Moment literari de les vacances

Se'm fa difiícil trobar un moment literari de les vacances, el més literari que trobo és el viatge d'anada a Sevilla quan estava al tren llegint Ball robat! hehe!

Ara que hi penso, no sé si tindrà molt a veure però a Sevilla vam conèixer un noi que cantava molt bé. A no me'n recordo quina edat se li va morir la seva àvia, i es veu que feia poc va tenir un accident molt fort amb el cotxe. Es va quedar adormit conduint i va xocar. La sort va ser que a ell no li passà absolutament res. Com que allà són bastant creients el noi aquest ens va dir que ell sap que no li passà res perquè la seva àvia l'ajudà. Que si no hagés estat per la seva àvia ell seria mort. Després d'explicar-nos això que li passà, ens va cantar una cançó que va compondre (tocava la guitarra) per a la seva àvia, preciosa, que ens vam quedar totes amb els pèls de punta...! No sé si tindrà gaire a veure, o si serà el que tú demanes de moment literari! Un altre moment literari podríen ser les processons que vam veure, algunes molt boniques, una (que crec que tindrà més a veure amb el que dius de moment literari) era Jesucrist amb un romà i representava no sé que camí de Crist al poble romà... ens van explicar.

Ah! Ara se m'ha acudit un altre! Un dels dies que estàvem allà vam anar a Cádiz, a veure la ciutat, la catedral i tal, i abans d'anar cap allà vam passar per "El Puerto de Santa María", un poble portuari de Cádiz. Allà vam esperar el vaporeto aquell que et portava a la Capital pel riu. Mentre l'esperàvem, ens vam estirar al solet al costat del port, amb els vaixells, les gavines....