Hi havia una classe de xiquets i xiquetes a la que anomenaven la classe dels Vinyets. En aquesta classe s’hi havien de celebrar eleccions per a Delegat. I hi havia molt d’interès en el càrrec de delegat, perquè en aquella classe ja se sap que qui és delegat dels Vinyets té molt de poder: contacte directe amb el senyor mestre i fins i tot una certa capacitat de decisió.
A un dels xiquets, el Joanet, li van dir si volia anar a la llista de partidaris d’un dels candidats a Delegat dels Vinyets. En Joanet va dubtar, però al final es va decidir i va recolzar la candidatura a Delegat del Gaietà, li semblava que tenia bones idees i era més bon nen que el Josepot. El Josepot abusava de la seva posició d’actual Delegat.
A la classe dels Vinyets el Delegat té bastanta autoritat, dónes o no dónes permisos a altres companys i tens influència en el senyor mestre per decidir qui és el responsable de cada tasca. I el Josepot sempre ho aprofitava per atabalar i molestar als que no eren de la seva colla i feia tots els possibles per a que els castiguessin.
El Joanet ho tenia clar, aquest cop en Josepot potser torna a guanyar, però serà per ben poc! Ell sabia que molts nens i nenes n’estaven farts de tot el que havia fet últimament el dolent del Josepot, ara la seva classe era de les pitjors del col·legi perquè el Delegat no es preocupava de que l’encarregat de la neteja netejés o les coses estiguessin ordenades. En canvi, deixava venir als nens més grans a la classe quan no hi ha ningú, a fer coses que els mestres no volen, a canvi de cromos negres, llaminadures negres, pilotes negres… Al Josepot li agradaven molt les coses negres o en B, que el Joanet no ho entenia gaire això.
Quan van haver de triar Delegat i el senyor mestre va llegir els resultats, el Joanet es va quedar sorprès, el Delegat tornava a ser el Josepot 4 mesos més, i per molta diferència de vots.
En Joanet no entenia com podia guanyar el Josepot si era molt dolent i per culpa seva la classe anava cada cop pitjor. Però llavors un bon amic li va explicar: Joanet tu em caus molt bé i el Gaietà també, però jo he votat al Josepot perquè m’ha promès que jo seré l’encarregat d’anar buscar guixos quan s’acabin, i clar així perdre alguna estoneta de classe i descansaré del senyor mestre.
Resulta que el Josepot havia promès regals i bones tasques a més de la meitat de la classe: a un li va prometre ser l’encarregat dels guixos, un altre vigilaria quan el senyor mestre no hi fós, a uns els va regalar una pilota i als més grans els deixaria fer coses dolentes a canvi de coses negres o en B.
Pobre Joanet, a ell li sabia greu perdre, però sobretot les trampes el feien enfurismar. I molts amics i companys el van decepcionar votant al Josepot a canvi de coses que tothom hauria de tenir dret a gaudir i no només els amics del Josepot.
Sabeu que li faltava per aprendre al Joanet? una coseta que va dir un dels més grans mestres, Groucho Marx: La clau de l’èxit són la honestedat i la sinceritat. Si saps oblidar-te d’elles segur que triomfaràs.”
És una faula que reflexa molt bé com van les coses avui en dia, en molts àmbits, quan es vol tenir èxit s'estafa, es fa creure algo que no és. En quan a la vida política, molts polítics prometen moltes coses que potser després no presten ni la mínima atenció. Però clar, han de ser escollits.
Experiència universal: Estafar per poder triomfar.
Aquesta faula l'he tret d'una pàgina d'internet
: http://www.utupia.com/blog/personal/faula-tupinada/ I és una faula anònima.
