L'amor... etern debat sobre què és, què se sent, què vol dir estar enamorat... sóc dels qui pensa que això mai es pot saber si mai ho has sentit, si mai has tingut la sensació d'estar enamorat.
L'amor pot ser feliç, però diuen que de l'amor a l'odi tan sols hi ha un pas. No ho sé, però prefereixo no fer mai aquest pas. Parlant de passos... quantes vegades ens ha costat fer el primer pas? Discutir sobre si l'havia de fer l'home, la dona, el noi, la noia, la nena o el nen? Tantes tardes de nervis a casa (em trucarà?, sent el mateix ell/a que jo? li envio una carta? li regalo una rosa (mai per Sant Valentí)?...), sobretot quan érem petites i petits.
- Nen, que estàs enamorat? -ens han dit força vegades els avis i les àvies.
- Sí, és que arriba la primavera!
Aquest és un altre tòpic, el de la primavera...
En fi, etern debat el de l'amor. Personalment, l'amor ho pot ser tot. Pots enamorar-te de moltes coses. D'una persona, del seu interior, d'altres trets, de la seva personalitat, de la seva amistat. Et pots enamorar de coses que tan sols per a tu siguin importants (no vull semblar materialista). Pots arribar a sentir una estimació cap a... (em costa dir-ho, ara totes em criticareu...) un equip de futbol? Potser sí. Cap als nens i les nenes de l'esplai? Sí, perquè l'amor que els dones, és recompensat per la seva felicitat. Algunes samarretes confessen que hi ha gent que s'enamora de Nova York (I love NY), o d'algun grup de música. Sembla fins i tot que és més "modern" o més "millor" enamorar-se en anglès, el típic "I love You". Amb lo maco que és dir "t'estimo", amb totes les lletres!
Jo estic enamorat. I no només d'una persona, també de moltes altres coses.
Pel què fa a la cançó triada, podria haver estat aquesta com una altra. Em passen pel cap moltes lletres, moltes cançons, "Boig per tu" de Sau, "Ella m'estima" o "No t'enyoro" d'Els Pets, "With or without you" d'U2, "Olé" de Jarabe de Palo, les cançons d'amor i d'odi de Fermin Muguruza, "Rumbeta bona" de Dusminguet, "Si et quedes amb mi" de Sopa de Cabra,... i moltíssimes més.
Que aprofiti el pont, i que l'amor sigui etern i benvingut. I que ningú ens el qüestioni, sobretot!
"Tu que m'has vist caure a terra
tu que penses m'has trobat
en les nits de lluna plena
dormint en el teu sofà.
Tu m'ajudes sense presses
si cal deixes el que tens
m'obres sempre casa teva
perquè no em quedi al carrer
Glòria, glòria per tu!
Tots els anys que hem viscut
els he guardat amagats al meu calaix
sempre tindré un lloc on anar-te a buscar
si mai et trobo a faltar.
Ens fem vells però no hi ha pressa,
entre copes em vas dir,
col·locats quasi com sempre
sense un duro però amb estil.
No desitjo una altra cosa el meu món,
els meus amics i la vida no em fa nosa
mentre tingui un ros als dits
Glòria, glòria per tu!
Tots els anys que hem viscut
els he guardat amagats al meu calaix
sempre tindré un lloc on anar-te a buscar
si mai et trobo a faltar".
[Glòria per tu - Sau]
1 comentari:
I tant que sí, hi ha moltes coses a estimar!
Sobre la cançó, m'ha sobtat molt. Jo no li havia posat mai aquest sentit, si bé m'agradava bastant.
Publica un comentari a l'entrada