diumenge, 13 d’abril del 2008

El pianista

FITXA TÈCNICA

Direcció Roman Polanski

Producció Roman Polanski
Robert Benmussa
Alain Sarde

Guió Ronald Harwood
Władysław Szpilman (novel·la)

Fotografia Paweł Edelman

Muntatge Hervé de Luze


ARGUMENT

El músic jueu-polonès Szpilman treballa a la ràdio de Varsòvia com a pianista, veu com tot el seu món s'esfondra amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial i la invasió a Polònia.

L'estació de ràdio on estava treballant es bombardejada, doncs Szpilman arriba a a casa seva per assabentar-se que Gran Bretanya li havia declarat la guerra a Alemanya.

Les condicions de vida per als jueus a Polònia s’anaven deteriorant: un límit en la quantitat de diners per les famílies, duen obligatoriament unes cintes als braços per identificar-los, i el 1941, són col·locats en el Gueto de Varsòvia. Allà pateixen fam i humiliacions dels Nazis, també tenen por a morir i pateixen constantment tortures.

La majoria dels jueus són reunits i duts a camps de concentració. Però Szpilman és salvat per un amic de la família. La resta de la seva familia no és salva i, separat dels seus familiars, sobreviu en el gueto com esclau obrer d'unitats de reconstrucció alemanyes i fora confiant en l’ajuda de persones que no eren jueves.

Amagat presencia molts dels horrors comesos pels nazis i l’aixecament dels jueus del Gueto de 1943. Passa un any i es torna a provocar un altre aixecament que dona fallida un altre cop, i Varsòvia queda quasi desocupada i Szpilman està a punt de morir de malalties o de desnutrició.

Buscant menjar aconsegueix trobar una llauna que no pot obrir, i mentre ho està intentant, un oficial alemany el veu, i quan sap que és pianista li fa tocar una cançó. Doncs aquest es complau i el porta a menjar. Setmanes després els alemanys són forçats a marxar de Varsòvia, però l’oficial li dóna una jaqueta i li promet d’escoltar-lo a la ràdio. Aquesta jaqueta casi el mata ja que les tropes soviètiques el confonen amb un alemany i el disparen fins que veuen que no ho és, tan sols la porta perquè té fred. Quan s’allibera un camp de concentració proper, capturen a l’oficial i aquest demana a un presoner que contacti amb Szpilman, però quan aquest aconsegueix arribar els presoners alemanys ja no hi són, s’han traslladat.

Szpilman torna a tocar a la ràdio de Varsòvia . A l’última escena interpreta de manera triomfal la mateixa peça que va salvar-li la vida amb aquell oficial alemany. La toca davant de una gran audiencia.


(No he vist la pel.lícula, per tant no puc escollir l'escena que més m'agrada. Si que he vist alguna escena, i sempre he escoltat parlar d'aquest film, i sembla que l'escena més impresionant deu ser la que toca la seva peça davant de l'oficial alemany)


http://ca.wikipedia.org/wiki/El_pianista


1 comentari:

Bernat Vilaró Sabaté ha dit...

Encara no l'he vista, però segur que és molt interessant... i dura.