones, on cada vegada més gent perd el sentit de la vida… Ell, a l’escriure això, estava vivint a una època on la vida era més natural, avui dia tot ha canviat, i potser si jo hagués viscut en els seus temps, pensaria igual que ell, ara mateix també m’agradaria pensar així, però veig que és impossible tal i com estàn les coses.

Text 54. Eugeni d'Ors.

Oh Pluja! Germana la Pluja, tu no n'ets responsable pas, de les inundacions. Ja hem quedat que la culpa era dels homes que no s'autocanalitzaven. -En canvi a n'a tu, quants beneficis te devem, els homes civils! Tu ets la que, sobre les estridències del calor que patim, ací i més enllà, deixes una suavitat discreta, tu ets la que algun cop dónes a la nostra atmosfera delicadeses septentrionals. Tu proporciones ocasió a què llegeixin llibres alguns homes que no llegirien llibres. Tu aigualeixes les festes de la Mercè, quan incorrem encara en la debilitat de fer-ne. Tu, avui mateix, mulles les carretel.les que captaven pels damnificats del Llobregat. I altres antiestètics espectacles de carrer has mulat encara, avui, tu, Germana la Pluja, enginyosíssima Germana la Pluja!
Potser per a l'establiment definitiu de la nostra civilitat en convindria això: que plogués -no, tant com ploure, no,- que plovisqueges tres anys de carrera, aquí... Amb això ens estaríem a casa, aniríem als círcols, als salons, als teatres, però no a passejar. Dies de sol només ne necessitem uns quants: els d'eleccions, els de cabdals manifestacions polítiques... Faríem bona feina, així. I després de tres anys ja començaríem a tenir dret, sense perill, al bon sol, i ja ens assemblaríem lo suficient a París per a començar a pensar en assemblar-nos a Atenes.
Eugeni d'Ors: Glosari, 19-X-1907


Aquest text ens parla sobre el benefici de la pluja en quan a l'art. Petits factors quotidicans de la vida, com la pluja, ens poden donar pas a fer art. Un factor com és la pluja fa que molts llegeixin, vagin a teatres, etc.

Eugeni d'Ors

"Vaig dir-me que, per tal com perfecta de forma, no podia la Ciutat morir. Car, així com les estàtues gregues constitueixen el motllo definitiu de la bellesa plàstica, així la Ciutat, també fruita grega, ve a ser el motllo definitiu de la bellesa social. Però de les dues hel·lèniques creacions -La Ciutat i l'Estàtua-, encara és la Ciutat la més bella. Té, damunt la línia, el moviment. És alhora Estàtua i Tragèdia. Tragèdia en el més elevat sentit de la paraula: espectacle d'un moviment nodrit de llibertat".

Eugeni d'Ors: Glosari, 1907

En aquesta glossa, Eugeni d'Ors tracta una de les bases de la poesia noucentista: insistir en l'afany de construir la gran "ciutat ideal".

Eugeni d'Ors escriu aquesta glossa el 1907, just abans de les eleccions d'aquell mateix any -que guanyà Solidaritat Catalana-, de manera que dóna una visió de la Ciutat més enllà del que realment és. Eugeni d'Ors va més enllà al dir que "la Ciutat és el motllo de la bellesa social".

L'autor parla de la Ciutat com un terme modèlic, un element a admirar per la seva esplendor. Eugeni d'Ors dóna a entendre que el terme de "Ciutat" és per a ell un terme que cal idealitzar i venerar, considerant que la Ciutat és el centre de l'art, que pel voltant de la Ciutat és per on s'organitza tota mena de perfecció. A més, l'autor afirma que, de tant bella que és, no pot arribar mai a la seva fi, i fins i tot compara la Ciutat amb la Tragèdia i l'Estàtua, les dues creacions "magnes" de la Grècia antiga.

Eugeni d'Ors, a més, parla de la vitalitat que ofereix una Ciutat, de l'emancipació que t'ofereix i de la sensació d'evolució que et proporciona.

Personalment, no comparteixo aquesta idealització de la Ciutat que fa Eugeni d'Ors. Si bé en un futur em costaria viure en un altre lloc en comptes de viure a Cornellà, crec que tota aquesta descripció, titllant fins i tot de la Ciutat com d'una divinitat, s'escau més a la vida a la muntanya, als poblets, on crec que es respira més llibertat, més "deixar fer", més capacitat d'elecció i millor manera de viure. Torno a dir que per comoditat, la ciutat potser és el millor referent, tot i que no la considero un model a seguir, i ni molt menys, el model de la "bellesa social", ja que crec que la societat s'ha civilitzat massa. I se civilitzarà massa.

Text d'Eugeni d'Ors

El text que m’ha tocat parla sobre la teoria de l’arbitrarietat, característica del Noucentisme. Aquí, Eugeni d’Ors trenca amb el tòpic sobre les diferents interpretacions que s’han donat sobre allò arbitrari (totes errònies), i aclareix que allò arbitrari és allò lliure, allò que nosaltres escollim en funció dels nostres interessos i amb total llibertat.

No sé (Gemma) a què et refereixes amb que et diguem que “què ens suggereix”, penso que un text així no pot “suggerir” res, en tot cas pots estar-hi d’acord o no. El meu punt de vista/impressió sobre aquesta característica del Noucentisme és que volen donar aparença de modernitat (per allò de la llibertat per escollir) i què miren pels seus interessos (segons el que jo he entès per “arbitrari”). En referència a si pensem com Xènius, de si l’art es desenvolupa en les ciutats, no hi estic d’acord. Penso que l’art es pot desenvolupar en qualsevol lloc mentre hi hagi inspiració, i potser és al contrari, a les ciutats (tal i com les coneixem avui dia) és on menys inspiració hi podem trobar.