dijous, 30 d’octubre del 2008

Nyam!!


Quan es temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat
la camisa li va petita
la faldilla li fa campana
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.


Ja tenim aquí una nova Castanyada... tornen els matins freds de quedar a les vuit del matí per anar a baixar la "castanyera", les castanyes, els moniatos i el moscatell a la plaça per vendre'n durant tot el dia. Torna l'habitual dinar i els nostàlgics torns per anar anant a l'insti, a la Uni, i deixar en bones mans la paradeta... sí, ja la tenim aquí, ja pica a la porteta, amb una manteta i ben abrigadeta...!!! Torna la Castanyera amb la seva caloreta!!


I que vagi de gust!!

P.D: Adalaisa, com que sé que llegiràs això, t'envio un missatge "subliminal":
El rossinyol ja està acabat, tot i que serà retornat aviat perquè el pare se l'ha començat!!!

dijous, 25 de setembre del 2008

Cròniques universitàries


Després de llegir el meu darrer escrit en aquest bloc, després de recordar la meva contrassenya, després de fer una visita a tot allò que hem anat treballant en aquest bloc, he notat ganes de tornar a visitar aquesta entranyable finestreta amb un "Publicar un missatge" esperant-me.

I res, aquí em trobo, davant l'ordinador amb sensacions positives després d'haver complert la meva primera setmaneta universitària. Estic estudiant Periodisme a la Universitat Ramon Llull i de moment en tinc molt bones sensacions. Molta feina i molts deures, molts llibres que cal llegir i molta dedicació... però l'any passat, curiosament amb aquesta assignatura de Literatura Catalana, vaig aprendre que per molta feina que hi hagi, si la feina es relaciona amb allò que a tu t'agrada fer, doncs endavant i a passar-ho bé, i a gaudir-la a ser possible!

No sé pas si aquest viatge universitari serà com el de la Mila. De moment, ja estic pujant la muntanya i espero que, en arribar a dalt de tot, trobi allò que desitjo trobar i que no hagi de tornar a baixar com la nostra amiga, companya i col·lega de viatge.
Tot llegint alguns llibres ja he après que de "bojos" ho som tots, i que tan sols ens fa falta trobar un boig que vulgui compartir aquesta bogeria. Ho enteneu? No? Doncs res... és de bojos!
També, segurament, seguiré fent amics a la Uni que hauran fet ja alguns balls robats i que, si això ha comportat problemes, demanaran a crits una bruixa que inundi el seu horitzó de reflexes de llunes i de gotes d'aigua de la pluja, com una poetessa coneguda per tots els cronistes.
També, en aquest viatge universitari, em tocarà entrevistar a tot de personatges curiosos, alguns d'ells relacionats amb fets històrics -per què no un personatge salvat o un d'enfonsat?- o amb fets culturals que es passin el dia contemplant el vol de les gavines des d'un far.

O potser, simplement, en aquest viatge universitari que dilluns passat vaig començar, aprendré que les paraules tenen més sentit i utilitat del que ens pensem. I aquest bloc n'és una clara mostra.

I a vosaltres com us va la Uni?

diumenge, 21 de setembre del 2008

Felicitats Marteta!


Ahir la nostra cronista Marta va fer anyets! 18!!! Ja és major d'edat, tota una doneta i ja ha començat a caminar tota soleta pels móns universitaris!!! Que tinguis uns 18 anys fantàstics i puguis escriure moltes cròniques!!!




MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!

I com que a la Marta li encanta Àngel Guimerà i com que feia temps que no posàvem res en aquest bloc, una fotografia d'una placa a Barcelona, a la Plaça del Pi, on podeu veure com a tot arreu podem trobar LITERATURA! Només fa falta tenir els ulls ben desperts!

dijous, 12 de juny del 2008

Quins nervis!!!!

Avui és l'últim dia de la selectivitat. Als cronistes ja els queda menys. I, avui és, precisament, el dia que fan l'examen de Literatura Catalana!!!L'últim de tots!!! Potser en aquests moments ja l'estan fent? Quin comentari faran? Quines preguntes escolliran? Quins nervis, carai!!!



Molta sort, cronistes!!!!!


dilluns, 2 de juny del 2008

Preparant la selectivitat

Aquests dies els cronistes estan preparant la selectivitat. Estan una mica nerviosos, però segur que faran uns bons exàmens. Per ajudar-los una mica a estudiar, he fet uns esquemes de les lectures que entren a la selectivitat per tal que tinguin present allò més important. Els esquemes són fets a partir del llibre Lectures de batxillerat 2006-2008 de Proa.
No són res de l'altre món, però esperem que us puguin ajudar!

diumenge, 25 de maig del 2008

Ha arribat el final

Porto dies intentant pensar quina seria la millor manera d’acomiadar-me d’aquest bloc. Voldria dir tantes coses… És difícil resumir tots aquests mesos amb poques paraules.

Quan em van dir que aquest any faria literatura catalana a 2n de batxillerat, ho vaig tenir clar de seguida i abans de conèixer els meus cronistes ja els havia configurat un bloc. Pensava, i ara encara em refermo més, que seria una bona manera perquè aprenguessin més, per tenir una visió més general de literatura i un espai ideal perquè creessin les seves pròpies composicions.

El primer dia de classe els cronistes es van quedar sorpresos. Realment, no s’ho esperaven i no sabien bé com aniria. Va costa una mica que poguessin escriure –ja ho té la informàtica- però al final tos van adoptar la personalitat d’un personatge literari (Aloma, Carmesina, Càndida, Marta i Siset) i van començar a treballar. Fent ara memòria de tot el que ha suposat, he de dir que no els va ser fàcil. Cada divendres quan a classe, i després per mail, els explicava les activitats ja tremolaven… "On busco això?; No em funciona l’ordinador; Però això què vol dir?; Com vols que fem aquest escrit?" Sempre hi havia dubtes; en el fons, un bon senyal perquè volia dir que estaven desperts. De mica en mica, van agafar el ritme i les seves recerques o "creacions" estaven molt bé. Fins i tot, i aquí m’omplia de satisfacció, s’atrevien a posar les seves pròpies cròniques, sense que jo els ho hagués manat.

Tanmateix, el bloc no era una cosa a part de l’estructura de la classe, sinó que en formava part. Així, ha grat al voltant de les sis lectures prescriptives de la selectivitat i de tots els moviments o autors que hem estudiat. Des de les faules de Ramon Llull i les cròniques dels reis, passant per les pintures modernistes i acabant per escriptores internacionals; des de l’ampliació de les obres dels autors estudiats, passant per la configuració de les portades dels llibres i les diapositives sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit fins a l’elaboració de sonets sobre la dona imitant Maria-Mercè Marçal.

Ara que ho miro des de lluny i en la seva globalitat, quedo perplexa i, alhora, emocionada de tota la feina que han fet. Mai hagués pensat que haguessin treballat tant. A classe, pobres, també. Copiaven els apunts com a desesperats, sense ni temps per assimilar tota l’allau d’informació que els donava. De vegades, també feien activitats més creatives: escriptura automàtica, audició de poemes mentre estaven relaxats o les famoses monedetes.

I ara ha arribat el final. Els cronistes ja han après prou i poden començar a volar, a anar a altres scriptorium, veure altres móns i créixer. I estic orgullosa que ho puguin fer, però també, potser per la proximitat del temps, no puc evitar de sentir una mica de melangia, i, si em permeteu dir la paraula, nyonya. He gaudit molt mentre feia aquestes classes, llegia les seves cròniques o, simplement, observava com cada cop sabien més i més. Ha estat un plaer.

M’agradaria pensar que els cronistes s’han emportat algun trosset d’aquestes classes a les seves vides. Ja els vaig dir a l’última sessió que si al cap dels anys recordaven que els bons llibres porten una experiència humana universal amb la qual tots ens hi podem identificar i que no hem d’eliminar la lectura d’un llibre perquè no s’adeqüi a la nostra moralitat o pensament ja em donaria per més que satisfeta.

Ha arribat el moment d’acomiadar-nos. Hem decidit, però, que el bloc el mantindrem obert perquè la gent pugui consultar les recerques que hem fet o, per què no, llegir les creacions dels cronistes. També hem dit que si mai ens ve de gust escriure, ho farem. Si això serà cert o no, no ho sabem… Esperem que us hagi agradat el nostre bloc i hàgiu gaudit tal com ho hem fet nosaltres.

I per acabar una foto dels cronistes i Adalaisa. Darrere d’aquests llibres, d’aquests personatges literaris…

S’amagaven aquestes cares:

Sóc l’Adalaisa del comte Arnau de Joan Maragall, l’abadessa d’aquest petit scriptorium de Cornellà de Llobregat. I ells són els meus cronistes: Aloma, Carmesina, Càndida, Marta i Siset. Junts hem creat una història, una història ben nostra que hem volgut compartir. Aquest és el final del principi del llibre que hem escrit plegats. Hi haurà més paraules, més frases, més paràgrafs, més capítols, perquè encara ens queda, tot i que sigui per separats, molt camí per recórrer.

Bon viatge a tothom!!!
Que sempre tingueu un llibre per descobrir!

dissabte, 24 de maig del 2008

Adeu

Bé, com sempre, jo vaig a fer les coses a l'últim moment...
Tot s'ha de dir, i aquest curs ha estat molt difícil, com primer de batx.( que el vaig fer en dos anys), i a sobre del treball de recerca i tot plegat, la Gemma sempre posant feina jeje!
I aquest és el final, el final després de tres anys d'esforços i estres que no m'han servit per res més que per apendre, per tenir una mica de cultura...i está bé, però no he aconseguit la meva meta, que era tenir el meu títol del batxillerat..no, no ha pogut ser.. i em sap molt de greu.
M'ha encantat tenir a la Gemma com a profesora de literatura catalana perquè m'atreveixo a dir que és l'única de tot el professorat que et dóna forçes per continuar quan veus que no pots més, que t'empenta una mica per donar-te ànims.. per això sempre m'enrecordaré d'ella.
I també dels meus companys, que han estat una gran energia i alegria en aquests dos anys que hem passat junts, amb plors i somriures, amb ganes d'acabar..i ara que s'ha acabat, els trobaré a faltar, i molt.
Demà marxo molt lluny d'aqui, a oblidar-me de lo difícil que ha estat aquest any en general, i com no, amb "El gust amarg de la cervesa" sota el braç per llegir-lo a les platges blanques de Mèxic.
Ha estat tot un plaer :)

diumenge, 18 de maig del 2008

Toca acomiadar-se...

Mai m'ha agradat acomiadar-me. Però ja ha arribat l'hora, perquè després de dos anys de nervis i tensions, hem acabat el batxillerat, que semblava impossible. Per tant, s'han acabat les hores a casa dedicades al blog, s'ha acabat el rebre correus amb les activitats que hem de fer per aquesta setmana, i la següent, i l'altre... I així tot el curs. Ha estat tota una feinada, no ho puc negar, però també he de dir que ha valgut la pena, i que ara em miro el blog de dalt a baix i me n'adono que ens ha quedat tota una obra d'art, i realment em sap greu no fer-lo abançar mai més, per això vui dir que m'agradaria, encara que sigui més de tant en tant, posar-hi alguna coseta, per tal de que mai quedi mort, i pugui seguir tenint, sempre, el seus cronistes escribint-hi. Sobretot vui remarcar, que gràcies aquest blog, que al principi va començar buit, i ara està ple i ha obtingut el SEGON PREMI com a millor blog, he estimat encara més la literatura que abans, a través de comentaris crítics, descripcions d'obres d'art, pel.lícules, poemes, sonets, portades creatives de llibres, ... I que tot això no hagués estat possible mai sense una Adalaisa del Comte Arnau, sense un Siset, una Carmesina, una Càndida, una Aloma i una Marta.

Els alumnes ens passem el curs rondinant per la quantitat de feina que tenim, i pot ser més d'un portava desitjant fa molt de temps marxar. Però ara marxem, i he de reconèixer que, per una part, tot em resulta bastant estrany, i que hi ha una part dins meu que trobarà a faltar aquests dos anys, sobretot lúltim, amb plors, nervis, tensions i els màxims esfroços per poder aconseguir-ho, per pasar-ho i ser algo en aquesta vida. Deixaré enrere moltissimes coses, però m'enduré tots els coneixements, a tots els meus cronistes i a la resta. M'enduré l'experiència universal, deixar-he la moral a una costat a l'hora de llegir un llibre. I sobretot sé que m'esperen moltes coses noves, més boniques i més impresionants, segur.

Em quedarà un record molt gran d'aquest blog, però sobretot de l'assignatura de Literatura Catalana. I he de dir que ho has fet molt bé Gemma, que una assignatura com és aquesta, s'ha d'ensenyar de la manera més delicada i dinàmica, per tal de que, no només ens entri per l'oida, sinó que també, en certa manera, pel cor.

Ara toca acomiadar-me...
Ara toca donar les gràcies als meus cronistes i a l'Adalaisa...
Ara toca llegir Pigmalió...

Alba Tortosa Montero, amb una Marta, per sempre, dins meu.

divendres, 16 de maig del 2008

acomiadament de Carmesina

Crec que ja vaig dir tot el que havia de dir..no obstant, vull deixar constància al "nostre blog" de que estic molt contenta d'haver pogut dur a terme aquesta experiència tot i que ja sabeu que no m'agraden molt els ordinadors ni la tecnologia.
Volia deixar clar també (i no fer la pilota com alguns pensaran) que estic molt contenta d'haver tingut com a profe de literatura a Gemma Fontova, i t'ho dic, que se que ho estaràs llegint, perquè avui en dia, ser profe no és una de les coses més dificils que es poden fer, però ser profe i alhora ser "companya, amiga, .." digue-li com vulgueu, si que ho és.
Estic encantada d'haver pogut millorar les meves faltes tot i que estic segura que en aquest escrit hi ha un món, i que m'agradaria molt que encara que passi un temps..continuem en contacte, ja sigui per parlar de literatura, o per donar una visió del món diferent.
Moltes gràcies per haver-nos portat noves experiències, per haver volgut enfocar la literatura des d'una altra visió més participativa i per haver sigut més que una mestre (encara que a vegades amb algun rifi-rafa, tot s'ha de dir!)
Gràcies.
Carmesina (Sheila)

PD: Estic desitjant acabar les recuperacions per poder llegir el llibre de literatura, estic segura que m'encantarà, i desprès començarè "El asno de Oro" potser t'agradaria, són històries de l'antiga grècia i mitologia. Pots trobar el mite de Psique, una de les històries més boniques de l'antigüetat.

Punt, però "i seguit"


Em vaig presentar com un personatge sorgit d'una cançó, vaig seguir parlant de trobadors, de l'amor, de faules, d'Anselm Turmeda, d'Oller, meditacions psicològiques, portades de bogeries, Jacint Verdaguer, i anava fent amb Maragall, Casas, parlar de la solitud, de Gual, de Gaudí, de la literatura en general, de Princeses, de la Bíblia, de portades de solituds, d'Eugeni, de Carnavals i disfresses, i encara parlava de portades de gavines, fins i tot de Kosovo, de Brecht, de monòlegs, d'Oliver, també de cal·ligrames, de Setmana Santa i de portades de balls que anaven robant-se, i seguia parlant de coses com la felicitat, de Primo Levi, d'Anna Frank, de portades de camps d'extermini, de Sant Jordi, de Colette i una mica de musiqueta, d'un interessant Brossa, vaig fer portades d'unes bruixes que estaven de dol, i per acabar, una bona entrevista a una bona autora.
Tot això, pensaràs, en un curs... doncs sí. En un curs, i és molt el que hem après, a banda de les sis obres treballades. Tot això no hauria estat possible sense una bona planificiació, una bona metodologia, un bon ambient i una bona intenció d'aprendre, un seguit d'elements contagiats a cada classe. S'ha demostrat que aprendre i estudiar pot ser fins i tot divertit, a més d'interessant i atractiu. S'ha demostrat que aprendre i "atrapar" l'estudiant es pot fer de moltes maneres. I de segur que aquesta és de les millors que hi ha. Les meves companyes cronistes sabran de què parlo. Oi? És per això que la tendència, l'ambient, de fer atractiu l'estudi, ha tingut gran "culpa" amb aquest bloc. "Un bloc?" Vaig pensar el primer dia quan vaig veure l'adreça en un full. Doncs sí, un bloc, per què no? El temps ha donat la resposta que va ser una bona idea.

Crec que és una de les assignatures de les que anirem més preparats a la Selectivitat, crec que fins i tot ens hi trobarem còmodes. Hem treballat bé totes les obres i, el més important, hem tingut interès i motivació. Algunes classes han estat millors que d'altres, algunes classes hem estat menys atents, menys participatius, més despistats, més estressats, més distants. Malgrat tot, espero, en acabar la Sele, donar un avís i confirmar que hem triat bé fent Literatura Catalana a les PAU.

Quan llegeixis això, siguis qui siguis i siguis d'on siguis, voldria donar-te a entendre que, facis el que facis quan siguis gran, intenta trobar la millor manera de fer-ho. Creu-me, n'hi ha de molt interessants i aquest bloc n'és una mostra.

També voldria confirmar el que comentava la nostra professora dies enrere; ella ha aconseguit que de qualsevol novel·la en traiem moltes coses, n'aprofitem allò que n'hem interpretat, en fer un sonet i agafar elements feministes de Maria-Mercè Marçal, per exemple. Segurament a partir d'ara vigilarem i actuarem de manera diferent si algun company, amic o conegut comença a actuar de manera estranya, segurament intentarem que no embogeixi; estic segur que intentarem fer-nos costat per no quedar-nos sols, i si hem de pujar mai una muntanya, hi trobem allò que esperem trobar-hi; confio en que si trobem la nostra parella ideal, al cap de deu anys, ens puguem reunir totes i tots per celebrar-ho, i seure tots junts, perquè més enllà de les parelles, totes i tots serem amigues i amics; espero que podrem aprofitar el rol de la societat que ens ha tocat viure i no deixar en l'oblit tot el que els nostres avantpassats van patir i van fer per poder viure en una societat com la nostra, malgrat hagin patit fins i tot tortures en un camp d'extermini; i sé, del cert, que a partir d'ara, encara que la poesia no sigui el nostre deliri -o potser sí!-, podrem posar el nostre granet de sorra per canviar, mica en mica, aquesta societat i fer possible que la lluna brilli sense la necessitat d'un sol al costat.

És per tot això que m'agradaria que aquest bloc seguís en peu, encara que sigui penjant una fotografia nostra de l'estiu que ve, encara que sigui per comentar com ens ha anat la Sele, encara que sigui per penjar l'enllaç d'un video del Youtube, encara que sigui per posar una paraula. Perquè també hem après aquest any que amb una paraula es poden dir moltíssimes coses.

Que la lletra dongui el seu fruit a cada pas que fem, i que no es perdi l'esperit literari, perquè, tal i com la nostra professora va dir al principi de tot, amb aquest bloc es pretén que siguem nosaltres mateixos. I sí, tot això que "us hem dit" ens ha "anat de gust".

Adalaisa, Càndida, Aloma, Carmesina, Plaerdemavida, Marta, una forta abraçada, i que això sigui un punt i seguit. Ha sigut tot un plaer.

Me'n vaig a seguir intentant tombar l'estaca.


Siset