MARC: Ultimament, i pot ser és impresió meva, vas a comprar massa a la plaça. Ahir al vespre vaig estar rumiant, i aquest... com es diu? Qui et truca tant? L’Albert, pot ser que vegi en tu més enllà de l’amistad que tu m’expliques, no creus Laia?
LAIA, pausa, silenci: Fins després.
La Laia marxa a buscar a l’Albert.
LAIA: En Marc es preocupa, i em diu que pot ser els teus ulls no només veuen en mi una possible amistad, ell pensa que passem masses estones junts, i que això es d’estranyar. Pero jo sé a qui estimo, a en Marc, però sempre necessitaré una persona per explicar-li les meves angoixes, i que acabi d’arrodonir aquesta felicitat, no creus?
ALBERT: No necessito veure res més en tu, no necessito res més en aquest món que la felicitat de la meva dona i de l’amiga més gran que he tingut mai. Allunyes les meves angoixes i això m’ajuda a millorar cada dia més amb l’Elisa, i és perfecte, no veig cap mal, i tu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada