Aquesta és la meva portada. Senzilla però amb significat: com a fons d'imatge trobem un home assegut en un banc enmig del carrer, i davant seu, una dona amb tres fills se'l queden mirant. Així doncs, l'home estrambòtic representaria en Daniel Serrallonga, potser pel barret i per l'estètica, òbviament, en els darrers episodis de la seva vida. La família representaria aquest estat de bogeria, que acaba per atraure fins i tot l'atenció de la gent (a tall d'exemple, l'episodi d'en Serrallonga a Barcelona, al costat de l'estàtua de Colom).
A sota, al marge dret, trobem el General Prim l'any 1870 en la seva tomba, personatge que marcarà la vida política d'en Serrallonga.
El títol, d'un marró vermellós, per contrastar amb els blancs, grisos i negres de la imatge. Colors que denoten aquest pessimisme, aquesta "grisor" que deu respirar una persona que acaba embogint.
No crec que me la publiqui cap editorial, però bé...
Ah! I demano disculpes, no sé si la qualitat de la imatge serà gaire bona!
L'Avi Siset
1 comentari:
Es veu bé la imatge!No desesperis!Et queden portades per fer, i segur que alguna, agradarà alguna editorial!;)
Publica un comentari a l'entrada