dissabte, 12 d’abril del 2008

El diari d'Anna Frank

Annelies Marie Frank és més coneguda com a Anna Frank. Va néixer el 12 de juny de 1929 i morí a principis de març de 1945. Anna Frank era una adolescent alemanya-jueva que va néixer a Frankfurt del Main (Alemanya). Va escriure un diari íntim mentre s’amagava amb la seva família i quatre amics a Amsterdam durant l’ocupació d'aquesta ciutat per part dels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
A Amsterdam hi van arribar quan Adolf Hitler entrà el mes de gener de 1933 a Frankfurt. Mentre les persecucions en contra dels jueus anaven en augment, la família d'Anna Frank es va amagar el juliol de 1942 en una cambra secreta condicionada a l’annex de l’empresa Opekta, d'Otto Frank, el pare d'Anna. Ella aleshores tenia uns 13 anys aproximadament. Després de dos anys passats en aquest refugi, el grup va ser traït i deportat cap als camps d'extermini nazis. Set mesos després de la seva detenció, Anna va morir del tifus al camp de Bergen-Belsen, alguns dies després de la defunció de la seva germana, Margot. El seu pare Otto, l’únic supervivent del grup, va tornar a Amsterdam al finalitzar la guerra i va descobrir que el diari d'Anna es conservava intacte. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla va decidir publicar-la.
Originalment aquest diari va ser publicat sota el títol Het Achterhuis : Dagboekbrieven van 12 Juni 1942 - 1 Augustus 1944 (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 a l'1 d'agost de 1944).
El diari en qüestió fou començat per la noia en motiu del seu tretzè aniversari, i relata la seva visió dels esdeveniments. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües -entre elles el català- i ha esdevenit un dels llibres més llegits al món. Se n'han fet diverses peŀlícules, telefilms, obres teatrals i òperes, basades en aquesta obra, fins al punt que Anna Frank és una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust. Així doncs, és aquest un document únic, escrit en el mateix moment en què Anna pateix els esdeveniments, en temps real i directament escrit, sent un document de font primària i directa, molt personal, i que deixa palès com Anna evoluciona des de la seva infantesa fins a l'adolescència, ja que arriba enamorar-se, per exemple.

Després de fer una introducció sobre el Diari en concret i la vida d'Anna Frank, caldria passar a parlar de la versió filmogràfica que se'n va fer:

Títol original: The Diary of Anne Frank
Títol adaptat: El Diari d'Anna Frank
Direcció: George Stevens
Producció: George Stevens Jr
Guió: Anne Frank, Frances Goodrich i Albert Hackett
Música: Alfred Newman
Muntatge: David Bretherton i William Mace
Actors/actrius: Millie Perkins (Anna), Joseph Schildkraut (pare), Shelley Winters (mare) i Diane Baker (amic d'Anna)
País d'estrena: Estats Units
Any: 1959
Gènere: drama, adaptació filmogràfica de la Literatura de l'Holocaust
Durada: 180 minuts
Premis: Òscars a la millor actriu, millor direcció artística, millor fotografia.

La pel·lícula explica els esdeveniments des del moment que Otto Frank, el pare d'Anna i víctima d'un camp de concentració nazi, torna al lloc on van estar amagats ell i la seva famíia. Allà recupera el diari d'Anna Frank, on apareix la història sencera de com Otto va amagar la seva família (dues filles i tres membres més de la família Daan, a més del dentista Albert Dussel) en un àtic dels nazis. En la pel·lícula això es mostra amb la tècnica del flashback.
La història mostra les tensions que es van vivint dins el grup, la falta d'aliments i l'amor que sent Anna vers Petre van Daan, sempre amb la guerra d'Amsterdam de fons. Dos anys després, l'edifici és assaltat pels nazis, i tots els ocupants són enviats als camps de concentració.

La pel·lícula no l'he vist, tot i que l'estic buscant; el llibre sí que el tinc tot i que no me l'he pogut llegir. Malgrat tot, he pogut tenir l'experiència de trepitjar aquelles fustes que Anna Frank va trepitjar. Amsterdam, carrer Prinsengracht número 267. L'amagatall de la seva família és ara una Casa-Museu que guarda de manera intacta l'escenari d'aquell terror viscut no fa tants anys.
Desconec com reflecteix la realitat la pel·lícula basada en el Diari, però estic segur que, si sortís una escena que em posés la pell de gallina, seria la mateixa escena que em va provocar la mateixa reacció quan era a la Casa del carrer Prinsengracht: Anna Frank, cada vegada que algú amb qui comparteix aquell amagatall fa algun moviment brusc, algun mínim soroll, ha de passar hores patint i abraçada a la seva mare amb la por al cos per si en un moment o altre s'obre la porta del seu amagatall.

Pel que fa la meva visita a aquest amagatall, la Casa-Museu d'Anna Frank, en recordo poques coses ja que fa cinc anys que hi vaig estar. El que més em va impactar va ser conèixer amb noms i cognoms una de les víctimes de la barbàrie. No és el mateix saber que "milers de jueus" han estat assassinats pels nazis, que conèixer gran part de la història i de la vida d'una d'aquelles víctimes en concret, saber com va evolucionar psíquicament, saber com va viure, com va patir, i com va morir després de resistir anys i anys la barbàrie. De la visita en recordo moments impactants, de tensió, de patiment i de molta ràbia. Impacta moltíssim saber que l'Anna i la seva família havien de vigilar fins i tot de tirar la cadena, per no fer soroll, fent torns perquè algú cada "X" moment tirés de la cisterna. Havien d'anar amb compte amb tot, amb cada passa que feien, amb cada paraula, amb cada moviment, confiant la vida de cadascú a tots els altres. Anna, a més, explica en el seu diari la impotència que sentia de no tenir una vida normal, com per exemple veu a través de la finestra com altres noies -lliures- festegen amb nois.
Tot i això, i segons paraules textuals d'Anna Frank:

"Encara segueixo creient que les persones són realment bones,
en el fons del seu cor."

(...) Òbiviament allà la vida estava plena d'emocions per a nosaltres. La família encara es defensava de les normes hitlerianes contra els jueus (...) . Fragment del Diari d'Anna Frank corresponent al dia 20 de juny de 1942.
(...) A les tres de la tarda van trucar a la porta. Jo no ho vaig escoltar, perquè estava llegint a la terrassa (...). - El pare ha rebut una citació per part de les SS i la mare acaba de sortir a buscar el senyor Van Daan-, em va dir la meva germana Margot. Jo estava morta de por (...)
Fragment del Diari d'Anna Frank corresponent al dia 8 de juliol de 1942.

http://www.annefrank.org
http://guiadeamsterdam.free.fr/anafranck.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Frank
http://es.wikipedia.org/wiki/Diario_de_Ana_Frank
http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/act_permanentes/historia/html/anafrank.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/El_diario_de_Ana_Frank_(pel%C3%ADcula)

Els vídeos mostren Anna Frank treient el cap per la finestra del seu amagatall (primer vídeo), un fragment de la pel·lícula, fragment que correspon a la 22a seqüència del film (segon vídeo), fragment de la 23a seqüència (terver vídeo)



2 comentaris:

Anònim ha dit...

ON PUC ACONSEGUIR LA PEL·LíCULA???
GRàCIES
MONTSE

Adalaisa ha dit...

Mira a les biblioteques. És possible que la tinguin.