El nostre cronista Siset ha estat guardonat amb el premi com a millor relat en llengua catalana de segon cicle i batxillerat de l'IES Miquel Martí i Pol, Cornellà de Llobregat, el centre on estudia. Moltes felicitats!!!Esperem que continuis fent relats i escrivint moltes històries. Aprofito per animar a la resta de cronistes a què escriguin les seves pròpies històries, relats, poemes, teatre, etc.
Us deixo amb l'últim fragment de la narració d'en Siset:
En Roger és un noi nascut a Catalunya, concretament a Blanes. Els seus pares són membres de diferents organitzacions i sindicats d’esquerres, com ho foren els avis d’en Roger. Ell, per no dur-los la contrària, ja els ha dit que quan tingui l’edat els voldrà imitar.
Una tarda, mentre en Roger dinava amb els seus pares i mirava com al Telenotícies sortien imatges de la guerra a l’Iraq, va preguntar: "Per què tots aquests homes disparen? Per què ho fan? Què busquen?"
En Jordi, acostumat a escoltar dia rere dia aquelles preguntes que feia el seu fill, va contestar: "Fillet, aquests homes suposadament busquen armes, però no les trobaran pas". "Però per què ho fan?" –continuà en Roger-. En Jordi, content de l’interès del seu fill, continuà: "Un home els ho ha ordenat. És la seva manera de fer, tenir la gent per sota seu, mostrar-se superior i fer que els altres se sentin inferiors, matant-los si fa falta".
En Roger va donar voltes a aquelles paraules encara uns minuts, fins que, menjant-se les postres, es va atrevir a preguntar-li a en Jordi: "Papa, i tu com ho saps tot això?".
"Vaig estar uns quants mesos vivint amb la família Bush, quan jo era jove".
2 comentaris:
Gràcies i per moltes històries més!
L'última frase...m'ha possat els pèls de punta!! Felicitats! i que no siguin poques! (les històries)
Publica un comentari a l'entrada