divendres, 28 de setembre del 2007

Històries

Durant segles i segles, un dels gèneres més conreats ha estat el conte. Avui dia molts autors literaris en creen constantment, però encara podem trobar entre les seves línies el gust per molts contes populars.
Tradiocionalment s'ha dit que el primer recull de contes neix a l'Índia, cap al segle VI d. C. És el Pantchatrantra on s'hi poden llegir contes, faules i moralines. La majoria de narracions provenen de la literatura budista, però també se'n poden trobar d'Occident o de l'Índia. La seva difusió s'inicia al segle X através de les traduccions perses i àrabs, bizantines o xines.
Una altra de les col·leccions més importants és Les mil i una nits, col·lecció àrab, on destaquen els contes d'Alí Babà o Simbad el mariner. En el llibre, Sherazad narra cada dia una història o, més ben dit, continua amb la de la nit anterior, perquè el rei no la mati, ja que tenia el costum de matar cada dia al matí una dona després de passar la nit junts atès que la seva senyora li havia estat infidel. Sherazad aconsegueix viure cada nit gràcies a les seves històries. Malgrat que aquest recull era molt conegut als Països Àrabs, a Europa no es va conèixer fins el segle XVIII.
A l'Edat Mitjana es fan motles recopilacions de contes: Disciplina clericalis, Calila e Dimna, Libro del Sendebar o de los engaños e asayamientos de la mujeres, fabliaux, Le roman de Renart i Il novellino o Cente novelle.
Entres aquestes recopilacions, dues deixaran petjada en l'obra de Ramon Llull: Calila e Dimna i Le roman de Renart. Llull utilizarà aquests contes per crear Fèlix o el Llibre de les meravelles, especialment el llibre setè: El llibre de les bèsties. El Calila e Dimna és un recull de contes d'origen oriental i didàctics. Molts contes procedeixen del Pantchatantra. Le roman de Renart és un recull de contes on els protagonistes són animals que representen el món feudal. Va ser escrit a França a finals dels segle XII a mitjan del XIII.
Resulta curiós que avui encara siguin vigents aquests contes i encara ens ensenyin com som els humans.