La fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall

Sempre demano als meus cronistes que mirin la literatura més enllà de les pàgines que llegeixen o escriuen, perquè el cap i a la fi, la literatura es basa en experiències humanes universals. Sempre els dic que tinguin una mirada literària al món. Ja els he posat alguns exemples i, avui, en vull posar-ne un altre.

Amb els meus alumnes més petits, de 2n d'ESO, (possibles futurs cronistes), hem anat de crèdit de síntesi a Olot. Impressionant. Una zona que s'ha de visitar. Una de les excursions va ser visitar "La fageda d'en Jordà". En tenia moltes ganes de veure-la i recordar el poema de Joan Maragall. La fageda és un lloc, com diu el poeta, per perdre-s'hi. Tot sembla igual, com si es tractés d'un conte de fades on els personatges no troben el camí de sortida o una novel·la històrica en què els bàndols contraris desemboquen una lluita cruel i sagnant o un viatjant amb el seu cavall a la recerca d'algun element màgic, com si es tractés d'una novel·la artúrica o, simplement, un espai on el personatge reflexiona sobre si mateix. En fi, mil i una històries poden sortir d'aquella fageda tan espectacular.

Volia una de les fotos que vam fer, però encara no és possible. De moment, us deixo amb aquesta. Vist d'aquest manera no sembla que la fageda sigui tan especial. És pel que recomano que visiteu aquest lloc tan privilegiat, això sí, amb el poema de Maragall al costat.