Carla: Jo crec que el punt clau que es necessita per ser feliç és l'amor.
Si, si.. jo n'estava ben enamorada d'un noi que no em corresponia, em passava els dies trista i plorant, dessitjant que ell algun dia m'estimés... I aquell dia va arrivar, ara tinc cada dia al meu costat al noi del que estava enamorada, i fins que no el vaig tenir, no vaig aconseguir ser feliç. Ara em considero la persona més feliç del món i no ho canviaria per res!
Maria: No no, l'amor només et porta desengany, quan el perds, tornes a ser la mateixa persona trista d'abans... fins i tot més encara. Per ser feliç l'únic que necessites és estar bé i a gust amb totes les persones que t'envolten, la teva família, els teus amics... ells mai marxaràn del teu costat, sempre hi seràn allà pel que necessitis. Si un dia tens problemes amb algun amic o amb la teva mare, per exemple, sentiràs com et falta una part de tu, una gran ajuda en la teva vida, l'amor el pots trobar en qualsevol noi, però l'amistat i la família és única.
Pau: Mireu, teniu raó les dues, en aquesta vida necessites les persones que t'estimen al teu costat per ser feliç, tant els amics, com la família, com el teu amor... Però no us oblideu que també és important tenir salut i diners... Penseu en totes les persones que hi ha al món envoltada d'amor, de familiars i d'amics, però que no en tenen salut, o no en tenen diners... de veritat creieu que ells són tan feliços com vosaltres? Ni ho penseu! No podeu dir que per ser feliç només cal estar enamorat o només cal sentir-te estimat pels teus... Per ser feliç has de tenir una mica de tot, sino, mai es pot trobar la plena felicitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada