Em presento amb molt de gust, em dic Plaerdemavida o com alguns em coneixen com la“viuda reposada”. Visc en un majestuós castell, a les afores de la meu poble i sóc la dida de la Carmesina, qui ha près el cor del meu amor, en Tirant lo Blanc, que per cert, mai seré corresposa per ell. Només se la mira a aquesta jove que tan ben dotada de bellesa es mostra, és clar que jo si fos amb aquest semblant, ell s’hauria hauria fixa’t.
- Senyora d’on heu tret tan galant espill?
I la Princesa els va recitar la requesta d’amor que Tirant li havia fet, i totes van restar molt admirades sense parlar, hom pogués requerir d’amors una dama.
La viuda Reposada, però, no ho va pendre amb festa i amb posat sever i tibat, va dir:
-Ai senyora, com us veig caminar pel pedregral ! Digueu-me, és just i honest que feu de tant de cas a un servidor del vostre pare, a qui per amor de Déu ha rebut a la vostra casa, i que ha estat expulsat pel rei de Sicília? I per un home com aquest voleu perdre la perpetual fama de la vostra honesta pudicícia? Heu rebutjat fills de magnats i grans senyors reis, que us desitjaven en lleial matrimoni, per lliurar-vos ara a un pobre cavaller? Més us valdria morir o no haver sortit del ventre de la vostra mare que cometre tal infamia! Si us ajunteu amb ell amb amor no lícit, què diran de vós? I si us ajunteu amb lícit matrimoni, ho feu amb un home que no té títol de duc , comte, marquès o rei. Voleu que us digui la veritat? Millor us seria, filla meva, morirr amb honestedat que viure vergonyosament.
Plaerdemavida
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada