divendres, 25 d’abril de 2008

Final hipotètic de K.L. Reich per Carmesina.


Havien passat uns cinc anys d'aquella tragèdia, l'Emili mirava com plovia per la finestra, si apuraves la vista podies veure ben lluny unes llumetes que et recordaven que no s'havia acabat la guerra.
- No ens queda gaire, ets concient no? - recordà el seu company d'habitació.-
- La meva moral ja no hi aguanta més aqui, prou ja de guerres..
S'aixecà i c'encenguè un cigarret de la marca Camel, una de les poques que havien mantingut el preu, totes les altres l' havien pujat ,per tal que només homes amb un bon fer poguessin continuar comprant.
- Hem d'acabar amb aquesta barbàrie!
- Ja vam tenir prou sota el camp no et sembla? val més resignar-nos i deixà fer..així almenys tindrem un tros de pa..
- M'estimaria més no menjar res, amb aquest pa encara s'em obre més la gana! A més a més, no et vull tornar a sentir parlar amb aquesta resignació mai més! si alguna cosa vaig aprendre d'aquell camp, és que si no ens salvem nosaltres, no ho farà ningú, i com diria ara en Francesc..Hem de ser forts de nou, company!
-Ho sento, tens raó.
Però de fet, es comenta per aquí, que ell no va enganyar a ningú, Espanya el volgué amb els seus ideals "dretans i conservadors" des del principi..aixi que no serà tan fàcil com pensem.

L'Emili continuà mirant per la finestra, mentres fumava, la pluja cada vegada queia amb més força. De sobte va veure una desfilada de generals de l'excèrcit que ni s'immutava sota la densa pluja; Aquests anaven com cada dimecres a "ordenar" tots els habitants del poble.
L'activitat consistia en què cada dimecres anaven per les cases, amb ordres del cap general Francisco Franco,al qual li havien arribat ordres de traició cap el sistema i/o un intent de boicot contra ell, desmantellaven les cases en busca de fets o proves que t'acusesin.
L'Emili obrí els ulls com a plats, estaven aquí..Picaren a la porta, en Pere es posà molt nervios i no atinava a girar el puny de la porta per tal d'obrir-la.
S'escoltà algo aixi com " En nombre de una España libre y blanca" venimos a que deis fe de vuestro seguimiento y apoyo al generalisimo Francisco Franco y con ello vuestro voto de confianza; Así como tambien debeis saber que todo que pueda perjudicar-lo será utilizado en vuestra contra"
Començaren a registrar el pis, en Pere no s'havia cap a on mirar, fins que algú trencà el silenci..
- Lo que me temía señor
- De que hablas Paco?
- Una ficha de izquierdas señor!

Començà un interrogatori intens, jo però, vaig aconseguir mantenir la compostura, pel pobre Pere, això no va ser tan fàcil.
Ens havien ficat a cadascú a una habitació diferent, finalment al cap de unes dues hores aproximadament plenes de preguntes i tortures, ens van treure d'allà.
Per la meva sorpresa, al aixecà el cap, em vaig trobar a en Pere fumant un dels cigarrets marlboros, un dels més cars que es trobaven i que només gent amb poder podía fumar-los.
Vaig entendre tot el que estava passant, m'havia venut!m'havia traït!
El general donà l'ordre mentres dona un copet suau a l'esquena d'en Pere, suposo d'agraïment.
-En pie! llevenselo al cuartel y fijen una fecha..A este paso además de una España libre, tendremos una españa sola!
- Mas vale pájaro en mano que ciento volando señor!
- Tiene razon Ramon, pero no se me entretenga y cumplame las ordenes.
Vaig resistir-me tot el que vaig poder, però va ser inútil..Vaig mirar.lo mentres se m'emportaven, vaig trobar-li la mirada, i no vaig veure més que pena..

Perdónam- va dir-me amb la mirada-
mentres tant es girà i em donà l'esquena donant per fet que ja no hi havia res a fer.
A l'albada de tres dies següents m'afusejaren..l'escusa?
Hi havien trobat una targeta, la qual m'identificaven, en aquell cartró d'aquell color groc hi figuraven algunes de les meves dades, el pitjor de tot es que jo mai havía escrit sobre la tarjeta, ni tan sols havia pogut contemplar-la amb els meus ulls... ( Fills de sa grandíssima mare..)