Portada de La Bogeria

Doncs bé, m'he basat en aquesta imatge per posar com portada del llibre de La bogeria, perquè com podeu observar, hi trobem un noi amb el seu dit senyalant el cap fent el gest que representa la bogeria, mentres observa un món esbojarrat, en caos, que representaria els bojos i com ho viu la societat del moment.
Amb aquesta imatge no em refereixo a cap capítol en concret, sinó en el contingut del llibre en general.
La manera de fer el títol també l'he fet d'aquesta manera, com deixada i mal feta perquè crec que si l'hagués fet amb unes lletres perfectes no concordaria gaire amb la imatge que he escogit.
La portada té únicament com a colors el blanc i negre, representant que la hitòria del llibre no és gaire alegre, sinó tot el contrari, té un punt apagat i de "tristor".

la Bogeria

Aquí està la meva portada de" la Bogeria".

Vull comentar algo que m'ha cridat molt l'atenció, primer de tot dir que el personatge que aqui respresento a sortit de la meva imaginació a partir de les explicacions que és fan al llibre den Daniel Serrallonga-tan fisiques com psiquiques- i que no l'he copiat, ni tan sols he agafat una idea, doncs bé, la curiositat és que sense haver tret l'imatge de cap lloc, totes les portades de la bogeria dibuixades,són d'aquest estil per no dir iguals, per exemple, podem veure a l'imatge que ha penjat en Siset, que en Daniel Serrallonga és representat amb un barret (en aquest cas és de copa) i un nas molt gros, acompanyat d'uns curiosos vestits.

Més tard la Marta, va penjar una altra portada amb dibuixos també i curiosament,segueix la mateixa descripció.

I ara em pregunto..Será que la societat continua tenint l'idea d'un Daniel Serrallonga al cap? És a dir, continua la societat tenint una idea determinada de la bogería? I si no és aixi, perquè totes les representacions tenen trets representatius,determinats, i semblants? Reflexioneu i deixeu un comentari si us plau. Gràcies.

Portada de La bogeria

Aquesta és la meva portada. Senzilla però amb significat: com a fons d'imatge trobem un home assegut en un banc enmig del carrer, i davant seu, una dona amb tres fills se'l queden mirant. Així doncs, l'home estrambòtic representaria en Daniel Serrallonga, potser pel barret i per l'estètica, òbviament, en els darrers episodis de la seva vida. La família representaria aquest estat de bogeria, que acaba per atraure fins i tot l'atenció de la gent (a tall d'exemple, l'episodi d'en Serrallonga a Barcelona, al costat de l'estàtua de Colom).

A sota, al marge dret, trobem el General Prim l'any 1870 en la seva tomba, personatge que marcarà la vida política d'en Serrallonga.

El títol, d'un marró vermellós, per contrastar amb els blancs, grisos i negres de la imatge. Colors que denoten aquest pessimisme, aquesta "grisor" que deu respirar una persona que acaba embogint.

No crec que me la publiqui cap editorial, però bé...

Ah! I demano disculpes, no sé si la qualitat de la imatge serà gaire bona!

L'Avi Siset

Tapa de "La bogeria"

A l’hora de fer la tapa m’he basat en el primer capítol de La bogeria quan l’Armengol li diu al narrador que aniran a un bar i li presentarà a en Serrallonga per riures una estona d’ell. A la imatge es veu representada l’escena del bar, en Serrallonga fent xibarri i cridant l’atenció davant dels Mossos d’Esquadra, i l’Armengol i el narrador asseguts a la mateixa taula sobtats per la situació. Aquí ja es veu representada la bogeria d’en Serrallonga desde un bon principi, encarant-se als Mossos, es veu molt clar què no està gens bé. Una persona normal no faria aquestes coses.

Portada per a La Bogeria de Narcís Oller

Aquesta és la meva súperportada per a La bogeria. El meu punt fort no és la informàtica com veieu però m'ho he currat molt pel meu nivell :) m'he passat una bona estona fent la portadeta eh...!

Com veieu he posat el títol, l'autor i dues fotos superposades. La "simbologia" o significació que té la meva portada (o que jo he intentat suggerir) és: la foto central representaria a en Daniel Serrallonga (el "boig"), un home de classe benestant; la foto superposada a la dreta és un retrat del General Prim, ídol del nostre protagonista i de qui col·leccionava un munt de coses; i per últim la lletra del títol he intentat que suggerís una certa "aniguitat", vull dir, perquè s'entengui a través de la fotografia (també amb un aire "antic") i la lletra aquesta "a la antiga" i en cursiva que no és una novel·la dels "nostres temps", que pel títol es pot entendre (a mi em va passar abans de llegir-la) que és una novel·la que tracta la bogeria des d'un punt de vista més científic, més actual, de l'estil manicomi... i això. Bueno, doncs, res més per avui :) Li he comentat al Berni sobre la felicitació de la Naiara! Molt graciosa la foto de la nena! Ja tenim una cronista major d'edat, ja saps Naiara com et va dir la Nieves, a donar exemple!

Vilaniu

Vilaniu és la descripció realista de una vila provinciana, on la política menuda i les baixeses rurals tenen unes conseqüències tràgiques. Com diu el crític Manuel de Montoliu,

L'ambient físic, el paisatge, ha inspirat en aquesta novel·la planes insuperables de color i de vida, que potser no tenen parió en la literatura catalana.

Les relacions entre la dona d'un dels cacics, Isabel de Galceran, i el jove Albert permeten de descriure la decadència dels nuclis rurals en benefici de l'emergent burgesia barcelonina. Les dues families de cacics més importants de Vilaniu estan enfrontades. Davant la que sembla victòria dels Galceran, els Rodon contraataquen escampant calúmnies, a partir de l'enamorament del jove Albert per Isabel de Galceran.

Hi ha dues parts diferenciades. A la primera (els 11 capítols inicials), Oller se centra en la Festa Major. S'hi presenten personatges, relacions, llocs, costums...És la part més realista i de més acció. La segona part (els 10 capítols finals), ens relata la calúmnia de les falses relacions extramatrimonials d'Isabel i Albert i les conseqüències que se'n deriven. També s'embolica la troca pel vessant polític, amb l'empresonament d'en Rodon. El final és tràgic: La Isabel avorta, emmalalteix i mor, la seva família marxa de Vilaniu per no tornar-hi mai més i l'Albert se suïcida.

La novel·la comença respectant les pautes del realisme però acaba romànticament, gairebé com una novel.la de fulletó.

Pilar Prim (1906)

Pilar Prim,és una novel·la de Narcís Oller, que s'inscriu dins del corrent modernista, tot allunyant-se del realisme i el naturalisme.

L'argument de Pilar Prim, és la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita. El realisme de la novel.la és sobretot filosòfic i interior; per això és una novel.la molt més complexa que les anteriors. Presenta l'opressió de la dona i la seva frustració sexual i social, en un entorn masclista i moralista, hi són tractats amb valentia i rigor, seguint la línia de grans novel.les del segle XIX, com Madame Bovary, Anna Karenina o La Regenta. El nom de la protagonista ja ens dóna pistes del seu caràcter i de la lluita que ha de sostenir l'individu que vol ser lliure i , alhora, vol mantenir els vincles afectius i socials. Hi apareixen interessants elements de la lluita de classes: enfront de l'aristocràcia, romàntica i em regressió, s'imposa triomfant la burgesia materialista, poderosa econòmicament però buida, grollera i vulgar de sentiments.

Aqui deixo tambè les nomenades edicions escolar per si algú li sobra temps (to irónic) i vol llegir-lo perquè li a agradat l'argument.

Un llibre més al que m'agradaria fer una ullada per el tema tan realista que tracta, i no puc..

Que tothom passi un bon cap de setmana, el meu hallowen ha estat inovlidable!

"L'escanyapobres" de Narcís Oller

Aquesta novel·la breu desenvolupa el tema universal de l'avarícia, com ja van fer grans mestres de la literatura universal (Plaute, Shakespeare, Molière, Goldoni...).
Els tres personatges centrals de l'obra són l'Oleguer, la Tuies, i el notari de la vila, Don Magí Xirinac. La Tuies fa d'eix vertebrador dels tres protagonistes: primer forma matrimoni amb el notari i, en quedar vídua, es casa amb l'Oleguer. Oller retrata de manera implacable i amb tota mena de detalls la roïna gasiveria que atenalla tots tres personatges. Tot allò que no tingui relació amb la riquesa i els diners és menyspreat pels nostres protagonistes, que cauen, així, en l'extrema soledat i l'aïllament patològic. El marc d'aquesta encarnació del Mal és el món rural català, un món que s'esfondra davant el progrés industrial. El canvi radical d'una societat que entra de ple en la industrialització condicionarà i causarà la fi tràgica dels protagonistes. L'Antic règim s'enfonsa: transformació agrària, migració camp-ciutat, aparició del proletariat, arribada del ferrocarril...el substrat realista i naturalista de l'obra és innegable, però Oller es distancia del cànon naturalista francès.
L'acció transcorre el 1850 al poble de Pratbell, que, com Vilaniu, és una recreació literària del Valls nadiu d'Oller. Pratbell, gràcies a la seva estratègica situació, en una cruïlla de camins, es dedica bàsicament al comerç i emmagatzematge de blat. L'Oleguer deixa l'ofici de traginer i s'instal·la a Pratbell per fer de blader, amb considerable èxit. L'èxit del nouvingut provoca l'enveja i, aviat, l'odi dels veïns. Tot allò que té de roí i miseriós l'Oleguer, es fa més refinadament cruel en la seva dona, la Tuies. Però l'arribada del ferrocarril revoluciona l'estructura econòmica i social del poble. Mentre Pratbell es llança pel camí del progrés, concretada en la indústria tèxtil i farinera, l'Oleguer i la Tuies endeguen una regressió econòmica sense aturador. L'assassinat final de l'Oleguer, a mans d'un proletari víctima de les seves pràctiques d'usura, simbolitza el triomf de la nova societat industrial.

"L'Escanyapobres" fou etiquetada de novel·la naturalista ja des del moment de la seva aparició. Tanmateix, i com ja va passar amb "La Papallona"(1882), el naturalisme d'Oller presenta restriccions i matisos importants. Oller s'implica a fons, no és un mer analista fred i impassible. Aquesta novel.la és més negra, condensada i ambiciosa que "La Papallona", i sovint voreja l'esperpent.
Per molts crítics, "L'escanyapobres" és, des del punt de vista tècnic i narratiu, la peça més ben construïda del corpus literari de Narcís Oller.

En paraules d'Alan Yates, "L'Escanyapobres" "és una de les creacions més fortes de la narrativa catalana vuitcentista, pel fet de ser, cal admetre-ho, una de les poques que suggereixin i aguantin una autèntica, rica polivalència de lectura i interpretació".

Aquí en situo un petit fragment, corresponent al capítol XIè, al desenllaç de l'obra:

- Ah! ja sé qui és! l'Escanyapobres!... un tros d'armilla del notari.
I, com veiés que xocava la fredor de la seva expressió, afegí:
- Una bona peça. No es perdé pas tan galant cosa!

[la imatge, una caricatura de Narcís Oller]

http://www.escriptors.cat/autors/ollern/publicacions2.html

http://www.xtec.es/~jpallas/escanya.htm#argument

El conte Isabel de Galceran

El conte Isabel de Galceran esdevindrà , el 1885, una novel.la ben estructurada i amb personatges ben perfilats: Vilaniu. Aquesta Vilaniu fictícia és Valls? Bàsicament, sí. Els records de Valls hi seran ben palesos - tradicions, personatges, paisatges, carrers, tipus, castellers...-. Però Oller no es limita en Valls. El seu Vilaniu recull tot allò que té de pintoresc i característic qualsevol vila catalana. Ell vol retratar un autèntic niu , que, tal com diu, podent-ho ésser de gaubança i pau enmig de la riolera naturalesa que l'envolta ho és, per estretor de mires, per ignorància, apassionaments i enveges, de malestar i discòrdia suïcida.

I és que Oller, tal com deixa clar a les seves Memòries Literàries té una visió agra de la Catalunya rural:

A més, aquí em tens en una de les muntanyoses encontrades (estil Jocs Florals) més pobres i més rònegues de Catalunya, de gent mig salvatge...de mala sang, aspra, indòmita..La terra és pobra; els pobles, negres; la misèria tan gran, que ja comença a semblar-se a l’extinció d’una raça....

La febre d'or

El tema bàsic és , un cop més, l'obsessió pel diner, centrada en l'enriquiment fàcil que s'aconsegueix mitjançant l'especulació borsària. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa és acuradament analitzada per Oller. La base històrica és real: la febre d'or que esclata a Barcelona entre el 1880 i el 1881. El protagonista, el menestral Gil Foix, deixa el seu ofici de fuster per esdevenir un ric burgès gràcies a la traça i astúcia que exhibeix en els seus moviments borsaris. Foll d'ambició, es lliura a una desenfrenada cursa vital, plena de riscos i extravagàncies per esdevenir un conspicu representant de l'alta burgesia barcelonina. La cosa, com ja preveuen els seus familiars més assenyats, acaba com havia d'acabar: amb el protagonista tornant al seu antic ofici de fuster i completament arruïnat. La filla de Gil Foix, la Delfineta, rebutja des del primer moment el nou estil de vida de la família. És ella qui pren la iniciativa i es declara al seu oncle Francesc. Un cop casats, tindran cura del Gil Foix arruïnat i mig boig. En definitiva: aquesta novel·la és una llarga llista de conspiracions, maniobres, deliris de grandesa, escàndols i contradiccions, i tot plegat confegeix un gran quadre de la societat barcelonina en plena ebullició finsecular.