Velocità d'automobile de G. Balla

Giacomo Balla (1871-1958) fou un pintor italià i és conegut com un dels fundadors del futurisme, que s'engloba dins l'Avantguardisme.
El 1913 va pintar "Velocità d'automobile", una pintura que, d'acord amb els ideals del futurisme, cerca un art d'acord amb el món modern i futurista. Balla exalta aquí la maquinària, i naturalment, la velocitat i l'automòbil, donant nom a aquesta obra.
Pel que fa a les imatges, no hi ha cap mena d'ordre i Balla utilitza la tècnica de repetir-les tot superposant-les, com si d'una seqüència fílmica es tractés, cercant fins i tot l'abstracció.
A l'interpretar la pintura es poden distingir dues parts; a mà esquerra trobem una concentració major d'imatges amb tonalitats més fosques, contrastades amb la resta de la imatge, amb colors més blanquinosos. D'aquesta part més fosca en surten unes línies divisòries, com si es projectéssin cap enfora, cap al futur, cap al que vindrà, i ho fa donant una sensació de velocitat i rapidesa extrema. Es poden distingir també certes línies que van rotant d'una manera elèctrica, amb línies de fuga i objectes que tendeixen a desaparèixer després de tota una sèrie de repetició simultània.
L'autor no busca, al meu parer, representar cap objecte en concret, ja que cadascú pot veure-hi múltiples objectes diferents.
Cal destacar que hi apareixen nombrosos triangles, símbol de la força dinàmica. Tot això podria interpretar-se com si d'un punt cèntric en sorgeixen altres camins, altres sortides, com per exemple aquesta maquinària i dinamisme que caracteritza el moviment.

http://www.valsesiascuole.it/crosior/temi/auto.htm

Formes úniques de la continuïtat en l'espai

Aquesta obra es titula Formes úniques de la continuïtat en l'espai i és de l'autor futurista Umberto Boccioni.

És una escultura prou abstracta i és difícil de dir el que veiem però, no sé perquè, pel que he llegit i pel que observo, veig dos cossos (deformats és clar) com abraçats i fent-se un petó. Potser li he ficat massa imaginació però mirant aquesta escultura hi veig això.

La meva interpretació sobre què vol dir l'obra és la següent (potser m'he montat una pel·lícula però no sé, m'inspira això): primer vull dir que, segons els apunts de literatura sobre el futurisme, aquests ens diuen que el futurisme té com a característica principal l'annul·lació d'un món passat i l'acceptació d'un nou art d'acord amb el món modern. Bé doncs, a partir d'això, a partir del títol de l'obra i a partir del que jo veig la meva teoria sobre el significat de l'obra és que, com que els futuristes volien annul·lar el món passat, relacionant això amb el títol dedueixo que amb allò de "formes úniques" es refereix a què annul·lem un passat per començar de nou en el qual l'únic que perdura és la persona, per això lo de "formes úniques de la continuïtat en l'espai". Trenquem amb allò passat per mirar al futur però tenint en compte que la persona, el cos en si, serà lo únic que perdurarà i continuarà. "He aquí mi interpretación".

Només dir per acabar que, potser m'he montat una pel·lícula que en realitat no té cap sentit, però en relacionar els elements que tenia m'ha vingut això al cap.

P.D. L'escultura, tot i ser molt abstracta i semblar, aparentment, no dir res, m'agrada :)