Autor literàri: Robert Antselme

"Durant els primers dies que van seguir al retorn, tots vam ser víctimes d'un autèntic deliri, tots volíem parlar fins ser finalment escoltats"

Paraules de Robert Antelme

(biografia)

Va nèixer el 1917 a Córsega i morí el 1990.

Va ser un literàri i polític francés deportat a un camp de concentració nazi.

Més tard va escriure un dels llibres més importatnts de camps de concentració:

En 1939 es va casar amb Marguerite Duras amb la qual va treballar.Van tenir dos fills.

Eren resistents a l'ocupac ió nazi; Robert ingresà a un camp el 1 de juny de 1944, desprès de passar per Buchenwald,Datchau i poc desprès conduit a Gandersheim, on va restar durant força temps.

Robert antelme va publicar sobre els camps un llibre que va tenir força èxit, L'espècie humana, en 1947. El llibre va ser una petita biografia. El va dedicar a Marie Louise, la seva germana, morta en la deportació. Tant com Robert Antelme com altres deportats conserven consiencia dels actes en aquells temps. El seu llibre es basa en explicar basicament el tracte que rebien i la seva obsessió amb l'instint de supervivència de viure.

En 1946 va fundar amb Marguerite Duras, una obra “La cité universelle”.

La parella es divorcia en 1946. Desprès de la guerra, ell continua amb els seus treballs de les milícies literàries i les estades durant la guerra, tant a dintre com fora del camp.

Va col·laborar tnt a Temps Modernes com al partit comunista francés, on va ser excluit en 1956, desprès de la repressió per les tropes al pacte de Varsovie.

Durant la guerra d'Algèria ell es l'encarregat de signar el manifest 121.

Es mort la nit del 25 al 26 d'agost a 1990.

Obres:

• L'Espèce humaine, Gallimard, 1947, 1957, 1999


• 
  Penser la mort, Gallimard


• 
  Vengeance, Farrago

Altres: Al 1985 la seva dona publica "Dolor" on explica l'angoixa fins a saber el destí del seu marit.

L'espècie Humana: Aquesta obra narra l'història del mateix Robert Antelme al camp de concentració,testimoni de la supervivència i al mateix cop de "l'autodestrucció de l'home".

Va ser publicada a Espanya al 2001 i es una de les obres més reflexives i més dures reflexions, ho fa com a testimoni autobiogràfic.

Sobre l'intenció de Antselme d'escriure aquest llibre citem que va voler recollir a part de l'angoixa i el dolor, experiènciesl'estança característica i que no es pugui borrar, com són:

La diversitat de relacions entre els homes,el seu color, els hàbits, l'ocult de la realitat,els límits de la natura..entre d'altres, on vol mostrar que el pensament de l'época dels hitlerians, era que no hi havien raçes, només hi hauria una especie humana.