dissabte, 24 de maig del 2008

Adeu

Bé, com sempre, jo vaig a fer les coses a l'últim moment...
Tot s'ha de dir, i aquest curs ha estat molt difícil, com primer de batx.( que el vaig fer en dos anys), i a sobre del treball de recerca i tot plegat, la Gemma sempre posant feina jeje!
I aquest és el final, el final després de tres anys d'esforços i estres que no m'han servit per res més que per apendre, per tenir una mica de cultura...i está bé, però no he aconseguit la meva meta, que era tenir el meu títol del batxillerat..no, no ha pogut ser.. i em sap molt de greu.
M'ha encantat tenir a la Gemma com a profesora de literatura catalana perquè m'atreveixo a dir que és l'única de tot el professorat que et dóna forçes per continuar quan veus que no pots més, que t'empenta una mica per donar-te ànims.. per això sempre m'enrecordaré d'ella.
I també dels meus companys, que han estat una gran energia i alegria en aquests dos anys que hem passat junts, amb plors i somriures, amb ganes d'acabar..i ara que s'ha acabat, els trobaré a faltar, i molt.
Demà marxo molt lluny d'aqui, a oblidar-me de lo difícil que ha estat aquest any en general, i com no, amb "El gust amarg de la cervesa" sota el braç per llegir-lo a les platges blanques de Mèxic.
Ha estat tot un plaer :)

3 comentaris:

suni ha dit...

He arribat al teu bloc per recomanació d'una companya i la veritat és que està molt bé. B7S
(L'enganxe al meu amb un link, espre que no et moleste)

Adalaisa ha dit...

Càndida, de vegades, no arribar a la meta és positiu perquè tot el que has après per arribar-hi t'ha format com a persona. No et desanimis i continua vivint, perquè ja hem après a literatura que això és el més difícil. Recorda't de la Mila.
Suni, moltes gràcies!!No ens molesta en absolut, al contrari, ens afalaga moltíssim!!!

Bernat Vilaró Sabaté ha dit...

Càndida, allà on siguis ara, qui sap si al setè cel, aprofita aquests dies i torna aviat, però torna amb uns bocins plens de literatura sota el braç. Qualsevol viatge és una bona manera d'aprendre coses!
Ha estat tot un plaer compartir cròniques amb tu. Molta sort ;-)