Hi ha
diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la història de la literatura catalana malgrat que són poetes que escriuen en una llengua que no era la pròpia de Catalunya: La poètica dels trobadors, que sorgeix al sud de França a finals del segle XI, afecta també Catalunya i el nord d'Itàlia conformant una literatura d'una unitat notable. Ja en la plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir el provençal, si és vol cada vegada més catalanitzat, en la seva obra poètica i el català en la prosa. Aquesta situació perviu fins Ausiàs March -primera meitat del segle XV-. Per últim, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana.
Aquí tenim una pastorel·la semblant a la serranilla castellana,només es conserven unes 25 anteriors escrites en provençal.
Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situació real, malgrat que poden aparèixer localitzacions geogràfiques identificables, sinó inventada pel trobador, i que sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocràtica.
El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba.
Hi sol haver dos desenllaços: La pastora fa fora al cavaller, de vegades mitjançant el seu enginy, de vegades amb l'ajuda familiar (És el més habitual). O alguns cops el desenllaç queda obert, és poc clar.
Fragment d'imaginació:
" Aquest trobador passejava tranquil·lament pel bosc contemplant el paisatge per inspirar-se, cuan va quedar completament encantat per la singular gràcia de la pastora, que amb la seva amiga, pasaven el temps collint flors desprès d'un llarg i dur dia de treball. Ell a l'instant va voler recitarli les mil maravelles que li havien pasat al cap nomès al mirar aquelles blanques galtetes, que es posaven avermellides cuan el trobador aixecava el cap per obrir boca; Aquest cop la pastora amiga va ser enginyosa i amb una gran rapidesa va fer creure al pastor, que les habien vist parlant amb ell, desprès com era d'esperar van sortir corrents i rient fins darrere d'una caseta, el pobre trobador va quedar bocabadat sense reacció alguna"
