Amor, amor

Amor, amor era un dels senyals d'Ausiàs March per referir-se a la seva estimada. Amor, amor o tots els altres senyals servien per definir què és l'amor per aquest poeta. La literatura no és abstracta i tampoc concreta, no és filosofia ni història; però, en canvi, ens endinsa en els nostres sentiments i ens els fa aflorar. Per això, un tema tan important com l'amor, cabdal per a l'espècie humana, no podia deixar de fer-se present en la literatura de qualsevol època i lloc. Necessàriament, havia d'aparèixer en els poemes de March per demostrar-nos que ell és el millor amador de tots els temps.
Amb visions diferents els escriptors del segle XIV i XV van parlar sobre l'amor. Alguns cops, massa profundament. D'altres, fixant-se només en el plaer. Sigui com sigui, dos grans escriptors d'aquell moment, de la ciutat valenciana de Gandia, Ausiàs March i Joanot Martorell, van coincidir a què l'amor pot dur a la mort.

"Llir entre cards, l'hora sent acostada

qeu civilment és ma vida finida.

Puis que del tot ma esperança és fugida,

ma arma roman en aquest món damnada"

Ausiàs March

"(Tirant) Puix la fortuna no vol ni ha permès que jo, com indigne e no mereixedor, haja pogut atènyer a vós, a qui éreu lo premi de mos treball, e no em dolguera tant la mort si en los vostres braços hagués finida ma vida trista e dolorosa [...]"

"(Carmesina) Si l'esperança de morir no em detingués -dix la Princesa-, jo em mataria. Com me pot dir vostra excel·lència, senyora que mo m'aconhort e m'alegre, que haja perdut un tal cavaller, qui m'era marit e senyor, qui en lo món par no en tenia?[...]Que jo no deig haver temor de morir, ni excusar-me'n dec, per fer companyia a un tan valerós cavaller e entre tots los altres singular." Joanot Martorell
Afortunadament, l'amor no sempre és tràgic. Aquests autors van escriure l'extrem de l'amor. A mor no és morir, sinó ESTIMAR. (I el dolor s'ha de superar)