dijous, 1 de maig del 2008

Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir va néixer en una família burgesa, i era educada amb una forta moral cristiana, però va ser a la juventut quan va voler esborrar els seus orígens. Al 1929, després de conèixer a Jean Paul Sartre en la Sorbona es va unir a ell i el seu cercle, i van crear una relació amb la seva llibertat individual i amb la seva vida en conjunt. Va ser professora de filosofia fins a 1943, fins que l'ocupació alemanya de París, a causa de la Segona Guerra Mundial, la va allunyar de l'ensenyament. Durant aquest període va viure en la ciutat presa,, i va formar part de la Resistència Francesa. La seva primera novel.la va ser La convidada (1943), on va investigar els dilemes existencialistes de la llibertat, l'acció i la responsabilitat individual, temes que tracta també en novel·les posteriors com La sang dels altres (1944) i Els mandarins (1954), per aquesta útlima, la més important de totes, va rebre el Premi Goncourt. Les tesis existencialistes, segons les quals cadascun és responsable de si mateix, s'introduïxen també en quatre obres autobiogràfiques, entre les quals destaquen Memòries d'una jove de bona família (o Memòries d'una jove formal) (1958) i Final de comptes (1972).


Les seves obres oferixen una visió de revelació de la seva vida i el seu temps. Ha escrit assajos, i cal destacar El segon sexe (1949), que fa una anàlisi molt profunda sobre el paper de les dones en la societat; La vellesa (1970), un procès d'envelliment on critica de manera apassionant l'actitud de la societat envers els ancians, i La cerimònia de l'adéu (1981), on tracta la figura del seu company de tants anys, Jean Paul Sartre.


Ella ha escrit novel.les, assaigs, memòries i teatre:

Novel·les: La invitada (1943) La sang dels altres (1945)Tots els hombres són mortals (1946) Els mandarins (1954), Guanyadora del Premi Goncourt Les belles imatges (1966) La dona trencada (1968) Quan predomina l'espiritual (1979).

Assaigs: Per a què la acció (1944) Per una moral de l'ambigüetat (1947) L'existencialisme i la sabiduria popular (1948) El segon sexe (1949) El pensament polític de la dreta (1955) La llarga marxa (Enssaig sobre la Xina) (1957).

Memòries: Amèrica del nord dia a dia (1948) Memories d'una jove formal (1958) La plenitud de la vida (1960) La força de les coses (1963). Una mort molt dolça (1964) La vellesa (1970) Final de comptes (1972) La ceremònia dels adeus (1981).

Teatre: Les boques inútils (1945)


La invitada

Es una novel.la molt dura, sobre una parella que convida a una dona jove a entrar dins la seva relació. Es veuen relfectits els sentimients que desperten en la dona. Deixa entreveure com es va sentir en l' época que narra la novel.la, que no pas en les cartes sobre aquella mateixa època que la va escriure a Sartre. Es veuen reflectits els dubtes, el dolor, i els gels que ha d'ocultar per no pedre l'amor de la seva vida.


Bibliografía:

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Simone_de_Beauvoir