Renée Vivien

Renée Vivien, pseudònim de Pauline Mary Tarn, va néixer a Anglaterra cap a l’últim terç del segle XIX. El seu pare morí quan ella era petita i la deixà amb la seva mare, qui intentà declarar-la dement quan estava a punt de complir la majoria d’edat per poder quedar-se amb la seva part de l’herència.

Va passar molts anys estudiant a França, cosa que va fer que acabés adorant aquest país i fent del francès la seva llengua d’expressió literària.

D’altre banda, la ciutat de Rive Gauche era un lloc preferent per a les artistes i intel·lectuals que volien viure lliurement la seva homosexualitat, com era el cas de Vivien. El seu primer amor fou amb la també escriptora Natalie Clifford Barney, que la inspirà en moltes de les seves obres.

La seva gran producció se centra en el gènere poètic, la narrativa la conreà en forma de relats com La Dame à la Louve i una novel·la, La Femme m’apparut..., també va fer una petita biografia sobre Ana Bolena, un compendi de frases i traduccions de la poetessa grega Safo.

El primer poemari que publicà el signà sota les paraules de R. Vivien, que després esdevindrien Renée Vivien. L’escàndol a causa de les crítiques i burles referents a la seva homosexualitat en els mitjans de l’època va ser tal que, al cap d’un parell d’anys, decidí retirar totes les seves obres de la venda i, en endavant, tot el que fes ho regalaria als seus amics i a aquella gent que considerés mereixedora de llegir la seva obra.

Posteriorment, sofrí un desengany amorós per part de Natalie Clifford Barney, que la dugué als braços de la Baronesa Zuylen. Però Vivien no estava enamorada de Zuylen. Destaca també la seva relació amorosa platònica i epistolar amb la princesa turca Kerimé. Van ser tan grans les decepcions que s’emportà durant la vida que amb el temps s’abocà a l’alcohol, provocant-li posteriorment a una anorèxia que la va fer morir el 1909.

Entre seves obres poètiques destaquen: Études et Préludes, Cendres et Poussieres, Évocations, Á l´heure des mains jointes, etc.

-Fragment-
Lucidité
L´art délicat du vice occupe tes loisirs,
Et tu sais réveiller la chaleur des désirs
Auxquels ton corps perfide et souple se dérobe.
L´odeur du lit se mêle aux parfums de ta robe.
Ton charme blond ressemble à la fadeur du miel.
Tu n´aimes que le faux et l´artificiel,
La musique des mots et des murmures mièvres.
Ton baiser se détourne et glisse sur les lèvres.
Tes yeux sont des hivers pâlement étoilés.
Les deuils suivent tes pas en mornes défilés.
Ton geste est un reflet, ta parole est une ombre.
Ton corps s´est amolli sous des baisers sans nombre,
Et ton âme est flétrie et ton corps est usé.
Languissant et lascif, ton frôlement rusé
Ignore la beauté loyale de l´étreinte.
Tu mens comme l´on aime, et, sous ta douceur feinte,
On sent le rampement du reptile attentif.
Au fond de l´ombre, elle une mer sans récif,
Les tombeaux sont encor moins impurs que ta couche...
O Femme ! Je le sais, mais j´ai soif de ta bouche!

Bibliografia: http://www.escritorasypensadoras.com/fichatecnica.php/6

Maria Mercè Marçal escrigué un llibre sobre aquesta escriptora titulat La passió segons Renée Vivien.