dimecres, 16 d’abril de 2008

Què opina Joaquim Molas de K.L. Reich?


En unes declaracions de 1975, l'escriptor, historiador i professor universitari Joaquim Molas (Barcelona, 1939), comenta i opina la novel·la d'Amat-Piniella K.L. Reich.

"Sens dubte, K.L.Reich és la millor novel·la d'Amat-Piniella i, pel tema i les tècniques, una de les més interessants de la postguerra".
"K.L.Reich és un testimoni, esquemàtic, objectiu i densament humà, d'un camp de concentració alemany, on, entre milers de presos, hi ha un grup d'espanyols. El veritable protagonista de la novel·la, però, més que aquest grup o algun dels seus membres, és el camp de concentració en ell mateix: la fam i la mort, la rigidesa dels uns i el sofriment dels altres, l'egoisme i la corrupció, l'homosexualitat, la impotència i la misèria, el canibalisme. En suma, la desintegració moral i física d'uns homes que van morint entre la desesperança més tràgica i l'esperança d'un hipotètic futur".
Les dues declaracions són extretes del web http://www.guiamanresa.com/amat/baix/dreta/8/opinions.html.

Joaquim Molas, primerament, alaba la novel·la d'Amat, considerant-la la millor d'aquest autor i fins i tot una de les més prestigioses de les que s'han fet de la postguerra, tenint en compte la temàtica de la novel·la i les tècniques que Amat utilitza.
Molas, en la segona declaració, parla de la intenció d'Amat de no fer una novel·la d'un testimoni concret, sinó que focalitza la trama de manera globalitzadora. Segons Molas, K.L. Reich tracta "un camp de concentració alemany", destacant el protagonisme dels "presos espanyols" [sic].
Molas argumenta que aquest grup o algun dels membres que l'integren no són pas el protagonista de la novel·la, sinó que aquest "és el camp de concentració en ell mateix", ja que el camp centra tots els sentiments que es troben en aquesta obra concentracionària (la fam, la por, la mort, l'egoïsme, la impotència,...). Així doncs, segons l'historiador, és el mateix camp d'extermini el que agrupa el veritable plat fort de la novel·la, la desintegració que pateixen els personatges, la desesperació i l'esperança de sobreviure, en definitiva, l'anomenat "esperit del camp".
En resum, Joaquim Molas, en aquestes declaracions de 1975, se centra en la intenció d'Amat de fer una novel·la que volgués humanitzar uns fets, i no centrar-se en tan sols uns personatges en concret, per això apareixen personatges de diferents ideologies i nacionalitats (nazis, republicans, marxistes, anarquistes, comunistes però també alemanys, espanyols, soviètics, russos o catalans).
A la imatge, uns fulls de K.L.Reich en una vitrina de l'exposició "Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936)"