Charles John Huffan Dickens (Portsmouth, Anglaterra, 7 de febrero de 1812 – Gadshill Place, 9 de juny de 1870).
Amb les següents obres:
Oliver Twist (1837-1839)
Oliver és un petit orfe que passa per mil i una penúries fins que al final es veu com persona. Desposseït de la seva condició social al néixer la troba al final de la mà del senyor Bronlow, i gràcies a un mocador de seda de la seva mare. Seguint amb el tema del camp i la ciutat, vam observar com Dickens diferencía clarament i obertament ambdós espais i com els pobla d'una sèrie de personatges d'acord amb el simbolisme de l'un i l'altre ambient. D'aquesta manera, mentre que el camp representa l'alegria, la felicitat, el benestar, la ciutat, Londres, simbolitza tot el contrari: la delinqüència, la brutícia, la pobresa, la prostitució, el crim o la marginalitat entre altres temes. Oliver escapa del camp, i més en concret del seu últim treball com ajudant de sepulturer, per a marxar cap a la ciutat de la qual ha escoltat meravelles. Però el que fa Dickens és llançar al noi al món del hampa. Dickens critica obertament la composició de la ciutat i de tots els seus elements però, introdueix al seu personatge principal en aquest món.
Pel que fa als personatges que poblen l'un i l'altre ambient és necessari ressaltar que en el camp, lloc idíl·lic, habiten per així dir-ho, la classe pudent i acomodada de l'Anglaterra victoriana. D'aquesta manera, vam trobar personatges com són els Maylies, el senyor Giles, o el doctor. Mentre que Dickens deixa la ciutat en mans de personatges com Fagin i la seva banda de delinqüents.
Londres és descrit com una successió de laberíntics carrers i carrerons, patis pels quals Oliver és arrossegat, i en els quals percep la pobresa, la brutícia o la delinqüència. En alguns passatges Londres sembla una ciutat gòtica que ens recorda als relats de Poe. I dintre d'aquesta ciutat trobem el personatge femení de Nancy, qui com una part de les dones de l'època victoriana, es guanya la vida en el carrer. Ajuda a Fagin para recuperar a Oliver, encara que al final de la novel·la som testimonis del seu penediment. El final feliç és el clàssic de qualsevol novel·la en la qual el personatge ha de salvar mil i un obstacles. Però Dickens volia anar més enllà amb aquesta obra, i volia denunciar la precària situació dels orfanats o de les parròquies angleses de l'època. Així mateix la delinqüència i la marginalitat de Londres propiciada en gran mitjana per la immigració del camp a la ciutat. També destacar el paper del sistema judicial, qui no dubta a castigar severament a un pobre noi. Però malgrat tot al final s'imposa el seny. "Oliver Twist" és la història d'una lluita per progressar en la vida. Els camins d'un pobre orfe a Anglaterra victoriana. Les seves ànsies per trobar un lloc en la societat. Un lloc que per dret li correspon, però que li ha estat arravassat des del seu naixement.
Pel.licula “Oliver Twist”
Director: Roman Polaski
Any: 2005
Nacionalitat: Regne Unit, República Xteca, Itàlia, França.
Actors: Ben Kingsley (Fagin), Barney Clark (Oliver Twist), Leanne Rowe (Nancy), Mark Strong, Jaime Foreman (Bumble) , Harry Eden (Dogder), Edward Hardwicke (Brownlow), Ian McNeice.
Aquest tros de novel.la l’he trobat al trailer de la pel.licula Oliver Twist, i és una de les poques escenes que he vist que més m’agraden.
Es troba a: http://movies.filmax.com/olivertwist/
Oliver Twist: Porfabor señor quiero más.
Per lo poc que he observat en l’argument, el trailer i algunes escenes, és una gran pel.licula molt significativa. I que reflexa molt bé el que significa la vida en el camp: Alegría, felicitat, etc. i en la ciutat de Londres: pobresa, brutícia, delinqüència, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada