Ramón Casas - Nu

Aquesta pintura ens mostra el cos nu femení d'una jove, amb uns llargs cabells negres llargs o que expressen moviment. La jove esta encongida, i el cos queda tot arreplegat, i ens marca les diferents corbatures d'un cos nu i pàlid.
Aquesta pintura em fa la sensació d'una dona que se sent sola, sense ningú, i doncs, com té por, s'agafa a ella mateixa perque no pot agafar-se a ningú més. Aquesta jove també podria sentir-se poqueta cosa, sentir-se també dèbil. Em recorda a una figura força sensible, una jove que mai a tingut moltes forces, però que ara no li en queda cap ni una. Es una mostra també bastant clara de la soletat. Sola i trista, s'encongeix i s'agafa fort.

Pintura modernista

Aquesta pintura de Ramón Casas correspon a l’any 1889, a l’època on Ramón Casas es dedicava a retratar amb sencilleça i elegància a les germanes dins la seva casa de Barcelona.
La pintura és anomenada com “La Terraza”.
És un retrar “plein air”, amb la figura de sa germana cosint, en la penumbra formada per les grans persianes que protegien el porxo del sol i la seva llum.
L’ambient de llum penumbrosa, més oscurs, reforçen la profunditat de l’escena.
El color vermell del vestit de la protagonista contrasta amb el domini del color gris i ocre de l’ambient.

El pintor ens vol mostrar amb aquest quadre el seu interès per captar lo inmediat, sencill, cotidià, lo íntim en plena finura.

Aquesta pintura em suggereix el que vol mostrar l’autor, un fet cotidià mostrat amb sencilleça, sense cap misteri ni imaginació.

Quan veig la pintura m’imagino una situació de diumenge a la tarda, una dona a casa seva que no te res a fer, i es dedica a cosir al porxo de casa seva, en la penumbra de la sala i la grisor del dia.

Em suggereix que aquesta dona no té noció del temps ni cap ocupació, llavors es dedica a cosir.

El que més m’agrada d’aquesta pintura és com destaca el vermell del vestit de la dona en contrast amb el color de l’ambient apagat, i el color verd del tros de planta que podem observar.

Quan veig aquesta imatge sento un tipus “d’enveja”, m’agradaria ser al lloc d’aquesta dona desocupada i estar sentada a un porxo com aquest sense saber que pasa el temps.

Abans del bany - Ramon Casas

Oli sobre tela pintat per Ramon Casas el 1894 amb unes dimensions de 72,5 x 60 cm. Es troba al Museu de l'Abadía de Montserrat.

Aquesta obra, sense cap mena de dubte, em suggereix una imatge de senzillesa, de naturalesa, una acció simplement quotidiana, tractant d'idealitzar escenes de la vida sense gaire transcendència aparent, escenes que hom fa cada dia -més o menys!-, com ara dutxar-se, banyar-se o rentar-se.

Podríem dir que és una escena intimista, habitual a l'obra de Casas a partir de 1893.

Cal afirmar que amb aquesta pintura, l'autor volia introduir una temàtica ja tractada per la pintura francesa, i que no era ben vista per la societat catalana del moment.

Cal remarcar que tota l'escena es troba embolcallada per un halo misteriós que envolta la figura de la dona despullant-se, i també que els colors blancs de la roba i de la llum que entra a través de la persiana, incideixen sobre el clatell i la cara de la dona.

http://phobos.xtec.net/artsdidactica/displayimage.php?album=80&pos=0

Pintura de Ramon Cases

Aqui tenim una pintura de Ramon Cases: "Desnudo".
Aquesta pintura expressa solitud,tristesa, melancolia, i dolor.
Com a tema universal podriem escollir qualsevol dels cinc sentiments esmentats. En la meva opinió, el sentiment amb el qual,(dels cinc) identifico més la pintura és el dolor, per altra banda, a mi,personalment em reflecteix violéncia i desesperació, acompanyada de fragilitat i sumissió.
A més al observar-la ( en la meva opinió) l'autor utilitza el nu per expressar fragilitat o sumissió, contrastant-lo amb colors tristos com el negre, i el blau acompanyat d'una escala de grisos.
Em dona l'impresió de que aquesta pintura comença a expressar una realitat no tan agradable -fins ara això no era possible,perquè t'imposaven un càstig- i l'art comença a tenir més d'un significat; Comença a tenir expressió.