Sagrada Família

Aquesta gran obra d'art de Gaudí m'agrada sobretot per la seva originalitat, de totes les catedrals del món, per mi és la més creativa, la qual és plena de detalls.
Aquesta catedral hauria de ser molt més gran, però ni tan sols està acabada, i crec que mai s'acabarà.
És una de les meravelles del món, això ja diu molt d'aquesta obra.
Més que una catedral, la veig com un monument turístic on tothom passa a visitar-lo quan viatja a Barcelona.
Quan la veig, em transporta antiguitat i creativitat, i sobretot em fa sentir petita davant la seva immensitat, amb sensació de vertigen.
perla

Parc Güell, Gaudí

El Parc Güell, és una obra del modernista Gaudí. Al llegir els tres autors que has citat per escollir, ja he pensat en Gaudí, qui conec més i les obres del qual m'impresionen més. El Parc Güell, em recorda a un altre món, un món diferent al nostre, un món que ell ha volgut crear segons la seva imaginació, dotant-lo de sensacions i emocions.He visitat varis cops el Parc Güell i és plé d'alegria, de felicitat. Com si per un dia entresis en un altre món, o en una petita ciutat que no és com les d'avui en dia. A mi em porta cap a un món de somriures, on tot és millor, i es veu reflectit en la gran quantitat de colors, les corbes i formes molt imaginàries que utilitza a la seva obra. És plé de fantasía. És un petit món perfecte.
En un d'aquells dies tristos, podria anar-me'n al parc, i cridar, ballar, saltar i fer fora tots els mals i incomoditats.

La Casa Batlló (Gaudí)

L'obra arquitèctonica modernista que jo he escollit és La Casa Batlló (també coneguda com La Casa dels ossos) d'Antoni Gaudí.

És una obra que m'agrada força no sé per què i això que jo d'art plàstic no sóc molt aficionada que diguem... però no sé potser perquè des de petita la he vist i per allò dels ossos m'ha cridat l'atenció. Va ser gràcies a una professora que teníem a la primària que era pintora (pintava uns quadres molt bonics) i li agaradava molt Gaudí i ens va fer moltes sortides a Barcelona a veure el Parc Güell, la Sagrada Família, La Pedrera i La Casa Batlló... i potser per això, perquè a Gaudí el vam "estudiar" força per aquesta professora doncs se m'ha quedat.

L'obra en sí, no és "bonica", vull dir que si la mires fredament tampoc la pots calificar de "bonica" (per al meu gust), però no sé, té alguna cosa que em crida l'atenció! Quant al que m'inspira... em diràs negativa i que veig sempre la part negativa de tot però no li veig cap altre significat; a mi em suggereix mort per la forma dels balcons... semblen calaveres d'ossos, després tot és com molt apagat, formes com... molt sinistres (no sé com explicar-ho...), tot molt seriós. En fi, sí m'inpira negativitat, però aquest cop no crec que sigui perquè estigui negativa ni res... es que és així. Veus la Pedrera si que la veig més alegre, més... no sé...!

El "Drac" de Gaudí

A l'escalinata de l'entrada principal del famós Parc Güell de l'arquitecte Antoni Gaudí, hi ha una escultura d'una sargantana, rèptil, drac, o com se li vulgui dir. Aquesta obra s'ha convertit en l'emblema del jardí, fins al punt que els nens i les nenes que van a visitar el Parc amb l'escola, es fan la ja "típica" fotografia al costat d'aquest Drac, que ja ha cobert vida en diversos dibuixos animats o anuncis de televisió.

Segons informacions oficials del Parc i de notes del propi Gaudí, aquest Drac representa la sargantana alquímica -pseudociència sense base científica i històricament, considerada com a precursora de la química -, que simbolitza l'element del foc.
El Drac, efectivament, té la boca oberta, que podríem interpretar com una mena de senyal o símbol d'autoritat, de "guardiant" del Parc, amb aquesta postura flexionada, com a punt de llençar el foc per la boca.

El trencadís, típic d'aquest arquitecte català, cobreix tot el Drac amb unes tonalitats del blau, des d'un blau gairebé blanquinós fins al blau marí gairebé negre, passant pel blau cel, per la combinació de grocs i taronges, verds, marrons i alguna peça més vermellosa.

Aquesta obra sempre m'ha cridat l'atenció: un drac vigilant un parc... què voleu que us digui? Sempre m'ha picat la curiositat saber-ne més. És per això que amb l'escola em vaig interessar molt quan vam estudiar Gaudí i la seva obra, i també durant la -típica- sortida al Parc.

Imaginar fins i tot com en Gaudí "congelava" un drac de veritat per després recobrir-lo d'aquestes peces, d'aquest trencadís típic de l'autor.

Com he afirmat anteriorment, aquesta escultura em transmet autoritat, vigilància per part d'aquest ésser mitològic, però alhora confiança, la que em dóna aquest Drac de saber que és bo, ja que tan sols busca serenitat i tranquilitat en el Parc Güell, en el "seu" Parc. Així doncs, el transport d'una realitat a un món fictici és clar: a partir de l'escultura em podria endinsar en un món on els animals -els dracs- són els encarregats de fer de porters d'una gran entrada, a un palau, a un castell, a un bosc... a un parc!

Així doncs, i ja que a mi el Drac del Parc Güell em transmet confiança i seguretat, faig una crida a "salvar" la consideració d'aquests éssers fantàstics, ja que sovint quan parlem de dracs els tenim al cap com a éssers malvats i dolents.

No com aquest.