Aquesta imatge pordria dir que reflexa el meu dia d'avui. Estic com bloquejada, no sé si fer una cosa o no. Estic desitjant fer-la perquè no vull seguir amb aquesta tensió, amb aquesta inseguretat, amb aquest dubte que em porta boja... Però d'una altre banda no vull donar el pas per por a caure. Tothom m'aconsella que el doni, que no tinc res a perdre, però és tan còmode viure de la il·lusió, de l'esperança... O com diria el profe de filo "és molt més còmode viure en la ignorància" és trist, però cert. Sóc com aquesta ona que s'ha quedat detinguda en el temps, esperant el moment de trencar amb les roques: potser les gotetes es tornen a ajuntar per donar lloc a noves onades o potser s'evaporen i no tornen a l'estat líquid mai mes...
1 comentari:
És més còmoda viure en la ignorància, però en el moment que saps que hi estàs vivint ja no ets tan ignorant. Això és el que s'explica a antropologia filosòfica. L'home és aquell que sap que naufraga.
No visquis la vida com el que he fet i el que hauria d'haver fet, pensa-la, decideix i ataca, sigui quina sigui la teva decisió. Mai sabràs si t'has equivocat o no. En la teva meditació trobaràs una solució, tot i que està molt bé sempre escoltar la veu dels altres perquè ens ajuda a entendre més bé el que volem o a mirar des de noves perspectives.
Publica un comentari a l'entrada