tag:blogger.com,1999:blog-30936446277892677162024-02-07T06:32:46.802+01:00Què us diré?Adalaisahttp://www.blogger.com/profile/01045107400223906014noreply@blogger.comBlogger301125tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-88724258910531855552008-10-30T23:46:00.004+01:002008-10-30T23:54:05.024+01:00Nyam!!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdOzso_PgC7-I9aTTnrnHM3nYNwnh4OowVAwZ2sNyBCkCdJm8QHqvIObMYPLGMqRqhOhN_rVadAJXj6N-IlK0JRiaVW9zWkOxnDld29pAzc_IbSfj06ss4UnXslbXzRfpSrUpVeuVc4dE/s1600-h/paperina+castanyes.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 211px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdOzso_PgC7-I9aTTnrnHM3nYNwnh4OowVAwZ2sNyBCkCdJm8QHqvIObMYPLGMqRqhOhN_rVadAJXj6N-IlK0JRiaVW9zWkOxnDld29pAzc_IbSfj06ss4UnXslbXzRfpSrUpVeuVc4dE/s320/paperina+castanyes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263082517377270770" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;">Quan es temps de menjar castanyes<br /></div><div style="text-align: center;"> la castanyera, la castanyera<br /></div><div style="text-align: center;"> ven castanyes de la muntanya<br />a la plaça de la ciutat<br />la camisa li va petita<br />la faldilla li fa campana<br />les sabates li fan cloc-cloc<br />i en ballar sempre gira així.<br /><div style="text-align: left;"><br /><br /><div style="text-align: justify;">Ja tenim aquí una nova Castanyada... tornen els matins freds de quedar a les vuit del matí per anar a baixar la "castanyera", les castanyes, els moniatos i el moscatell a la plaça per vendre'n durant tot el dia. Torna l'habitual dinar i els nostàlgics torns per anar anant a l'insti, a la Uni, i deixar en bones mans la paradeta... sí, ja la tenim aquí, ja pica a la porteta, amb una manteta i ben abrigadeta...!!! Torna la Castanyera amb la seva caloreta!!<br /></div><br /><br />I que vagi de gust!!<br /><br />P.D: Adalaisa, com que sé que llegiràs això, t'envio un missatge "subliminal":<blockquote></blockquote><blockquote>El rossinyol ja està acabat, tot i que serà retornat aviat perquè el pare se l'ha començat!!!</blockquote><br /></div></div>Bernat Vilaró Sabatéhttp://www.blogger.com/profile/06835091795880267914noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-66010430656981524172008-09-25T00:00:00.005+02:002008-09-25T00:13:35.607+02:00Cròniques universitàries<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi5OvAZBXDHTylNlc47-6Z2mo7qLvUTSVcbPBSFJ6UfNV5EtjQvH7CoeqPsbDHGqO-Qz26nhh8KqENTIiK03-Rs7dHszRjXb21tpZVKqGALY3gJlzehq7MgI243hDYPGZUP5lWF5TXmZg/s1600-h/P8040077.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi5OvAZBXDHTylNlc47-6Z2mo7qLvUTSVcbPBSFJ6UfNV5EtjQvH7CoeqPsbDHGqO-Qz26nhh8KqENTIiK03-Rs7dHszRjXb21tpZVKqGALY3gJlzehq7MgI243hDYPGZUP5lWF5TXmZg/s400/P8040077.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249714245041677186" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Després de llegir el meu darrer escrit en aquest bloc, després de recordar la meva contrassenya, després de fer una visita a tot allò que hem anat treballant en aquest bloc, he notat ganes de tornar a visitar aquesta entranyable finestreta amb un "Publicar un missatge" esperant-me.<br /><br />I res, aquí em trobo, davant l'ordinador amb sensacions positives després d'haver complert la meva primera setmaneta universitària. Estic estudiant Periodisme a la Universitat Ramon Llull i de moment en tinc molt bones sensacions. Molta feina i molts deures, molts llibres que cal llegir i molta dedicació... però l'any passat, curiosament amb aquesta assignatura de Literatura Catalana, vaig aprendre que per molta feina que hi hagi, si la feina es relaciona amb allò que a tu t'agrada fer, doncs endavant i a passar-ho bé, i a gaudir-la a ser possible!<br /><br />No sé pas si aquest viatge universitari serà com el de la Mila. De moment, ja estic pujant la muntanya i espero que, en arribar a dalt de tot, trobi allò que desitjo trobar i que no hagi de tornar a baixar com la nostra amiga, companya i col·lega de viatge.<br />Tot llegint alguns llibres ja he après que de "bojos" ho som tots, i que tan sols ens fa falta trobar un boig que vulgui compartir aquesta bogeria. Ho enteneu? No? Doncs res... és de bojos!<br />També, segurament, seguiré fent amics a la Uni que hauran fet ja alguns balls robats i que, si això ha comportat problemes, demanaran a crits una bruixa que inundi el seu horitzó de reflexes de llunes i de gotes d'aigua de la pluja, com una poetessa coneguda per tots els cronistes.<br />També, en aquest viatge universitari, em tocarà entrevistar a tot de personatges curiosos, alguns d'ells relacionats amb fets històrics -per què no un personatge salvat o un d'enfonsat?- o amb fets culturals que es passin el dia contemplant el vol de les gavines des d'un far.<br /><br />O potser, simplement, en aquest viatge universitari que dilluns passat vaig començar, aprendré que les paraules tenen més sentit i utilitat del que ens pensem. I aquest bloc n'és una clara mostra.<br /><br />I a vosaltres com us va la Uni?<br /></div>Bernat Vilaró Sabatéhttp://www.blogger.com/profile/06835091795880267914noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-64244415657652325882008-09-21T18:24:00.004+02:002008-09-21T18:46:04.278+02:00Felicitats Marteta!<div><br /><div align="justify">Ahir la nostra cronista Marta va fer anyets! 18!!! Ja és major d'edat, tota una doneta i ja ha començat a caminar tota soleta pels móns universitaris!!! Que tinguis uns 18 anys fantàstics i puguis escriure moltes cròniques!!!</div><br /><br /><div align="justify"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://blocs.xtec.cat/ceipgrasisoler/files/2008/03/pastis-2.jpg" border="0" /></div></div><br /><p></p><br /><p align="center"><strong><span style="font-size:180%;color:#ff0000;">MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!</span></strong></p><p align="justify"><span style="color:#000000;">I com que a la Marta li encanta Àngel Guimerà i com que feia temps que no posàvem res en aquest bloc, una fotografia d'una placa a Barcelona, a la Plaça del Pi, on podeu veure com a tot arreu podem trobar LITERATURA! Només fa falta tenir els ulls ben desperts!</span></p><p align="center"><strong><span style="font-size:180%;color:#ff0000;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5248515156509512834" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0vlTKpChPQnfUEKhXixpcryP-viLpAUoTkYkISVBDCZAewxHMGsMEdtTa29a2GGOv6FpMED4DU_BuAENomdlqX5kKdo3g4Lz-Nf-jlAFZKQ8KrKWTGZofVhXg8mFzjpyT0_afERbUdn-z/s320/CIMG1840.JPG" border="0" /></span></strong></p>Adalaisahttp://www.blogger.com/profile/01045107400223906014noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-29900904283631481502008-06-12T12:38:00.004+02:002008-06-12T12:47:59.329+02:00Quins nervis!!!!<div align="justify">Avui és l'últim dia de la selectivitat. Als cronistes ja els queda menys. I, avui és, precisament, el dia que fan l'examen de Literatura Catalana!!!L'últim de tots!!! Potser en aquests moments ja l'estan fent? Quin comentari faran? Quines preguntes escolliran? Quins nervis, carai!!!<br /></div><br /><br /><br /><div align="center"><strong><span style="font-size:180%;color:#cc0000;">Molta sort, cronistes!!!!!</span></strong></div><br /><br /><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://iesteror.files.wordpress.com/2007/05/examen_final.jpg" border="0" />Adalaisahttp://www.blogger.com/profile/01045107400223906014noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-72495716413227985682008-06-02T12:57:00.005+02:002008-06-06T06:40:08.171+02:00Preparant la selectivitat<div align="justify">Aquests dies els cronistes estan preparant la selectivitat. Estan una mica nerviosos, però segur que faran uns bons exàmens. Per ajudar-los una mica a estudiar, he fet uns esquemes de les lectures que entren a la selectivitat per tal que tinguin present allò més important. Els esquemes són fets a partir del llibre <em>Lectures de batxillerat 2006-2008</em> de Proa. </div><div align="justify"> </div><div align="justify"><a href="http://www.gliffy.com/publish/1434238/"><em>La bogeria </em>de Narcís Oller</a></div><div align="justify"><a href="http://www.gliffy.com/publish/1434838/"><em>Solitud</em> de Víctor Català</a></div><div align="justify"><a href="http://www.gliffy.com/publish/1436168/"><em>L'irradiador del port i les gavines</em> de Joan Salvat</a></div><div align="justify"><a href="http://www.gliffy.com/publish/1438313/"><em>Ball robat</em> de Joan Oliver</a></div><div align="justify"><a href="http://www.gliffy.com/publish/1439271/"><em>K.L. Reich</em> de Joaquim Amat-Piniella</a></div><div align="justify"><a href="http://www.gliffy.com/publish/1439361/"><em>Bruixa de dol</em> de Maria-Mercè Marçal</a></div><div align="justify"> </div><div align="justify"></div><div align="justify">No són res de l'altre món, però esperem que us puguin ajudar!</div>Adalaisahttp://www.blogger.com/profile/01045107400223906014noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-958118931088257372008-05-25T15:42:00.000+02:002008-12-09T20:02:47.687+01:00Ha arribat el finalPorto dies intentant pensar quina seria la millor manera d’acomiadar-me d’aquest bloc. Voldria dir tantes coses… És difícil resumir tots aquests mesos amb poques paraules.<br /><div align="justify"><br />Quan em van dir que aquest any faria literatura catalana a 2n de batxillerat, ho vaig tenir clar de seguida i abans de conèixer els meus cronistes ja els havia configurat un bloc. Pensava, i ara encara em refermo més, que seria una bona manera perquè aprenguessin més, per tenir una visió més general de literatura i un espai ideal perquè creessin les seves pròpies composicions.</div><div align="justify"><br />El primer dia de classe els cronistes es van quedar sorpresos. Realment, no s’ho esperaven i no sabien bé com aniria. Va costa una mica que poguessin escriure –ja ho té la informàtica- però al final tos van adoptar la personalitat d’un personatge literari (Aloma, Carmesina, Càndida, Marta i Siset) i van començar a treballar. Fent ara memòria de tot el que ha suposat, he de dir que no els va ser fàcil. Cada divendres quan a classe, i després per mail, els explicava les activitats ja tremolaven… "On busco això?; No em funciona l’ordinador; Però això què vol dir?; Com vols que fem aquest escrit?" Sempre hi havia dubtes; en el fons, un bon senyal perquè volia dir que estaven desperts. De mica en mica, van agafar el ritme i les seves recerques o "creacions" estaven molt bé. Fins i tot, i aquí m’omplia de satisfacció, s’atrevien a posar les seves pròpies cròniques, sense que jo els ho hagués manat. </div><div align="justify"><br />Tanmateix, el bloc no era una cosa a part de l’estructura de la classe, sinó que en formava part. Així, ha grat al voltant de les sis lectures prescriptives de la selectivitat i de tots els moviments o autors que hem estudiat. Des de les faules de Ramon Llull i les cròniques dels reis, passant per les pintures modernistes i acabant per escriptores internacionals; des de l’ampliació de les obres dels autors estudiats, passant per la configuració de les portades dels llibres i les diapositives sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit fins a l’elaboració de sonets sobre la dona imitant Maria-Mercè Marçal.</div><div align="justify"><br />Ara que ho miro des de lluny i en la seva globalitat, quedo perplexa i, alhora, emocionada de tota la feina que han fet. Mai hagués pensat que haguessin treballat tant. A classe, pobres, també. Copiaven els apunts com a desesperats, sense ni temps per assimilar tota l’allau d’informació que els donava. De vegades, també feien activitats més creatives: escriptura automàtica, audició de poemes mentre estaven relaxats o les famoses monedetes.</div><div align="justify"><br />I ara ha arribat el final. Els cronistes ja han après prou i poden començar a volar, a anar a altres scriptorium, veure altres móns i créixer. I estic orgullosa que ho puguin fer, però també, potser per la proximitat del temps, no puc evitar de sentir una mica de melangia, i, si em permeteu dir la paraula, nyonya. He gaudit molt mentre feia aquestes classes, llegia les seves cròniques o, simplement, observava com cada cop sabien més i més. Ha estat un plaer. </div><div align="justify"><br />M’agradaria pensar que els cronistes s’han emportat algun trosset d’aquestes classes a les seves vides. Ja els vaig dir a l’última sessió que si al cap dels anys recordaven que els bons llibres porten una experiència humana universal amb la qual tots ens hi podem identificar i que no hem d’eliminar la lectura d’un llibre perquè no s’adeqüi a la nostra moralitat o pensament ja em donaria per més que satisfeta.</div><div align="justify"><br />Ha arribat el moment d’acomiadar-nos. Hem decidit, però, que el bloc el mantindrem obert perquè la gent pugui consultar les recerques que hem fet o, per què no, llegir les creacions dels cronistes. També hem dit que si mai ens ve de gust escriure, ho farem. Si això serà cert o no, no ho sabem… Esperem que us hagi agradat el nostre bloc i hàgiu gaudit tal com ho hem fet nosaltres. </div><div align="justify"><br />I per acabar una foto dels cronistes i Adalaisa. Darrere d’aquests llibres, d’aquests personatges literaris…</div><div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5201713848829168914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQM9559Eew4PtfwBgIY3GPu-i7N-VKD9_RWTrRaJIM3o2cYinzWAteYfPa29rF9VTQR0EKTg3Yi1UWvgcOu5ZS8KMPtdrT5EZDflKVKAd8vUqhle5bVT8kDkOHWvzq3-Uet3Oxpal8-YBQ/s400/CIMG1685.JPG" border="0" /><br /><span style="font-size:180%;color:#cc0000;">S’amagaven aquestes cares:</span></div><div align="center"><span style="font-size:180%;color:#cc0000;"></span></div><div align="justify"><span style="font-size:180%;color:#cc0000;"></span><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5201714467304459554" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7g6a82k7mLrodCEr20IzfZH5HDuUeaGskvZ58FhluJuzs3NsNS25Ah4J3uvoI1cWG9LjhFUaZO-_Wib7Qu5gctqCTU_ZRfCHjOtCNGgH3xHU5nwI8Q0tDZiScoozKlGbszHkMDOhD5wbW/s400/CIMG1686.JPG" border="0" /><br />Sóc l’Adalaisa del comte Arnau de Joan Maragall, l’abadessa d’aquest petit scriptorium de Cornellà de Llobregat. I ells són els meus cronistes: Aloma, Carmesina, Càndida, Marta i Siset. Junts hem creat una història, una història ben nostra que hem volgut compartir. Aquest és el final del principi del llibre que hem escrit plegats. Hi haurà més paraules, més frases, més paràgrafs, més capítols, perquè encara ens queda, tot i que sigui per separats, molt camí per recórrer.</div><div align="center"><br /><span style="font-size:180%;color:#006600;">Bon viatge a tothom!!!</span></div><div align="center"><span style="font-size:180%;color:#006600;">Que sempre tingueu un llibre per descobrir!</span><br /><br /></div><div align="justify"></div>Adalaisahttp://www.blogger.com/profile/01045107400223906014noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-75985296335915971052008-05-24T18:17:00.003+02:002008-05-25T11:52:00.061+02:00AdeuBé, com sempre, jo vaig a fer les coses a l'últim moment...<br />Tot s'ha de dir, i aquest curs ha estat molt difícil, com primer de batx.( que el vaig fer en dos anys), i a sobre del treball de recerca i tot plegat, la Gemma sempre posant feina jeje!<br />I aquest és el final, el final després de tres anys d'esforços i estres que no m'han servit per res més que per apendre, per tenir una mica de cultura...i está bé, però no he aconseguit la meva meta, que era tenir el meu títol del batxillerat..no, no ha pogut ser.. i em sap molt de greu.<br />M'ha encantat tenir a la Gemma com a profesora de literatura catalana perquè m'atreveixo a dir que és l'única de tot el professorat que et dóna forçes per continuar quan veus que no pots més, que t'empenta una mica per donar-te ànims.. per això sempre m'enrecordaré d'ella.<br />I també dels meus companys, que han estat una gran energia i alegria en aquests dos anys que hem passat junts, amb plors i somriures, amb ganes d'acabar..i ara que s'ha acabat, els trobaré a faltar, i molt.<br />Demà marxo molt lluny d'aqui, a oblidar-me de lo difícil que ha estat aquest any en general, i com no, amb "El gust amarg de la cervesa" sota el braç per llegir-lo a les platges blanques de Mèxic.<br />Ha estat tot un plaer :)Naiarahttp://www.blogger.com/profile/04805310921343210749noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-38929640768794472322008-05-18T15:20:00.001+02:002008-05-25T11:52:00.064+02:00Toca acomiadar-se...Mai m'ha agradat acomiadar-me. Però ja ha arribat l'hora, perquè després de dos anys de nervis i tensions, hem acabat el batxillerat, que semblava impossible. Per tant, s'han acabat les hores a casa dedicades al blog, s'ha acabat el rebre correus amb les activitats que hem de fer per aquesta setmana, i la següent, i l'altre... I així tot el curs. Ha estat tota una feinada, no ho puc negar, però també he de dir que ha valgut la pena, i que ara em miro el blog de dalt a baix i me n'adono que ens ha quedat tota una obra d'art, i realment em sap greu no fer-lo abançar mai més, per això vui dir que m'agradaria, encara que sigui més de tant en tant, posar-hi alguna coseta, per tal de que mai quedi mort, i pugui seguir tenint, sempre, el seus cronistes escribint-hi. Sobretot vui remarcar, que gràcies aquest blog, que al principi va començar buit, i ara està ple i ha obtingut el SEGON PREMI com a millor blog, he estimat encara més la literatura que abans, a través de comentaris crítics, descripcions d'obres d'art, pel.lícules, poemes, sonets, portades creatives de llibres, ... I que tot això no hagués estat possible mai sense una Adalaisa del Comte Arnau, sense un Siset, una Carmesina, una Càndida, una Aloma i una Marta. <br /><br />Els alumnes ens passem el curs rondinant per la quantitat de feina que tenim, i pot ser més d'un portava desitjant fa molt de temps marxar. Però ara marxem, i he de reconèixer que, per una part, tot em resulta bastant estrany, i que hi ha una part dins meu que trobarà a faltar aquests dos anys, sobretot lúltim, amb plors, nervis, tensions i els màxims esfroços per poder aconseguir-ho, per pasar-ho i ser algo en aquesta vida. Deixaré enrere moltissimes coses, però m'enduré tots els coneixements, a tots els meus cronistes i a la resta. M'enduré l'experiència universal, deixar-he la moral a una costat a l'hora de llegir un llibre. I sobretot sé que m'esperen moltes coses noves, més boniques i més impresionants, segur.<br /><br />Em quedarà un record molt gran d'aquest blog, però sobretot de l'assignatura de Literatura Catalana. I he de dir que ho has fet molt bé Gemma, que una assignatura com és aquesta, s'ha d'ensenyar de la manera més delicada i dinàmica, per tal de que, no només ens entri per l'oida, sinó que també, en certa manera, pel cor.<br /><br />Ara toca acomiadar-me...<br />Ara toca donar les gràcies als meus cronistes i a l'Adalaisa...<br />Ara toca llegir Pigmalió...<br /><br />Alba Tortosa Montero, amb una Marta, per sempre, dins meu.Martahttp://www.blogger.com/profile/12844721639230355458noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-16725830431192282532008-05-16T17:56:00.003+02:002008-05-16T20:06:55.519+02:00acomiadament de CarmesinaCrec que ja vaig dir tot el que havia de dir..no obstant, vull deixar constància al "nostre blog" de que estic molt contenta d'haver pogut dur a terme aquesta experiència tot i que ja sabeu que no m'agraden molt els ordinadors ni la tecnologia.<br />Volia deixar clar també (i no fer la pilota com alguns pensaran) que estic molt contenta d'haver tingut com a profe de literatura a Gemma Fontova, i t'ho dic, que se que ho estaràs llegint, perquè avui en dia, ser profe no és una de les coses més dificils que es poden fer, però ser profe i alhora ser "companya, amiga, .." digue-li com vulgueu, si que ho és.<br />Estic encantada d'haver pogut millorar les meves faltes tot i que estic segura que en aquest escrit hi ha un món, i que m'agradaria molt que encara que passi un temps..continuem en contacte, ja sigui per parlar de literatura, o per donar una visió del món diferent.<br />Moltes gràcies per haver-nos portat noves experiències, per haver volgut enfocar la literatura des d'una altra visió més participativa i per haver sigut més que una mestre (encara que a vegades amb algun rifi-rafa, tot s'ha de dir!)<br />Gràcies.<br />Carmesina (Sheila)<br /><br />PD: Estic desitjant acabar les recuperacions per poder llegir el llibre de literatura, estic segura que m'encantarà, i desprès començarè "El asno de Oro" potser t'agradaria, són històries de l'antiga grècia i mitologia. Pots trobar el mite de Psique, una de les històries més boniques de l'antigüetat.carmesinahttp://www.blogger.com/profile/17016004266268000878noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-81947560660076111682008-05-16T14:26:00.000+02:002008-12-09T20:02:47.910+01:00Punt, però "i seguit"<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDmjDCInRxyn77vWXKgDcxjXgGrP2T1UcA-fQnt2MCtUWZ2RePlavHltA4ZdNVBxY9CJPBpdmOlQg_o0Snj3w9eyBeym29T-7i3tshyNVw5P9Njz55QhmWkEer1bS4FI4Z_z4xxVZz8qo/s1600-h/comiat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200956114348643714" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDmjDCInRxyn77vWXKgDcxjXgGrP2T1UcA-fQnt2MCtUWZ2RePlavHltA4ZdNVBxY9CJPBpdmOlQg_o0Snj3w9eyBeym29T-7i3tshyNVw5P9Njz55QhmWkEer1bS4FI4Z_z4xxVZz8qo/s400/comiat.jpg" border="0" /></a><br /><div style="TEXT-ALIGN: justify">Em vaig presentar com un personatge sorgit d'una cançó, vaig seguir parlant de trobadors, de l'amor, de faules, d'Anselm Turmeda, d'Oller, meditacions psicològiques, portades de bogeries, Jacint Verdaguer, i anava fent amb Maragall, Casas, parlar de la solitud, de Gual, de Gaudí, de la literatura en general, de Princeses, de la Bíblia, de portades de solituds, d'Eugeni, de Carnavals i disfresses, i encara parlava de portades de gavines, fins i tot de Kosovo, de Brecht, de monòlegs, d'Oliver, també de cal·ligrames, de Setmana Santa i de portades de balls que anaven robant-se, i seguia parlant de coses com la felicitat, de Primo Levi, d'Anna Frank, de portades de camps d'extermini, de Sant Jordi, de Colette i una mica de musiqueta, d'un interessant Brossa, vaig fer portades d'unes bruixes que estaven de dol, i per acabar, una bona entrevista a una bona autora.<br />Tot això, pensaràs, en un curs... doncs sí. En un curs, i és molt el que hem après, a banda de les sis obres treballades. Tot això no hauria estat possible sense una bona planificiació, una bona metodologia, un bon ambient i una bona intenció d'aprendre, un seguit d'elements contagiats a cada classe. S'ha demostrat que aprendre i estudiar pot ser fins i tot divertit, a més d'interessant i atractiu. S'ha demostrat que aprendre i "atrapar" l'estudiant es pot fer de moltes maneres. I de segur que aquesta és de les millors que hi ha. Les meves companyes cronistes sabran de què parlo. Oi? És per això que la tendència, l'ambient, de fer atractiu l'estudi, ha tingut gran "culpa" amb aquest bloc. "Un bloc?" Vaig pensar el primer dia quan vaig veure l'adreça en un full. Doncs sí, un bloc, per què no? El temps ha donat la resposta que va ser una bona idea.<br /><br />Crec que és una de les assignatures de les que anirem més preparats a la Selectivitat, crec que fins i tot ens hi trobarem còmodes. Hem treballat bé totes les obres i, el més important, hem tingut interès i motivació. Algunes classes han estat millors que d'altres, algunes classes hem estat menys atents, menys participatius, més despistats, més estressats, més distants. Malgrat tot, espero, en acabar la Sele, donar un avís i confirmar que hem triat bé fent Literatura Catalana a les PAU.<br /><br />Quan llegeixis això, siguis qui siguis i siguis d'on siguis, voldria donar-te a entendre que, facis el que facis quan siguis gran, intenta trobar la millor manera de fer-ho. Creu-me, n'hi ha de molt interessants i aquest bloc n'és una mostra.<br /><br />També voldria confirmar el que comentava la nostra professora dies enrere; ella ha aconseguit que de qualsevol novel·la en traiem moltes coses, n'aprofitem allò que n'hem interpretat, en fer un sonet i agafar elements feministes de Maria-Mercè Marçal, per exemple. Segurament a partir d'ara vigilarem i actuarem de manera diferent si algun company, amic o conegut comença a actuar de manera estranya, segurament intentarem que no embogeixi; estic segur que intentarem fer-nos costat per no quedar-nos sols, i si hem de pujar mai una muntanya, hi trobem allò que esperem trobar-hi; confio en que si trobem la nostra parella ideal, al cap de deu anys, ens puguem reunir totes i tots per celebrar-ho, i seure tots junts, perquè més enllà de les parelles, totes i tots serem amigues i amics; espero que podrem aprofitar el rol de la societat que ens ha tocat viure i no deixar en l'oblit tot el que els nostres avantpassats van patir i van fer per poder viure en una societat com la nostra, malgrat hagin patit fins i tot tortures en un camp d'extermini; i sé, del cert, que a partir d'ara, encara que la poesia no sigui el nostre deliri -o potser sí!-, podrem posar el nostre granet de sorra per canviar, mica en mica, aquesta societat i fer possible que la lluna brilli sense la necessitat d'un sol al costat.<br /><br />És per tot això que m'agradaria que aquest bloc seguís en peu, encara que sigui penjant una fotografia nostra de l'estiu que ve, encara que sigui per comentar com ens ha anat la Sele, encara que sigui per penjar l'enllaç d'un video del Youtube, encara que sigui per posar una paraula. Perquè també hem après aquest any que amb una paraula es poden dir moltíssimes coses.<br /><br />Que la lletra dongui el seu fruit a cada pas que fem, i que no es perdi l'esperit literari, perquè, tal i com la nostra professora va dir al principi de tot, amb aquest bloc es pretén que siguem nosaltres mateixos. I sí, tot això que "us hem dit" ens ha "anat de gust".<br /><br />Adalaisa, Càndida, Aloma, Carmesina, Plaerdemavida, Marta, una forta abraçada, i que això sigui un punt i seguit. Ha sigut tot un plaer.<br /><br />Me'n vaig a seguir intentant tombar l'estaca.<br /><br /><br />Siset </div>Bernat Vilaró Sabatéhttp://www.blogger.com/profile/06835091795880267914noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-3706784029664548502008-05-16T14:01:00.006+02:002008-12-09T20:02:48.067+01:002n premi!!!!!!!!!!!!!<div align="justify">Ho hem aconseguit!!!Com ja va explicar ahir l'Aloma, hem quedat segons en el concurs <a href="http://edublogs08.ciberespiral.net/">d'Edublogs </a>en l'apartat d'aula de batxillerat!!!!Qui ens ho havia de dir!!!<br /></div><div align="justify"></div><br /><div align="justify">La veritat és que aquest premi ha estat un bon regal ara que ja acabem el bloc. Les classes ja han finalitzat i cada cronista ja està fent el seu comiat. Estic molt orgullosa dels meus cronistes i aquest premi ens aporta il·lusió i reconeixement a la feina feta! No podia caure en millor moment; ha estat la gran sorpresa del final!</div><br />Aprofitem per felicitar a tots els guanyadors i a tots els blocs que hi van participar!!!!<br /><br /><div align="justify">Moltes felicitas, cronistes de Cornelius!!!! (Sapigueu que molts professors del centre ens han felicitat i també lectors del nostre bloc!!!)</div><div align="justify"></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200945990281022722" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFBFUggQwOCLUj9nE7Z9UeO4o6vHFDGLoNhUskICeRrrtEzW90kfoLboQNkg68QMSyyjc0QTAcEnsmtOuSkIs3Hn9hJ8nBbDgpbcGYYF5Lb7v5dTAXR8urH5nfX1X9QViz0WwP3TAEhftY/s400/541113327_0edebf22d6.jpeg" border="0" />Adalaisahttp://www.blogger.com/profile/01045107400223906014noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-14704571914140872882008-05-15T16:35:00.000+02:002008-05-16T14:11:45.022+02:00Comiat d'Aloma!Hola!!! Avui no fem cap activitat de la matèria ja que (per fi!) hem acabat! Sí, hem acabat el batxillerat! Ara ja queda el més dur, la selectivitat... Bé, aquesta entrada és només per acomiadar-me oficialment del blog, tot i que seguirà obert i quan tingui una estoneta i estigui inspirada escriuré alguna cosa. Ha estat un plaer treballar amb una profe de literatura catalana com la que tenim, Gemma Fontova, coneguda aquí al blog per Adalaisa. A propòsit, el meu nom real és Vanessa, Aloma aquí. Continuant amb el que estava dient... que aquest ha estat un any dur, de molt treball, molts nervis, moltes tensions, moltes pressions, etc. i la nostra estimada profe :P i la nostra estimada profe, ja des del primer dia, ens va crear un blog on faríem activitats cada setmana. Crec que aquesta idea tan original ha tingut el seu profit ja que, sí eren deures, però te’ls prenies d’una manera més amena, desconnectaves de posar-te a escriure en un full... i amb la tonteria, apreníem, se’ns anaven quedant les coses. Aprofito per dir que la Gemma, la nostra profe (que s’ho ha currat molt en el blog, bueno i en general) va presentar el blog a un concurs i... tacháaan! Hem quedat segons! Ens han donat el segon premi. Bé per anar acabant ja només dir que ha estat un plaer treballar en aquest blog (tot i que de vegades ens estresséssim) i moltes gràcies, primer lloc a la Gemma, pel temps que ha dedicat a això i per tot en general (l’altre dia vam fer una valoració a classe però resulta que el meu fort no és parlar en públic, per tant em vaig posar vermella com un tomàquet i no vaig dir res). I res, ens desitjo molta sort a nosaltres mateixos amb la sele i amb la vida en general! I, per suposat, als profes que tant ens han ajudat (tot i les batalletes que hem tingut sovint!). Gràcies i adéu (o fins aviat)! ;)Alomahttp://www.blogger.com/profile/15303358460795901191noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-52950591135403291322008-05-14T20:58:00.001+02:002008-05-16T14:12:45.408+02:00Poesia de Joan Brossa<p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span style="font-size:85%;"><b><span style="font-family: Verdana;" lang="ES-TRAD">"PRELUDI"</span></b><span style="font-family: Verdana;" lang="ES-TRAD"><o:p></o:p></span></span></p> <p><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" spt="75" preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f"> <v:stroke joinstyle="miter"> <v:formulas> <v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"> <v:f eqn="sum @0 1 0"> <v:f eqn="sum 0 0 @1"> <v:f eqn="prod @2 1 2"> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"> <v:f eqn="sum @0 0 1"> <v:f eqn="prod @6 1 2"> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"> <v:f eqn="sum @8 21600 0"> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"> <v:f eqn="sum @10 21600 0"> </v:formulas> <v:path extrusionok="f" gradientshapeok="t" connecttype="rect"> <o:lock ext="edit" aspectratio="t"> </v:shapetype><v:shape id="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75" alt="Els poemes de Joan Brossa" style="'width:.75pt;height:.75pt'"> <v:imagedata src="file:///C:\DOCUME~1\Jordi\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.gif" href="http://www.joanbrossa.org/imatges/imatges/tr.gif"> </v:shape><![endif]-->Aquests versos, com<br />una partitura, no són més<br />que un conjunt de signes per a<br />desxifrar. El lector del poema<br />és un executant.<o:p></o:p></span></span></p> <p><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;">Però,<br />avui, deixo estar<br />el meu esperit en el<br />seu estat natural. No<br />vull que l'agitin pensaments<br />ni idees.<o:p></o:p></span></span></p> <p><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;"><o:p> </o:p></span></span></p> <p><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;">La meva impressió d’aquest poema quan l’he llegit ha sigut que Joan Brossa no volia fer pensar al lector, i he pensat en això per dues raons:<o:p></o:p></span></span></p> <p><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;">Primer perquè els seus curts poemes costen molt de desxifrar i entendre, i en aquest poema no fa que sigui així.<o:p></o:p></span></span></p> <p><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;">I després perquè amb aquestes paraules el que ens intenta dir és que no vol pensar ni fer pensar.<o:p></o:p></span></span></p> <p><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;">Amb aquest poema ens vol dir que els versos són un conjunt de paraules que el lector simplement ha d’entendre.<o:p></o:p></span></span></p> <p><span style="font-family: Verdana;"><span style="font-size:85%;">Però en aquestes paraules no ha hagut de pensar massa per escriure-les, només ha escrit sense treure els seus pensaments ni les seves idees, aquesta vegada no vol fer volar el seu esperit d'escriptor.</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: Verdana;" lang="ES-TRAD"><o:p> </o:p></span></p>Naiarahttp://www.blogger.com/profile/04805310921343210749noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-45680943694548880772008-05-14T20:19:00.002+02:002008-05-16T14:16:30.775+02:00Rosa Leveroni<p><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;">Rosa Leveroni i Valls neix a Barcelona l’any 1910 i va morir a Cadaqués al 1985.<o:p></o:p></span></span></p> <p><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;">Va ser una poetessa. Va estudiar a l’escola de Bibliotecàries i va exercir com tal. Més tard va ser Llicenciada en filosofia i lletres. Deixebla de Carles Riba. A més de la poesia conreà l'assaig i la crítica literària (sobre Ausiàs Marc, especialment) i la narrativa curta, a Contes (1986). La seva poesia parteix de Carles Riba i es caracteritza per la transparència i un to de confidència a mitja veu, una poesia que Espriu qualificà de "divina simplicitat" i que encetà a <em><span style="font-family: Verdana;">Epigrames i cançons</span></em> (1938) i continuà a <em><span style="font-family: Verdana;">Presència i record</span></em> (1952). El 1981 l'aplegà en el volum <em><span style="font-family: Verdana;">Poesia</span></em>. És l'obra d'una sensibilitat molt acusada que contempla la vida i el pas del temps amb melangia. Fou cofundadora de la revista "Ariel".<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><a name="obra"></a><span style="font-family: Verdana;">Als anys 40 es a dedicar amb tota la seva energia a la resistència cultural catalana enfront la repressió<span style=""> </span>franquista. Va ser una de les primeres dones membres i posteriorment Socia d’Honor de la Asociassió d’Escriptors en Llengua Catalana.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;" lang="ES-TRAD">Rosa Leveroni va haber de buscar i trobar un camí en solitari, quan el rebuig del rol socialment assignat a la dona no comptava amb gaires alternatives validades ni des del poder ni des dels costums ni des de propostes o moviments contestataris. Potser per aquí podríem trobar la raó de moltes solteries de dona -o en concret de moltes escriptores- al llarg de la història, i encetar la reivindicació d'un dels arquetipus més caricaturitzats dins del marc social i cultural en què ens movem.</span><span style="font-family: Verdana;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;"><o:p> </o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: Verdana;" lang="FR"><span style="font-size:85%;">Un dels seus poemes és:</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family: Verdana;" lang="FR"><span style=""> </span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;" lang="ES-TRAD">QUINA NIT MÉS CLARA, AMOR<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: Verdana;" lang="ES-TRAD"><o:p> </o:p></span></span></p><blockquote>Quina nit més clara, amor!<br /> Podem fer pesca d'estrelles<br /> que ens deixaran a les mans<br /> lluïssor d'escates verdes.<br /> Quina nit més bella, amor!<br /> Amb perfum de lluna tendra,<br /> navegarem pel perfum<br /> que tindrà regust de menta.<br /><br /> Si jo tingués un veler<br /> sortiria a pesca d'albes.<br /> Encalçaria els estels<br /> per posar-me'n arracades.<br /> Si jo tingués un veler,<br /> totes les illes i platges<br /> em serien avinents<br /> per al somni i les besades.<br /> Si jo tingués un veler,<br /> en cap port faria estada.<br /> El món fóra dintre seu,<br /> ai amor, si tu hi anaves!...<br /><br /> Serà l'amor un sospir<br /> d'aquesta tarda rosada.<br /> Serà el pas d'un núvol blanc<br /> damunt de les aigües calmes.<br /> Potser serà el bell florir<br /> d'aquella rosa tan blanca.<br /> Serà l'amor la cançó<br /> d'una campana de plata.<br /></blockquote>Naiarahttp://www.blogger.com/profile/04805310921343210749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-59260671758608017942008-05-14T16:51:00.012+02:002008-12-09T20:02:48.826+01:00Sonets dels cronistes<div align="justify">Després de tractar el llibre de <strong><em>Bruixa de dol</em> </strong>vaig demanar als cronistes que s'atrevessin a fer un sonet sobre la dona. Així, practicaven una composició poètica d'aquest llibre de poesia i parlaven també sobre la mateixa temàtica: la dona. </div><br /><div align="justify">Avui han acabat d'entregar-los. I la veritat és que, un cop llegits, m'he endut una sorpresa quan he comprovat que en tots els sonets tracten més o menys el mateix punt de vista de dona, de la dona que no s'atreveix a parlar i que està sotmesa. Ha estat una sorpresa comprovar com el llibre de Maria-Mercè Marçal ha adquirit un sentit per a ells, ja que han utilitzat moltes imatges i símbols de la mateixa escriptora. Per què serà? Jo els vaig donar màxima llibertat, però potser Maria-Mercè Marçal s'acostava al concepte de dona més del que ells pensaven i, per això, han reaprofitat alguns dels seus elements. Quan vam començar a comentar la simbologia de les bruixes, se'l feia estrany i gairebé no ho entenien. Ara, han captat bé la simbologia de <em>Bruixa de dol</em><strong>. </strong>La prova, aquests sonets. </div><div align="justify"></div>Us deixo amb els seus sonets. Espero que us agradin molt!<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200247847642025138" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="266" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqeCI4ZKmiNE3DRzNnrnFj4z3wkEYd6Pag9ZhFUJZDhvmAyeJIWfTPhc8a1p2Sjj0WCrOxZCSXqhCyGC_2SLMlcHnusH9e18c6bjywsXJSdnXhDSjBfAFvd9pryII9FdgvvCvqkQAhMElJ/s400/Dibujo.JPG" width="440" border="0" /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200248573491498178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 430px; CURSOR: hand; HEIGHT: 266px; TEXT-ALIGN: center" height="259" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt5o33k_R7o52O9uCWPmshu4wLlw1ys54pEKgYfZV_JBmMsDJ9nV5ZKn1fKUNRChcILXIkaGGg3wb6c503xMMfhSsR9jbCbaEzhm2hQT_yMmUFTc9ShfMDOOnb3NAs0WNtSerVkwP_fkkl/s400/Dibujo2.JPG" width="415" border="0" /><br /><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200249196261756114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 436px; CURSOR: hand; HEIGHT: 264px; TEXT-ALIGN: center" height="254" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCLmc3-Mho3OxHGXcPeSyNGyNP1sV21wnXvrYQa62XCWSRLTfI1h_qZQNJTobOHbWC4FS1qSv1mrZoe7NMy5FNTQPk0-r32ck_7cBmVJ6LoWxozkDgXPFT7jnIGshwtj5emE6ptXjkDS6B/s400/Dibujo3.JPG" width="428" border="0" /></p><p><br /></p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200249453959793890" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 429px; CURSOR: hand; HEIGHT: 278px; TEXT-ALIGN: center" height="265" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnDJIL6F9abpDneIvLS2yMpHamycuOdV4MhczLwX1c06AKaDFtm3P5Z_LIPn_X6x-QSTYst2YGjoOTmrfuBGxgRiixG66JO6Q2r_nr_6L_3W5HL4Lg_uQ9zx1uv-THyNsZgn4bxt_uf27K/s400/Dibujo4.JPG" width="412" border="0" /><br /><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200249621463518450" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="266" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWvtOtaYQ7GM8ahw4yK9IHehBkxwB8dRCq5F4eXxO7_dNbMO36cWavsmq3nybtDBE7B-mSqmY77PxhMwjzNxADLhAvwRuVqnJVJhjQuvd96jtkI4Eyokyi5WU4ARKPgC2dz0s6aFH_mWX4/s400/Dibujo5.JPG" width="426" border="0" /></p><br /><div align="center"><embed style="WIDTH: 426px; HEIGHT: 320px" name="flashticker" align="middle" src="http://widget-f6.slide.com/widgets/slideticker.swf" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="cy=h5&il=1&channel=1297036692696024310&site=widget-f6.slide.com" wmode="transparent" salign="l" scale="noscale" quality="high"></embed></div><br /><div style="WIDTH: 426px; TEXT-ALIGN: left"><a href="http://www.slide.com/pivot?cy=h5&at=un&id=1297036692696024310&map=1" target="_blank"><img src="http://widget-f6.slide.com/p1/1297036692696024310/h5_t043_v000_s0un_f00/images/xslide1.gif" border="0" /></a> <a href="http://www.slide.com/pivot?cy=h5&at=un&id=1297036692696024310&map=2" target="_blank"><img src="http://widget-f6.slide.com/p2/1297036692696024310/h5_t043_v000_s0un_f00/images/xslide2.gif" border="0" /></a></div>Adalaisahttp://www.blogger.com/profile/01045107400223906014noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-75452814853153005062008-05-12T20:19:00.004+02:002008-05-12T22:03:26.802+02:00Valoració pel crític Montero i Bosch de l'obra de Maria-Mercè MarçalMontero i Bosch, Anna. "L'espai d'una llengua abolida". Maria-Mercè Marçal. Escriptor del mes, «Gener 1995» Institució de les Lletres Catalanes.<br /><br />"<em>Bruixa de dol. Aquella lectura em va provocar un fort impacte: per primera vegada escoltava una veu que reconeixia i que podia sentir com a pròpia. [...] la seua veu assolirà el que per a moltes dones és el problema previ a tota reivindicació col·lectiva: l'afirmació de la seua identitat de dona. («Jo tinc un nom», proclama la divisa que obre Bruixa de dol). [...] És aquesta preocupació per integrar la veu femenina al món de la cultura el que l'empeny, d'una banda, a revisar les escriptores més clàssiques, tot descobrint-hi accents de rebel·lió i malestar on tradicionalment només es llegia conformisme i submissió; d'una altra, a traduir autores que «normalment» haurien d'esperar el seu torn, després dels escriptors, és clar. Pensem en l'antologia de poemes de Clementina Arderiu, Contraclaror, com també en les traduccions de Colette, Yourcenar, Akhmàtova i Tsvetàieva. La poesia de Maria-Mercè Marçal, temàticament, explora uns espais que, o bé són exclusivament femenins (la maternitat), o bé, essent universals (l'amor, la solitud), són resseguits amb una veu que expressa la vivència femenina d'una manera que, per personal, esdevé col·lectiva. Al capdavall, la poesia de Maria-Mercè Marçal parla de la Dona, de les seues (a vegades difícils) relacions amb ella mateixa i amb el món, amb l'Altra, amb els/les altres, i de les seues (a vegades, no menys conflictives) relacions amb la paraula. Aquests elements, però, serien insuficients per explicar el sentiment de seducció que captiva el/la lector/a dels poemes de Maria-Mercè Marçal. Cal afegir-hi el domini magistral del vers, l'enorme atractiu de la seua personal simbologia, d'una gran riquesa sensorial que com en el tirs baudelerià, envolta, «amb la sinuositat del verb», la «voluntat recta, ferma i inamovible» de dotar les dones d'una veu poètica on emmirallar-nos. La poesia de Maria-Mercè Marçal, tot convocant els indicis d'una llengua abolida, traça l'espai personal on els mots lliuren la batalla per redreçar-la.</em><br /><em></em><br /><br />Estic totalment d'acord i contenta al haver llegit una crítica de l'obra com aquesta, ja que és un gran plaer que les autores començaren a voler fugir de la sumissió sota a la que estaven sotmeses per part de la societat cap a l'home, i tingués el valor de escriure sobre aquests temes (maternitat,feminitat,lluita,solitud..) tan clara i directament com Maria Mercè Marçal ho fa en la seva obra.<br />Una de les coses que més m'ha agradat al llegir la crítica ha sigut la manera d'Anna Bosch de descriure la temàtica de Bruixa de dol, "una experiència que,per personal, esdevé col·lectiva" i és que aquesta és una de les grans virtuds de l'obra de Marçal, que a partir dels seus poemes pots trobar una vivència personal que acaba sent col·lectiva, i t'empenya cap a una lluita per ser més fortes trencant els cànons de la societat.<br />Aquest pot ser un punt pel que recomenar la seva obra, i és que la simbologia dels seus poemes, acompanyat d'un joc enginyós de paraules, fa la lectura més atrevida i encara que (alguns)dificils de comentar per aquesta simbologia, força interesants.<br /><br />A continuació m'agradaria deixar un poema que m'ha agradat molt del llibre bruixa de dol:<br />(Pertany al IV poema de l'apartat Bruixa de dol)ç<br /><br />Amb el ventall em defenso de tu.<br />Abaixo els ulls,com la dama d'abans.<br />Però sense saber.ho i sense mans<br />et faiga senyals amb el gest oportú.<br /><br />Tanco el ventall, i em crema la mirada.<br />Duc un petó menut al cap dels dits<br />que et cerca enjogassat. A la postada<br />dels bibelots he amagat els neguits,<br /><br />i de sobte s'estimben, de tant vent<br />que fan,pintats, ocells i violetes.<br />El vespre, avergonyit, fuig de puntetes.<br />La nit truca a la porta tendrament<br /><br />i em cega amb pluja de bona saó<br />mentre els follets surten en processó.carmesinahttp://www.blogger.com/profile/17016004266268000878noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-15416529038550005222008-05-12T20:12:00.004+02:002008-12-09T20:02:48.958+01:00Portada bruixa de dol<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGYtz9thY-qi0uqQ7-f4tqei8wvCchHcnOo5AXCBqkSxREaUWwK5tBRbdBFCu4W6vCFklHiTCGXOKf6tHfsmYqFMgqHisydLEGtwCRcpaCdB7j6U0LTNpYFBkzcuPyy7_lxrGxLu8TFhc0/s1600-h/bruixa+de+dol+montaje.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199556198312317042" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGYtz9thY-qi0uqQ7-f4tqei8wvCchHcnOo5AXCBqkSxREaUWwK5tBRbdBFCu4W6vCFklHiTCGXOKf6tHfsmYqFMgqHisydLEGtwCRcpaCdB7j6U0LTNpYFBkzcuPyy7_lxrGxLu8TFhc0/s320/bruixa+de+dol+montaje.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Aquesta és la portada que jo atribuiria al llibre bruixa de dol,pels següents motius:<br />En primer lloc, si observem la imatge veurem alguns simbols que Maria-Mercè Marçal utilitza als seus poemes, podem veure quatre simbols principals dels seus poemes,tots relacionats amb la feminitat; Trobem l'aigua,la lluna, el cos nu d'una dona, i el color violeta.<br />Així doncs, utilitzant aquesta portada mostraria els temes principals a tractar en el seu llibre de poemes.<br />Si observem bé, també trobarem la fotografia de Maria-Mercè Marçal i en una meitat de la seva cara la lluna, a la que ella fa diferents atribucions al llarg del llibre, també com a simbol de feminitat.<br />Així doncs amb aquesta portada, composta d'alguns simbols referits a la dona, fent una lluita indirectament amb una portada que és el que ella pretenia (fer aquesta lluita directament) en el seu llibre</div>carmesinahttp://www.blogger.com/profile/17016004266268000878noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-78150152323869057062008-05-12T15:44:00.000+02:002008-05-12T22:03:26.809+02:00Conversa amb Maria Mercè Marçal"Allà on literatura i vida fan trena. Conversa amb Maria-Mercè Marçal sobre poesia i feminisme" per Joana Sabadell. Serra d'or 467, novembre 1998.<br /><br />"A la meva poesia hi ha una influència fonamentalment masculina [...] Arderiu, com que en l'àmbit ideològic accepta una feminitat més aviat arquetípica, m'aporta poc. En canvi, de les lectures de Plath i de Rich, encara que llegides en traducció, m'ha arribat una força -una mena de risc, en el cas de Plath [influència sobretot a Daddy, secció de Desglaç], i una visió política, en el de Rich-"<br />"En molts casos, dels meus poemes es pot dir que parteixen d'un vers de Foix o de Brossa, que van tenir una gran importància per al grup de gent que vam començar el Mall."<br />"Com la lluna [...] el que jo feia era prendre un dels referents d'aquest femení tradicional i forçar-lo fins que aquella mateixa imatge s'anés transformant i carregant de connotacions diferents. [...] El mateix ha passat amb la bruixa, la sal i la sang, per parlar només d'alguns dels termes clau de la meva poesia."<br />"Vaig estar casada quasi cinc anys, durant els quals tenia horror de quedar embarassada, perquè em feia l'efecte que la maternitat em clavaria en un lloc, em posaria una trampa de la qual no podria sortir. Però quan em vaig separar vaig començar a considerar la maternitat com una possibilitat que se m'havia escapat."<br /><br /><br /><br />Aquesta és una entrevista que li fa Joana Sabadell a Maria Mercè Marçal al Novembre del 98, on l'autora parla en primer lloc de les influències de la seva poesia, com el sexe masculí, i quins autors també li han influït a l'hora de fer els seus poemes.<br />Diu que en molts casos els seus poemes parteixen d'un vers d'autors com Foix o Brossa, que van tenir molta importància pels qui van començar el Mall. <br /><br />Després es centra en els símbols més significatius dels seus poemes, els símbols clau, com és la lluna, la bruixa, la sal i la sang, que fan referència a la dona, cadascún en un sentit diferent.<br /><br />Seguit comenta la seva situació en el matrimoni que va durar cinc anys, i la por que sentia per si es quedava embarassada ja que això li duia a estar amb el seu marit per sempre, fet que ella no volia viure ja que el seu matrimoni no marxava bé. Però després, en separar-se del seu marit es va adonar que potser per culpa d'aquesta por va perdre l'oportunitat de ser mare. <br /><br />Bé, respecte els comentaris de Maria Mercè Marçal sobre la seva por de quedar embarassada estic d'acord amb ella perquè si no està segura del seu matrimoni no pot arriscar-se lligar per sempre la seva vida a un home pel qual sent tantes angoixes.<br />Si l'autora no hagués passat per tot aquest conjunt de sentiments mai hauria publicat aquest llibre ple de poesies que ens mostren el valor de la dona i com ens hem de fer valdre.<br />Crec que la simbologia empleada en aquests poemes està ben acertada. En principi aquest llibre no m'agradava gens pel fet de estar replet de poemes, però una vegada vaig sapiguer el significat de les paraules que citava l'autora i entenia els poemes, li he agafat un cert gust a llegir-los.Naiarahttp://www.blogger.com/profile/04805310921343210749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-82591160111931739412008-05-12T11:53:00.001+02:002008-12-09T20:02:49.262+01:00Tenim als escriptors més a prop del que ens pensem!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSMqMAL9kyuZ6FgWDS9wF1-FQvbwn8J5IkcOUQQDNlcYu2jCWiwJq2NTjGQudYQDhfiaJPn1B2YxTNOoobn8kOI5MMQBULzjVw4oKR_AqJfowM7_Ozr62X-7WWngkmp4h8Sl_VBbqEuA7U/s1600-h/laia.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSMqMAL9kyuZ6FgWDS9wF1-FQvbwn8J5IkcOUQQDNlcYu2jCWiwJq2NTjGQudYQDhfiaJPn1B2YxTNOoobn8kOI5MMQBULzjVw4oKR_AqJfowM7_Ozr62X-7WWngkmp4h8Sl_VBbqEuA7U/s400/laia.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199432399557815602" /></a><br />Cronistes, tenim una bona notícia, que molts de vosaltres ja coneixereu, ja que la vaig comentar el divendres a classe. Però he pensat que era un fet que s’havia de publicar. <br /><br />La Laia de la nostra classe, llegint els nostres apunts de literatura catalana per curiositat, va llegir “Maria Mercè-Marçal” i de sobte va dir que aquesta escriptora havia estat la dona del seu tiet, Ramon Pinyol, escriptor que va estar casat amb Maria Mercè-Marçal, i que junt amb ella, va fundar l’editorial Llibres del Mall, per tant, la Laia és la neboda de l’escriptor Ramon Pinyol. Això és increïble, tenim una amiga a classe que té un tiet escriptor i que a més a més hem estudiat. <br /><br />I he de dir, que jo també vaig tenir l’oportunitat de conèixer a l’escriptor, en un dinar que vaig assistir amb família de la Laia, aquest home té quatre filles, dues d’elles són bessones, molt maques, cosines de la Laia.<br /><br />El món és ben petit! Quina coincidència!Martahttp://www.blogger.com/profile/12844721639230355458noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-77689948144231142112008-05-11T22:05:00.004+02:002008-12-09T20:02:49.399+01:00Portada<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_wZ1r3f_sYOQ/SCdSB1UwKlI/AAAAAAAAAD4/7sNW4WGl7Ik/s1600-h/bruixa+de+dol.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_wZ1r3f_sYOQ/SCdSB1UwKlI/AAAAAAAAAD4/7sNW4WGl7Ik/s320/bruixa+de+dol.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199214486269995602" border="0" /></a><br /><br />He fet la portada de manera que la lluna, que és el principal símbol del llibre ja que es refereix a la dona, es vegi de ple, i davant seu la bruixa, un altre símbol molt important en aquest llibre.<br />La imatge es veu envestida pels núbols, com fent referència a la trista vida que portaba Maria Mercè Marçal de casada.<br />El títol l'he fet en color lila ja que és el color de la dona.Naiarahttp://www.blogger.com/profile/04805310921343210749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-91548713136380062322008-05-11T12:13:00.001+02:002008-05-12T10:32:07.870+02:00Comentaris crítics de Maria-Mercè MarçalUn lloc per a l'entusiasme. SobreSalvat-Papasseit". 1994. (Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. Barcelona, Proa, 2004)<br /><br />"poeta d'extracció obrera, autodidacte, rebel, lliure, revolucionari, utòpic, antiautoritari, enamorat, tendre, eròtic, vital i -com si la mort volgués convertir-lo en emblema del poeta jove- mort als trenta anys."<br />"Aquests darrers dies, llegint Salvat, he descobert a més que, més enllà del meu entusiasme, la seva obra ha deixat una forta empremta en la meva pròpia poesia."<br /><br /><br />Respecte aquest fragment, Maria-Mercè Marçal ens descriu a Joan Salvat-Papasseit al•legant-lo al mateix temps. I és cert, i ja sabem, que l’autora el recorda en algun dels seus poemes. Ens el descriu amb les unes qualitats que s’adien a ell de la manera més encertada. Podem recordar que Salvat, en els seus poemes, ens mostrava aquest esperit rebel i revolucionari, on expressava els seus ideals (un d’ells l’anarquisme), i aquest era un dels temes dels seus poemes. L’altre és l’amor, i ella ens diu que era tendre i enamorat, i això és cert com hem pogut observar en els seus poemes, i també eròtic, perquè ens mostrava l’erotisme com a nou tema. És un poeta d’admirar, ja que, va morir de ben jove, però no es va ensorrar per això, ell va viure i va ser optimista, tot i assimilant la seva malaltia.<br /><br />Mercè-Marçal, en aquest fragment, ens remarca que l’autor va deixar una forta empremta en la seva poesia. Això podríem observar-ho en aquest caràcter revolucionari de Salvat, ja que, de certa manera, l’autora també el mostrava en quan al feminisme, aquesta lluita constant per aconseguir el dret de la dona. Salvat, com la nostra autora, també ens parlava de l’amor, però de maneres diferents. I el més important és que Maria Mercè-Marçal ens remarca que era lliure, i aquest era el sentit que l’autora volia donar-li a les seves obres, aquest sentit de llibertat, ja que ella creia, que una dona havia de ser lliure, reconèixer-se com a tal, i per això havia d’estar sola.<br /><br /><br />"La passió amorosa", 1994. (Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. Barcelona, Proa, 2004)<br /><br />"Perquè en el fons, a través de l'amor es busca potser una altra cosa que l'amor. Potser és un Desig sense objecte precís, sense termes, un Significat sense significant i per la qual cosa sempre serà decebut per qui pretengui encarnar-lo. Tot i la seva etimologia, la paraula passió sembla tenir una dimensió activa, creadora, que tendeix a expressar-se, i a expressar-se, quan ho fa, fora de la mesura preestablerta, i per la qual cosa li cal donar-se un llenguatge."<br /><br /><br />Quan aquest altre fragment, l’autora ens parla de l’amor, un tema molt present en la seva poesia, però també ens parla de la passió, molt relacionada a aquest anterior. L’amor ens apareix als seus poemes constantment, però no com un element positiu, sinó com una cosa negativa, que produeix dolor, i que sempre acaba malament. I Mercè-Marçal ens ho remarca molt bé en aquest fragment, quan ens diu que l’amor només és un desig, i que aquell que intenti atrapar-lo es decebrà, perquè no és allò que sembla. I la paraula passió, també és una altra que sembla omplir-se d’adjectius bonics, però que realment aquesta, que ens sembla transmetre emoció i felicitat, s’hauria de definir com a tal, i no associar-la, pel que nosaltres creiem, amb alguna cosa molt positiva. Pot acabar, com l’amor, fent-nos mal.Martahttp://www.blogger.com/profile/12844721639230355458noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-52537340840237291562008-05-11T11:41:00.002+02:002008-12-09T20:02:49.515+01:00Portada BRUIXA DE DOL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjKfJJqAfYWA_6Gk0Y59UWF3eL-iE2E6N6oac0Ne3_AUluORH7oo0f0kfKgjN6TlSV3na23oH-SSfsBZREKMaZVMl22scpppoeCgwVw2WvBpsnM9K6Sr8-KasqdP4uW92IG5G5UvuPGPy1/s1600-h/portada+bruixa+de+dol.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjKfJJqAfYWA_6Gk0Y59UWF3eL-iE2E6N6oac0Ne3_AUluORH7oo0f0kfKgjN6TlSV3na23oH-SSfsBZREKMaZVMl22scpppoeCgwVw2WvBpsnM9K6Sr8-KasqdP4uW92IG5G5UvuPGPy1/s400/portada+bruixa+de+dol.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199053287089564962" /></a><br />Aquesta és la meva portada de BRUIXA DE DOL. Pel que fa al color de fons, té una clara relació amb el color negre de dol. Com podeu observar, la bruixa amb l'escombra, element que es repeteix molt com a símbol dins de la novel.la, es troba dins d'una rodona blanca, la lluna, què és la llum, un dels tres elements, junt amb l'ombra i el jo poètic, del llibre. Aquesta lluna és un símbol molt important, i que Maria-Mercè Marçal ens remarcarà molt en la seva poesia, de la dona, que ens representa aquest feminisme que ens defensa l'autora. La lluna també com a símbol de la maternitat. I el que més destaca és la bruixa, ja nombrada al títol del llibre, la que representarà la dona, i la qual apareixerà nombroses vegades dins del recull de poemes.Martahttp://www.blogger.com/profile/12844721639230355458noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-76713372567401664862008-05-10T11:41:00.008+02:002008-12-09T20:02:49.831+01:00Entrevistes a Maria-Mercè Marçal<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7PUoS0VuC99bC6dV7bEPftA7GvuvRnQcdAMuBREFOpUYZ8CG7IuWihL9s5grAdfniwoS6Xz72D8pECZL1c9C1QCcNtoFEjirASmY8QJCI8KjmsifjOY4QH9N2ZfoqwEblFFORHTjL1sU/s1600-h/mmm.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7PUoS0VuC99bC6dV7bEPftA7GvuvRnQcdAMuBREFOpUYZ8CG7IuWihL9s5grAdfniwoS6Xz72D8pECZL1c9C1QCcNtoFEjirASmY8QJCI8KjmsifjOY4QH9N2ZfoqwEblFFORHTjL1sU/s200/mmm.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5198690254863149842" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(153, 51, 153);"><strong><span style="font-weight: bold;">Maria-Mercè Marçal </span><span style="font-weight: normal;">és una autora que introdueix moltíssims símbols en les seves obres. És per això que serà interessant conèixer què diu la pròpia autora, en aquestes dues entrevistes, sobre la seva interpretació de la poesia i sobre algun d'aquests símbols que empra.</span></strong></span> <span style="color: rgb(153, 51, 153);"><strong><span style="font-weight: normal;"></span></strong></span><span style="color: rgb(153, 51, 153);">La primera entrevista porta per nom "Més enllà i més ençà del mirall de la Medusa", publicada el 1996 a </span><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Sota el signe del drac. Proses 1985-1997</span><span style="color: rgb(153, 51, 153);">, publicat a Barcelona per l'editorial Proa el 2004.</span><br /><span style="color: rgb(204, 102, 204);"><strong><blockquote><span style="color: rgb(153, 51, 153);">"Les obres literàries, la poesia, no només són paraules: a través d'aquestes paraules es fa una obra d'elaboració de l'experiència, de construcció del sentit de les accions, d'articulació d'una visió del món, d'afaiçonament de la memòria."</span> </blockquote></strong></span><span style="color: rgb(204, 102, 204);"><strong></strong></span><span style="color: rgb(153, 51, 153);">Aquestes paraules de Maria-Mercè Marçal fan referència a la seva manera d'interpretar la literatura i sobretot la poesia. Segons l'autora, les obres no són simplement paraules, no són simplement una composició d'unes idees que conformen una composició poètica i prou, no. L'autora de <span style="font-style: italic;">Bruixa de dol</span>, el llibre tractat pels cronistes a classe, opina i argumenta que amb els poemes, amb les seves obres, la intenció és posar per escrit allò que ella ha après, "elaboració de l'experiència", a més que busca donar un sentit a tot allò que diu. Així doncs, la poesia de Maria-Mercè Marçal serà acurada, tot el que diu ho dirà per algun motiu, tot tindrà un sentit, res apareix perquè sí. L'autora busca construir una poesia que faci pensar al lector, busca que aquest tingui en compte la percepció del món de l'autora, buscas que el lector no es quedi igual després de llegir el poema. La poetessa busca articular la seva visió del món i de reflectir allò que ha anat aprenent durant el pas del temps, busca plasmar en les obres la seva memòria. Així, l'autora barcelonina buscarà, en tot moment, lligar la poesia amb la seva ideologia i les seves creences. Prova d'això són els continguts feministes que es relacionen amb nombrosos símbols en la seva poesia.<br />Personalment, comparteixo aquesta interpretació de la literatura i en particular de la poesia, ja que, com plasmà Brossa en un dels seus poemes, la paraula sovint és la millor arma, ja que la poesia, en disparar les lletres i les paraules, aquesta bala arriba al cor de les persones.</span><br /><br /><span style="color: rgb(204, 102, 204);"><strong></strong></span> <span style="color: rgb(51, 0, 153);"><strong><br /><span style="font-weight: normal; color: rgb(204, 51, 204);">La segona entrevista, amb el nom de "Elogi del drac", 1996, fou publicada també a </span><span style="font-style: italic; font-weight: normal; color: rgb(204, 51, 204);">Sota el signe del Drac. Proses 1985-1997</span><span style="font-weight: normal; color: rgb(204, 51, 204);">.</span></strong></span><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><strong><br /></strong></span><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><strong></strong></span><blockquote><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><strong>"El drac és, per a mi, la imatge de tot allò que és exclòs, i allò que és exclòs retorna en forma d'amenaça, de força obscura, d'enemic. Tot procés civilitzador exclou i limita el seu domini sobre la natura, i sobre les més diverses facetes de l'experiència, el seu control sobre els impulsos primaris de vida i de mort comporta l'exili més enllà de la consciència i del llenguatge d'allò que és negat, i implica, per tant, sofriment soterrat, passió. I tot allò que queda fora, irreductiblement altre i desconegut, és associat a les forces del mal. El drac és el poder terrible d'allò que en nosaltres resta del que queda exclòs."<br /></strong></span><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><strong>"Si com a escriptora sento que les meves arrels s'enfondeixen en la sang del drac, com a dona no puc oblidar que el femení, més enllà de la pobra representació de la donzella salvada per l'heroi, ha quedat exclòs històricament de la nostra civilització i es troba, també, a la banda del monstre."</strong></span></blockquote><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><strong></strong></span><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><strong><span style="font-weight: normal;">Maria-Mercè Marçal, en aquesta segona entrevista, mostra la seva visió del personatge mitològic del drac, sovint relacionat com un ésser dolent, enemic, com ara en la llegenda de Sant Jordi. Per a l'autora, el drac és el símbol d'una llengua emmudida, que no pot expressar-se. És doncs, un símbol positiu. Això es veu reflectit en aquesta entrevista, quan la poetessa disculpa i defensa el drac, dient que aquest personatge representa "tot allò que és exclós" i apartat de la societat, com la dona. Aquest fet fa que el drac "retorni en forma d'amenaça", en forma d'enemic, seguint, potser, la teoria de "qui sembra l'odi recull la ràbia". Maria-Mercè Marçal continua l'entrevista i afirma que qualsevol civilització té un procés excloent sobre la natura, dominant-la, exercint la seva força per damunt d'ella. Marçal reconeix que aquesta societat reconeix tot allò que ha quedat exclòs com un element malèfic, ja que és desconegut. És per això que el drac, un animal aparentment malèvol, és el poder que representa el que s'ha exclòs.<br />Finalment, l'autora barcelonina concreta que la visió que es té de la dona, una persona que necessàriament ha d'esperar que un príncep la salvi, és ben pobra, i que tot allò que va més enllà d'aquesta representació "primària" ha quedat, com el drac, exclosa de la nostra societat, i que la dona, en conseqüència, es trobarà en el mateix bàndol del drac.<br />Potser el que caldria és que per canviar aquesta tendència, la dona, com el drac, pugués volar lliurement, i si calgués llançar foc per la boca, que ho fes. Tot sigui per canviar aquesta societat masclista. Si s'aconseguís una unió total de la dona, com Marçal diu en algun dels seus poemes, amb la vida com a escut i arma, es podrien canviar certes coses, i acompanyada per un ésser com el drac, la dona es podria mostrar com el que realment és, independent i capaç de volar per sí sola.<span style="font-weight: bold;"></span></span><br /></strong></span></div>Bernat Vilaró Sabatéhttp://www.blogger.com/profile/06835091795880267914noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-36206267886894060882008-05-08T20:39:00.002+02:002008-12-09T20:02:51.341+01:00Portada de Bruixa de dol<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiXqI4FMB_Ai7C5eMcY5MErr-f-xiUH9WnTnKvfu9-aqWg6e3DA8ybp6AzEy6A6mpjhAfo4rNyo8kSbtx7bud_Pla70isd-VdBpZKnjlTbXO2e0nHLDzTb5Mmmb-EuDbThBsxlXG1eNDw/s1600-h/Portada+Bruixa+de+dol.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiXqI4FMB_Ai7C5eMcY5MErr-f-xiUH9WnTnKvfu9-aqWg6e3DA8ybp6AzEy6A6mpjhAfo4rNyo8kSbtx7bud_Pla70isd-VdBpZKnjlTbXO2e0nHLDzTb5Mmmb-EuDbThBsxlXG1eNDw/s400/Portada+Bruixa+de+dol.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5198078911256952754" border="0" /></a>La portada destaca la figura de la bruixa com a imatge de fons, un personatge vinculat amb la feminitat i que es repeteix durant tota l'obra de Maria-Mercè Marçal. La bruixa, un personatge que viu al marge de la societat. Les bruixes, segons l'autora, representen el poder femení eliminat de la cultura masclista. Així doncs, aquests persoantges seran dones fortes que prescindeixen de la figura masculina. Són, per tant, lliures.<br />La bruixa de la portada vola -com un ocell lliure- amb una lluna darrere seu, potser el símbol més important d'aquest recull de poemes. La lluna és el símbol de la dona, una feminitat que cada vegada s'assumeix més. La lluna és lluminosa i rodona, com la maternitat; i com la dona, no ha tingut mai llum pròpia en la cultura, sempre ha estat acompanyada d'un element com és el Sol, símbol, aquí, de l'home.<br />Així doncs, la portada representaria aquests dos elements tant importants en l'obra de Maria-Mercè Marçal.<br />A més, i seguint la tendència feministas de l'autora, les lletres apareixen de color lila, el color del feminisme, convertint la lletra "O" de la paraula "dol" en el símbol d'aquest feminisme desitjat per Marçal.<br />Filant molt prim, hom podria trobar algun paral·lelisme entre aquesta inclusió d'una imatge en una paraula, amb un dels poetes avantguardistes que destacà per aquesta tècnica, com és Salvat-Papasseit. Val a dir que Maria-Mercè Marçal es fixa en d'altres autors, com el mateix Salvat, en aquesta <span style="font-style: italic;">Bruixa de dol</span>.<br /></div>Bernat Vilaró Sabatéhttp://www.blogger.com/profile/06835091795880267914noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3093644627789267716.post-38072584627772523432008-05-08T11:44:00.006+02:002008-05-08T12:07:39.186+02:00A la final!<a href="http://ciberespiral.net/edublogs08/logos/finalista_edublogs08.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://ciberespiral.net/edublogs08/logos/finalista_edublogs08.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Dimarts dia 6 vam rebre la notícia que el nostre bloc havia estat seleccionat per passar a la final del concurs d'Edublogs II de Ciberespiral. Estem molt contents d'aquesta notícia! A tots els meus cronistes, MOLTES FELICITATS!!!!!!!</div><br /><div align="justify">Però també hem de felicitar a tots els blocs de totes les categories que hi van participar, als finalistes i, evidentment, els altres tres blocs que també han quedat seleccionats en la nostra categoria (blocs d'aula de batxillerat). Realment, són molt bons i també hi ha una feina feta excel·lent. Aquests blocs posen de manifest un dels objectius d'aquest premi: treballar en les TIC és positiu, ofereix un ampli ventall i enriqueix la feina dels alumnes. Us deixo els noms dels blocs amb l'enllaç directe dels finalistes de la nostra categoria perquè els visiteu, ja que són força interessants.</div><br /><div><a href="http://www.blogbiologia.blogspot.com/">Blog de Biología </a><br /><a href="http://benidoc.blogspot.com/">Escribiendo que es gerundio</a><br /><a href="http://www.iesgrancapitan.org/blog08/">MeDiario Ambiental</a> </div><br /><div>I també us deixo l'enllaç on estan publicats tots els finalistes de totes les categories: <a href="http://edublogs08.ciberespiral.net/">http://edublogs08.ciberespiral.net/</a></div><br /><div></div>Adalaisahttp://www.blogger.com/profile/01045107400223906014noreply@blogger.com6