Primo Levi va néixer a Torí, Itàlia, el 31 de juliol de 1919 i va morir l'11 d'abril de 1987.
Fou un escriptor -d'origen jueu- que escriguè memòries i novel·la, a més de poesia i relats.
Destacà en ser un resistent al feixisme que va poder sobreviure a l'Holocaust.
Levi és conegut per les obres que dedicà a testimoniar l'Holocaust, i sobretot en cal destacar el relat de l'any que fou presoner en el famós camp d'extermini d'Auschwitz, a Polònia.
Si això és un home és considerada una de les obres més importants del segle passat.
L'any 1943 Levi i uns camarades seus van sortir al camp per intentar unir-se a la resistència antifeixista d'Itàlia. Levi, inexpert aleshores, fou arrestat per les milícies feixistes i fou lliurat a l'exèrcit d'ocupació alemany en ser identificat jueu.
Així doncs, l'any 1944 Primo Levi fou deportat al camp d'Auschwitz, on deu mesos després d'arribar-hi fou alliberat per l'Exèrcit Roig. Ell fou un dels 20 supervivents d'aquell camp d'extermini, que va arribar a comptar amb 650 presos.
Ja a Itàlia Primo Levi començà a escriure sobre aquelles terribles experiències que va patir a Auschwitz, convertint les seves dues memòries clàssiques en Si això és un home i La Treva, a més de dues memòries més com són El Sistema Periòdic i Moments d'Indult. D'aquesta darrera cal destacar-ne la descripció que fa Levi dels personatges que ell mateix observava durant la seva estància a la presó.
Com s'ha dit al principi, Levi també destacà en la novel·la, i cal parlar, doncs, de Si Ara No, Quan?, una obra que parla de la història d'una banda de partisans jueus durant la II Guerra Mundial. Aquesta obra fou la que donà a conèixer el seu autor internacionalment.
Aquest autor italià va fer una anàlisi de l'Holocaust a Els Enfonsats i els Salvats, en el qual s'explica que tot i que ell no sentia pas odi vers Alemanya, tampoc els havia perdonat.
L'11 d'abril de 1987 el suïcidi -segons sembla- va acabar amb la vida de Levi, emportant-se amb ell un personatge important d'una resistència antifeixista que encara ara -malauradament- ha de continuar.
_ _ _ _ _ _ _
(...) Destruir l'home és difícil, gairebé tant com crear-lo: no ha estat senzill, no ha estat ràpid, però ho heu aconseguit, alemanys. Heu-nos aquí dòcils davant de les vostres mirades: per part nostra ja no heu de témer res: ni actes de revolta, ni paraules de desafiament, ni tan sols una mirada inculpatòria (...).
(...) Si pogués incloure en una imatge tot el mal del nostre temps, triaria aquesta imatge, que m'és familiar: un home escardalenc, amb el cap cot i les espatlles encorbades, en la cara i en els ulls del qual no es pugui llegir cap rastre de pensament (...).
Fragments de Si això és un home de Primo Levi.
http://www.ellagoediciones.com/AUTORES/atrossa/levi.html http://www.amnistiacatalunya.org/edu/2/pm/pm-cites-primolevi.html http://www.xtec.es/~lvallmaj/biblio/levihome.htm http://www.kirjasto.sci.fi/primo.htm
[a la imatge superior, una fotografia presa des de l'aire del camp d'extermini d'Auschwitz]
Fou un escriptor -d'origen jueu- que escriguè memòries i novel·la, a més de poesia i relats.
Destacà en ser un resistent al feixisme que va poder sobreviure a l'Holocaust.
Levi és conegut per les obres que dedicà a testimoniar l'Holocaust, i sobretot en cal destacar el relat de l'any que fou presoner en el famós camp d'extermini d'Auschwitz, a Polònia.
Si això és un home és considerada una de les obres més importants del segle passat.
L'any 1943 Levi i uns camarades seus van sortir al camp per intentar unir-se a la resistència antifeixista d'Itàlia. Levi, inexpert aleshores, fou arrestat per les milícies feixistes i fou lliurat a l'exèrcit d'ocupació alemany en ser identificat jueu.
Així doncs, l'any 1944 Primo Levi fou deportat al camp d'Auschwitz, on deu mesos després d'arribar-hi fou alliberat per l'Exèrcit Roig. Ell fou un dels 20 supervivents d'aquell camp d'extermini, que va arribar a comptar amb 650 presos.
Ja a Itàlia Primo Levi començà a escriure sobre aquelles terribles experiències que va patir a Auschwitz, convertint les seves dues memòries clàssiques en Si això és un home i La Treva, a més de dues memòries més com són El Sistema Periòdic i Moments d'Indult. D'aquesta darrera cal destacar-ne la descripció que fa Levi dels personatges que ell mateix observava durant la seva estància a la presó.
Com s'ha dit al principi, Levi també destacà en la novel·la, i cal parlar, doncs, de Si Ara No, Quan?, una obra que parla de la història d'una banda de partisans jueus durant la II Guerra Mundial. Aquesta obra fou la que donà a conèixer el seu autor internacionalment.
Aquest autor italià va fer una anàlisi de l'Holocaust a Els Enfonsats i els Salvats, en el qual s'explica que tot i que ell no sentia pas odi vers Alemanya, tampoc els havia perdonat.
L'11 d'abril de 1987 el suïcidi -segons sembla- va acabar amb la vida de Levi, emportant-se amb ell un personatge important d'una resistència antifeixista que encara ara -malauradament- ha de continuar.
_ _ _ _ _ _ _
(...) Destruir l'home és difícil, gairebé tant com crear-lo: no ha estat senzill, no ha estat ràpid, però ho heu aconseguit, alemanys. Heu-nos aquí dòcils davant de les vostres mirades: per part nostra ja no heu de témer res: ni actes de revolta, ni paraules de desafiament, ni tan sols una mirada inculpatòria (...).
(...) Si pogués incloure en una imatge tot el mal del nostre temps, triaria aquesta imatge, que m'és familiar: un home escardalenc, amb el cap cot i les espatlles encorbades, en la cara i en els ulls del qual no es pugui llegir cap rastre de pensament (...).
Fragments de Si això és un home de Primo Levi.
http://www.ellagoediciones.com/AUTORES/atrossa/levi.html http://www.amnistiacatalunya.org/edu/2/pm/pm-cites-primolevi.html http://www.xtec.es/~lvallmaj/biblio/levihome.htm http://www.kirjasto.sci.fi/primo.htm
[a la imatge superior, una fotografia presa des de l'aire del camp d'extermini d'Auschwitz]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada