Pel.lícula de l'holocaust nazi

Titol Original: Der Letzte Zug (The Last Train)

Títol: El último tren a Auschwitz

Gènere: Drama bèl.lic

Director: Dana Vavrova, Joseph Vilsmaier

Guió: Stephen Glantz

Productor: Arthur Brauner

Actors: Lale Yavas, Juraj Kukura, Sibel Kekilli, Roman Roth, Brigitte Grothum, Sibel Kikelli, Hans Jurguen Silbermsnn, Gedeon Burkhard,
Lena Beyerling, Brigitte Grothum, Ludwig Blochberge
Duració: 02:03:00

País: Alemania

Any: 2006




Aquesta pel.lícula tracta d'un viatge de sis dies que han de fer els últims 688 jueus que queden a Berlin per arribar als camps nazis de Hitler.

A l'any 1943, els nazis volen netejar Berlin dels jueus. Més de 70.000 jueus ja van ser deportats de la ciutat. A l'abril d'aquell any, va sortir de la via 17 de l'estació de Grunewald el tren amb vagons de ganat amb els últims jueus en direcció a Auschwitz

El tema de la pel.lícula és el sofriment que pateix la gent que viatja en aquest tren, la sed, la gana, la calor, l'incomoditat... més de la meitat moren pel camí, o bé perquè els disparen, o bé en l'intent de fugir.

Tots lluiten per sobreviure, fins i tot regalen les seves pertenences perquè els soldats els hi donin una mica d'aigua a cada estació que paren, però només aconsegueixen que els hi facin cas en dues ocasions. Només tenen un cubell d'aigua per cada vagó, i un altre per fer les seves necessitats, res més.
Una de les dones arriva a veure els pixums d'aquell cubell perquè realment es moria de sed.
Durant la pel.lícula surten petits fragments de la vida que portava cadascuna d'aquestes persones, i després es veuen les condicions precàries en les que es troben en aquell tren, és bastant dur.
Els homes aconsegueixen trencar els barrots de la petita finestra per poder fugir, però els descobreixen.
En l'últim intent, un home aconsegueix fer un forat a terra amb una pedra, i per aqui aconsegueixen fugir una nena i una dona, que per sort, no són descobertes i aconsegueixen lluirar-se del destí que els portava aquell tren.
Tots els altres supervivents arriven al final del trajecte en unes condicions molt dures, i l'únic que els hi queda, és esperar a morir igualment.

El fragment que més m'ha agradat d'aquesta pel.lícula és quan el nen de 12 mesos comença a caminar per primera vegada dins del tren de la mort, perquè és com a símbol de què porten tant de temps allà tancats (per a ells és massa) que fins i tot han de viure els moments màgics de la vida. Però el moment més trist és quan aquest mateix nen mor perquè no ha pogut resistir les condicions.