Títol: La memòria del temps
El que a mi m'inspira aquest poema (o poema objecte com ho denomina ell), i pel títol que té posat és el pas del temps que se'ns queda clavat com una fletxa encara que no ho volguem. A la imatge és veu una mirall amb una fletxa que l'atravessa, i de fet, la memòria del temps és això, un reflex d'un moment de la nostra vida que ens queda marcat a la memòria com una fletxa clavada, la qual volguem o no, restarà aquí, potser amb menor intensitat amb el pas del temps, però sempre aquí clavada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada