David Serrano fa una crítica sobre la novel.la de K.L Reich, i diu el següent:
"... no em sembla agosarat plantejar la necessitat de considerar a partir d'ara K.L.Reich, la gran obra de postguerra de Joaquim Amat-Piniella, un "clàssic" de la novel·la europea dels camps de concentració". (2001)"K.L.Reich és una novel·la molt ben construïda, completament tancada i circular. Més enllà del testimoniatge, és una gran novel·la, que es pot connectar perfectament amb la narrativa objectivista d'entreguerres, d'autors com Faulkner o Dos Passos, i precursora del realisme històric a casa nostra. Hem de lamentar que encara no sigui prou coneguda dins la bibliografia general del gènere. Alguns investigadors del món jueu que l'han llegida no entenen com és possible que no hagi estat traduïda ni tingui el reconeixement internacional que mereix". (2001)"Sens dubte, és una de les novel·les de camp de concentració més importants que s'han fet a Europa en la mateixa línia de testimoni de Primo Levi, Jorge Semprún, Robert Antelme o Imre Kertésk... Amat és l'únic que tracta les diferents mentalitats que conviuen dins del camp, ja que Semprún parla de la seva pròpia experiència, els francesos se centren més en la resistència i Levi enfoca la seva mirada en els jueus". (2001)"... no em sembla agosarat plantejar la necessitat de considerar a partir d'ara K.L.Reich, la gran obra de postguerra de Joaquim Amat-Piniella, un "clàssic" de la novel·la europea dels camps de concentració". (2001)
"K.L.Reich és una novel·la molt ben construïda, completament tancada i circular. Més enllà del testimoniatge, és una gran novel·la, que es pot connectar perfectament amb la narrativa objectivista d'entreguerres, d'autors com Faulkner o Dos Passos, i precursora del realisme històric a casa nostra. Hem de lamentar que encara no sigui prou coneguda dins la bibliografia general del gènere. Alguns investigadors del món jueu que l'han llegida no entenen com és possible que no hagi estat traduïda ni tingui el reconeixement internacional que mereix". (2001)
"Sens dubte, és una de les novel·les de camp de concentració més importants que s'han fet a Europa en la mateixa línia de testimoni de Primo Levi, Jorge Semprún, Robert Antelme o Imre Kertésk... Amat és l'únic que tracta les diferents mentalitats que conviuen dins del camp, ja que Semprún parla de la seva pròpia experiència, els francesos se centren més en la resistència i Levi enfoca la seva mirada en els jueus". (2001)
Trobo que la primera refelxió que fa David Serrano, del fet que K.L Reich sigui considerat un clàssic de la novel.la europea dels camps de conentració, és del tot correcte, ja que és veirtat que precissament aquesta novel.la no és cap clàssic d'aquest tipus, sinó que aquesta tracta el tema dels camps de concentració d'una altre manera, no es centra només en la vida d'un personatge a un camp de concentració, sinó que intenta reflectir el sofriment col.lectiu i fer reflexionar al lector.
Comparteixo l'opinió de què és una novel.la molt ben construida i que vas més enllà del testimoniatge, que era el que pretenia Amat, reflectir la ment de tots els personatges. És una novel.la molt extraodinària, i per aquesta raó és veritat que costa d'entendre que no sigui gaire reconeguda, i que no hagi estat traduida. Parlem que K.L Reich no és una novel.la qualsevol que parla sobre els camps de concentració, sinó que va més enllà d'això.
Tot i seguir influències de Levi o Semprun, entre d'altres, Amat és l'únic que, per reflectir el sofriment col.lectiu en el camp, s'ha centrat en les ments de tots els personatges de la novel.la, deixant ser a tots els protagonistes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada