Antic testament, Gènesi, 16, 1-5, Naixement d'Ismael

Sarai, la muller d'Abram, no li havia donat cap fill. Però tenia una esclava egípcia que es deia Agar. Sarai digué a Abram:

--Mira, el Senyor m'ha privat de tenir descendència. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gràcies a ella podré tenir algun fill.

Abram va acceptar la proposta. Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li va donar per muller Agar, la seva esclava egípcia. Abram va dormir amb ella, i Agar va quedar embarassada. Però quan ella s'adonà que esperava un fill, ja no va respectar més la seva mestressa. Sarai va protestar al seu marit:

--Tu ets el responsable d'aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo!

Aquest fragment del antic testament de la bíblia, tracta sobre Sarai, una dona qui el Senyor li ha privat la descendència, i no pot donar-li fills al seu marit Abram.

Decideix entregar-li la seva esclava egípcia Agar per que els hi fagi pares, pero aquesta, al saber que està embarassada, deixa de tenir respecte a Sarai, i ella fa responsable d'aquest acte a Abram.

Finalment diu: Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo!

És literari perquè aquest és un tema que en aquella època era normal, moltes dones no podien tenir fills i donàven als marits les seves esclaves per poder tenir-los.

En aquest cas, l'esclava, al saber que és la veritable mare, li perd el respecte, com si per això pensés que ella té tot el poder, i la Sarai, sentint aquest menyspreu li dóna la culpa al seu marit, i vol que el Senyor jutgi qui té la raó.

Sant Lluc 22, 54-62 (Nou Testament)

Negacions de Pere.— 54 2448 "El van agafar, doncs, se l'endugueren i l'introduïren a la casa del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 En veure'l una criada assegut a la vora del foc, i després d'haver-se'l mirat bé, exclamà: «Aquest també hi era, amb ell». 57 Però ell ho negà: «No el conec, dona». 58 Poc temps després, un altre, veient-lo, digué: «Tu també ets d'ells». Però Pere respongué: «No en sóc, home». 59 I, passat cosa d'una hora, un altre va insistir: «Ben cert, aquest també hi era, amb ell, perquè és galileu». 60 Però Pere va replicar: «Home, no sé pas què vols dir». A l'instant, encara ell parlava, va cantar un gall. 61 El Senyor, girant-se, es va mirar Pere, i Pere es recordà de les paraules del Senyor, de com li havia dit: «Abans que canti el gall avui, em negaràs tres vegades». 62 I sortí a fora i plorà amargament."

Aquest fragment de la Bíblia tracta, com podem veure, sobre en Pere ("pedra" en llatí), el deixeble preferit de Jesús, qui sembla que fins i tot declarà a Pere que ell seria el seu successor. Tot i això, Jesús, en el famós Últim Sopar, va avisar a Pere que abans que el Gall cantés fins a tres vegades, el mateix Pere li hauria fet ja fins a tres negacions -com veiem al vers 61-. Tot seguit, i després que Pere negués aquesta evidència, el seguir de Jesús nega l'empresonament del seu Senyor. Després d'això, arriba la polèmica; Pere, volent salvar la pell, decideix negar la seva relació amb Jesús. Aleshores, Pere, conscient del suposat pecat, veu que Jesús tenia raó en advertir-lo, d'aquí la seva angoixa i la seva reacció. Queda justificat doncs, el fet que Pere sorti a fora de la casa del gran sacerdot per plorar i treure la seva amargor i el seu desconsol.

D'alguna manera, sovint ens hem trobat en una situació així. Segur que alguna vegada hem dit que "no el conec", o bé "no he fet això", o "no ho he vist", simplement per encobrir-nos a nosaltres mateixos, encara que de retruc quedi algun company o companya perjudicat i, com li passà a Jesús, "condemnat".

Com serien els judicis actuals si cadascú digués la veritat? Segurament molta gent empresonada estaria en llibertat, i molta gent que corre pels carrers, dormiria tancat.

Cites literàries. Antic testament 2,(1-6 càntic dels càntics)

"2 1 I quedaren acabats el cel i la terra, amb tots els estols que s'hi mouen. 2 Déu acabà la seva obra al dia sisè i, el dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet. 3 Déu beneí el dia setè i el santificà, perquè aquell dia reposà de tota l'obra que havia creat i havia fet. 4 Així van ser els orígens del cel i de la terra quan foren creats.
Segona narració de la creació. L'home en el paradís 5.— Quan Jahvè Déu va fer la terra i el cel, 5 no hi havia encara cap arbust ni havia brotat cap herba, ja que Jahvè Déu no havia fet ploure damunt la terra ni hi havia ningú per a conrear els camps. 6 "

Són literàries perquè podem entendre d'alguna manera que tot s'ha de fer han calma i no a corre-cuita, que desde "el principi"hasigut aixi i que fins i tot Dèu que és el més poderós i el que fa a la seva voluntat va haver de reposar i fer les coses amb calma i paciència per això diu" no havia fet ploure damnut la terra ni hi havia ningú per a conrear els camps" [...] encara.

Recerca en wikipédia biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

Sant Marc 6, 17-26 (Nou Testament)

Opinió d'Herodes sobre Jesús. Joan és decapitat:

Efectivament, Herodes havia fet agafar Joan i l'havia encadenat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Felip, amb la qual s'havia casat. 18 Es que Joan deia a Herodes: «No t'és lícit de tenir la dona del teu germà». 19 Herodies l'odiava i volia fer-lo matar, però no podia, 20 perquè Herodes respectava Joan, sabent que era un home just i sant, i l'emparava; després d'escoltar-lo es quedava molt perplex, encara que l'escoltava de bon grat. 21 Arribat un dia avinent, quan Herodes en el seu natalici feia un banquet als seus magnats, oficials i principals de la Galilea, 22 entrà la filla de l'esmentada Herodies, va dansar i va plaure a Herodes i als comensals. Llavors el rei digué a la noia: «Demana'm el que vulguis, i t'ho donaré». 23 I li jurà: «Qualsevol cosa que em demanis, t'ho donaré, encara que sigui la meitat del meu reialme». 24 Aleshores ella sortí i digué a la seva mare: «¿què demanaré? » Ella va respondre: «El cap de Joan Baptista». 25 Entrà tot seguit adelerada a la presència del rei i li demanà: «Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista».

És una cita literària, ja què és un mite però pot estar explicat mitjançant la literatura, com una breu història, on apareix un conflicte i la qual nosaltres podem extreure una experiència universal: encadenar a una persona per ràbia cap a ell, per l'inferioritat al costat d'aquest, i per la raó d'aquest.

(No sé gairabé perquè es literària, he fet el que he pogut).

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12048621999195962976846/p0000077.htm#I_600_

Cites Bíbliques

Jutges 16, 5-19 (Antic Testament)

5. Els principals dels filisteus van anar a trobar-la i li digueren: “Afalaga’l i procura saber d’on li ve tanta força i com podríem dominar-lo per poder lligar-lo. I et donarem mil cent peces de plata cadascun de nosaltres.”

19. Ella va fer que s’adormís a la seva falda, va cridar un home i va fer que li tallés les set trenes del cap. Ella va començar a sacsejar-lo, perquè la seva força s’havia apartat d’ell,


Aquesta activitat la trobo una mica-bastant complicada :S No sé si és perquè no en sé gaire de la bíblia o perquè... però crec que no em lluïré massa en aquesta activitat. He buscat les cites bíbliques que hem tocaven, me les he llegit com 10 vegades intentant veure-hi la part literària, com no la veia, m'he llegit un parell de vegades el capítol 16 aquest de Jutges però... tot i això, no ho acabo de veure massa això.

Sempre ens dius que diem que una cosa és literària quan hi trobem en ella una experència humana universal. En aquestes cites bíbliques les experiències humanes que jo trobo són traïció (per part de Dalila) i "codicia" (no sé com es diu aquesta paraula en català). Suposo que per això podem dir que són literàries (?). Com ja he dit abans, no sé si estarà bé això que dic ja que ho he trobat bastant complicadet :S

BON ANY ! :)