La vida es bella

Títol: La vida és bella
Direcció: Roberto Benigni
Guió: Roberto Benigni, sobre l’obra Un testimonio del Holocausto de Vicenzo Cerami
Actors: Roberto Benigni (Guido), Nicoletta Braschi (Dora), Marisa Paredes (mare de Dora) i Giorgio Cantarini (Josué)
País: Itàlia
Any: 1997

És una pel·lícula que tracta sobre l’holocaust nazi. Explica com un italià jueu, Güido Orefice, inventa una mena d’història romàntica en contraposició al terrible món que envolta a ell i al seu fill. Ens vol donar una visió de les vivències de les famílies jueves durant l’holocaust. Segons he llegit (perquè no la he vist) Güido és un home que somia amb tenir la seva pròpia botiga de llibres. Un dia coneix Dora, que és una mestra, i s’enamora d’ella. Es casen i tenen un fill, Josué, i munten la botiga de llibres. Quan arriba la segona guerra mundial Güido i el seu fill són reclutats a un camp de concentració. Allà el pare fa creure al fill que allò és com un joc on han d’aguantar tot sense patir ni plorar, i que al final tindran un premi. Així el nen creix sense cap mena de trauma ni patiment, pensant que allò és com el joc que li ha explicat el seu pare i que si aguanta i arriba als mil punts guanyarà. Al final el pare mor, i el nen surt del camp i retorna amb la mare, sense cap mena de trauma per la guerra ja que l’ha viscuda com li va explicar el seu pare. Ens ensenya a mirar el costat positiu de les coses, com en la situació d’estar reclutats en un camp nazi, el pare té el valor d’aguantar i fer d’aquell infern un joc per al seu fill, amb l’objectiu que visqui sense cap mena de trauma, ni visió tràgica de la guerra.

Com que no la he vista no puc dir quina escena m’agrada més, però de seguida que tingui temps la veuré perquè és molt sonada i pel que he llegit deu ser maquíssima. Penso que el que més m’agradaria de la pel·lícula és el tractament, el coratge i el valor que posa el pare per conviure allà amb el seu fill, aguantant-se tot el patiment per tal que el nen no es traumatitzi. Crec que em posaré a plorar com una desgraciada quan la vegi!