Exposició de mitologies gregues

Bé, com jo no vaig poder anar al recital d'en Gerard Quintana, ni tampoc m'ha sobtat res sobre la literatura durant aquesta setmana, explicaré el meu punt de vista sobre l'exposició on vam anar el passat divendres amb la classe de grec.
No va ser una visita força llarga ni extensa en temari, ja que només hi havien cartells sobre els mites grecs, i al costat de cadascú, una petita exposició que hi representava el passat i present del contigut del mite.
Lo que em va sobtar d'aquella exposició és que sempre he sapigut que hi han bastants mites però mai m'havia parat a pensar quants hi han en realitat ni què volen dir en certa manera, i a l'exposició hi vaig poder comprovar al llegir-los tots i reflexionar una mica sobre el que hi exposaven, que encara que jo no crec en tota aquesta història que hi ha sobre mites, ja que crec que és una cosa imaginaria i poc realista que mai ha passat i no li trobo sentit a que hi existeixi tot aquest enrevolt, però és part d'una cultura i un coneixement mundial que ara em sembla més interessant que avans.

Exposició de cultura grega

Divendres passat, vam anar de sortida al castell de Can Mercader, on hi havia una exposició de mitologia grega. Veritablement em va sobtar molt diferents objectes i l'exposició en concret.
Primer perqué era falta de fundament,i la critico negativament perquè aquesta sortida ens hauria d'haver servit per ampliar els coneixements com alumnes estudiants de cultura i mitologia grega, i només vam trobar col·locats cartells on les explicacions eren molt limitades i senzilles (d'aqui també podriem extreure com a critica positiva, que la senzillessa dels cartells es deguda a que tothom pugui entendre'ls).
Una altra crítica és que la durada de l'exposició,a més a més, sense guía, no va prolongar-se més de 15 minuts. Però el que més em va sobtar, va ser, que a cada exposició d'un Déu, hi havia objectes desde l'antigüetat fins a l'actualitat que representaven la temática del Déu. Per exemple, Ades es el Déu de la mort, doncs hi havia una pistola, una xeringa i un recipient amb sang.
La meva reflexió va ser cuan vaig veure l'estant on estava afrodita, la deessa de la bellesa i de l'amor, on s'havien caracterizat els diferents cànons de bellesa desde l'antigüetat fins ara. Com objecte teniem una foto de la marilyn monroe i una barbie, i com a divinitat afrodita. A
ixò va fer-me pensar en l'estereotip de dona que la societat busca, i els problemes que això comporta.
Desde sempre la societat ha buscat cànons de bellesa i estereotips per seguir, i ha rebutjat alló que no està fixat; Per això m'ha semblat bo per comentar, i per aixi oferir una reflexió a tothom sobre aquest tema, perquè només esta en les nostres mans que això canvii i deixi de portar problemes per a milers de dones sobretot, i tambè als homes que pateixen malalties per culpa d'aquest tema, estereotips , publicitat i que poden sorgir fins i tot a partir d' una cosa tan simpe com pot ser una visita a una exposició.

Reflexionem doncs!

Exposició del divendres.

Mitología grega.

El divendres vam anar a veure una exposició a Can Mercader de la mitología grega. Vam observar una sèrie de mites dels deus grecs. La que més em va sobtar va ser la de Crono.

Crono va saber de Gea i Urà, poseidors del coneixement del provenir, que estava destinat a ser derrocat per un dels seus propis fills. Doncs, encara que va ser pare amb Rea dels deus Deméter, Hera, Hades i Hestia, se’ls tragava en quan neixíen per evitar que la profesía es cumplís. Finalment, quan anaven a nèixer el seu cinquè i sisè fill, Poseidó i Zeus, Rea va demanar a Gea que planejes algo per salvar-los i que així finalment Crono tingues el càstig just als seus actes contra el seu pare i els seus pròpis fills. Rea va trencar aigües en secret a Zeus en l’illa de Creta i va entregar a Crono una pedra embolicada amb panyals, també coneguda com Ònofals, que aquest es va tragar de seguida sense desconfiar creient que era el seu fill. El mateix va ocòrrer amb Poseidó, tragant Crono un potre en el seu lloc.