dissabte, 5 d’abril de 2008

Triangle amorós

Entren en escena Amor, Amistat i Salut.

Amor: Sabeu de sobres que jo sóc el més imprescindible per a comprendre el concepte de felicitat, que jo sóc allò que mou el món, allò pel que les persones lluiten amb ungles i dents, que ho tinc tot controlat: quan estic present, la gent riu i és feliç, quan no hi sóc, la gent plora... Heu de reconéixer que sóc el més important, juntament amb la meva parella l'amistat.

Salut, a Amor i Amistat: Sabeu què? Jo no ho veig tan clar. No crec Amor, que t'ho hagis de creure tant. No ets el més imprescindible, el més imprescindible ho sóc jo. Si jo no hi sóc, vosaltres dos no hi sou, de sobres ho sabeu, sense mí la resta de coses no rutllen.

Amistat, a Salut: Potser tens raó, potser no som la parella perfecta que crèiem, sense la qual la felicitat no era possible. I es que és veritat, si tu no hi ets, ni jo ni Amor hi som. (A tots dos) Potser allò imprescindible som tots tres plegats, potser és això, que som les tres coses imprescindibles de la vida per entendre el concepte de FELICITAT.