Cal·ligrama de la por

I m'entrebanco i sento por de tornarme a equivocar i passen hores i continuo pensant, i m'ho rellegeixo i em torno a equivocar.(interrogant)

Com es supera la por?(rodoneta)

El meu cal.ligrama

Cal.ligrama

Bé, he representat el meu escrit sobre la figura de l'obra d'art "El crit", de Munch, ja que el text i l'obra tenen una certa conexió respecte l'atabalament, encara que en els altres aspectes no tingui molt a veure, he pensat que aquesta obra hi concordava una mica.

Va de cal·ligrames

... FUGIR d'aquest indret i anar a un altre lloc... NINGÚ em coneix. SOLITARI.
BON DIA. Ningú em saluda. Ningú sap qui sóc. ENYOR de la meva mare. ENYOR de tot.

BON DIA. Em creuo la veïna. El davantal em recorda a la meva mare. DEU SER L'HORA DE DINAR: ARA SÍ QUE EM SALUDA!

Les dues primeres línies del cal·ligrama marquen un camí, el camí de la vida en el qual el personatge es veu perdut, sense un rumb fix. Tan sols vol fugir. Però en el moment de fugir, sent l'enyor de tot el què ha perdut i ha deixat enrere.
Ningú no el saluda pas, és un total desconegut i això l'entristeix.

Al costat, una incògnita, una pregunta, un element que roman omnipresent en el cap del protagonista. El dubte de si ha obrat bé marxant i abandonant el seu passat. S'haurà equivocat? Troba una esperança en veure com l'única persona que finalment el saluda, la seva veïna, té un petit element que li fa recordar la seva mare: el davantal que porta.

Cal·ligrama :)!

Aclariments:

L'escrit, per si no s'entén/veu/distingeix, diu: "L'angoixa...oh! Maleïda angoixa que ens persegueix des que vam començar a estudiar! L'angoixa de no saber que serà de nosaltres, que ens depara el futur, la sort o el destí."

He dramatitzat una mica, sí, alhora de fer el "poema", però es que sino no sabia que posar!

Ho he fet així perquè quan penso en l'angoixa em ve al cap la imatge d'una "cargol" que no acaba mai, perquè realment les nostres angoixes no acaben mai, si no és per una cosa és per una altra. I cada cop s'estreta i s'empetiteix més perquè és allò que no sabem... el nostre futur. No sé, és la meva interpretació. Repeteixo la he fet des d'un punt una mica dramàtic perquè em surti millor perquè sinó no sabia com fer-ho! ;)!