La felicitat vista des d'un triangle teatral

Personatges: Jo, ell, ella
Espai: Un cafè

Ella: La felicitat? Ves quin concepte... què s'entén per felicitat?
Jo: Fent-me l'intel·lectual. Doncs la felicitat és allò que cadascú vol que ho sigui. Els grans filòsofs tenien un concepte diferent de la felicitat; Plató, Sòcrates, els sofistes,... tots tenien el seu punt de vista.
Ell: Sí, sí, esclar, però aviam, tots sabem que amb ella jo era feliç, però pel que va passar, vaig trobar felicitat en algú altre, no?
Ella: Com si no hagués escoltat res. Jo també crec que això depèn de cadascú. És bastant obvi, perquè...
Jo: Tallant-la. Ara t'escolto! Segurament a mi hi haurà certes coses que em faran felices però que a vosaltres no. Això depèn de cadascú!
Ell: Sí, bé,... però també hi haurà coses en comú, no? Què me'n dieu del tòpic aquell que diu que els diners no donen la felicitat però...
Ella: Anticipant-se. Però ajuden. No ho sé, és força normal que ajudin a ser feliç, però també podríem entrar a parlar de quantitats, no? Quants diners t'ajudarien a fer-te feliç? La mateixa quantitat que a mi? No crec que busquem el mateix amb els diners, cadascú té els seus objectius.
Ell: Bé... no ho sé...
Ella: I per cert, si vas trobar la felicitat en algú altre serà perquè tu vas canviar d'un dia per l'altre, no per res més!
Jo: Torno a estar d'acord amb tu, ves per on. Potser jo em conformo amb uns diners que algú altre no en tindria ni per començar!
Ell: Una mica molest. Ei, ei, ei, sembla que aneu tots en contra meva! No vaig canviar d'un dia per l'altre, però precisament la felicitat em va fer adonar que diferents persones te l'han de donar, i amb el pas del temps has de saber escollir amb qui vols compartir la teva felicitat. I respecte el concepte de felicitat, jo també crec que és un tema força ambigu i que podria ser perfectament un etern debat.
Jo: Ep, no t'esveris, ara. Ella simplement diu que la felicitat, tal i com l'entenc jo, és un concepte que varia segons la persona. No cal que barregem temes personals, no?
Ell: Està bé, però tot té a veure. Ja t'he dit que amb la noia amb qui ara estic, trobo una altra mena de felicitat.
Ella: Naturalment, a mi tan sols em buscaves per...
Jo: Va, va, pareu de discutir, que jo també podria començar a dir coses de tots dos, eh!
Ell: Bé, però que quedi clar que a tu no et buscava pel que estaves a punt de dir. Més aviat era al revés! I ho saps.
Ella: Mira, l'amor que per tu sentia, ja saps que l'he perdut des de molt abans que tu i jo talléssim. I encara diria més: a partir que ho vam deixar, estic començant a descobrir què és ser feliç. I te'n dono les gràcies, suposo.
Ell: Molt molest. Doncs apa, de res! A mi la felicitat ja no em sembla que sigui anar de compres o veure com surt el sol un diumenge pel matí al teu poble.
Jo: Ho veieu? La felicitat és segons cadascú! M'heu acabat donant la raó.