Escriptor: Jordi de Sant Jordi

Va nèixer durant el segle XIV a València.
Va ser amic del Marques de Santillana qui, va reconèixer la seva capacitat per a la poesia. Va escriure poemes d'amor amb el rerefons de l'ideal cavalleresc. La seva llengua és la barreja pròpia de l'època, entre el català i l'occità.
Es conserven només 18 poemes d'entre els quals podríem destacar "Estramps", "Presoner Va ser comdemnat a prisioner. En la celda va escriure el poema Prisioner, on expressa la seva angustia i la seva anyorança per la vida cortesana i la confiança en una breu liberació,per part del rei.) o "Lo setge d'amor".
El seu poema mès admirat genericàment es Estramps, que s'obre amb versos solemnes i rotunds, exposen l'idea de les faccions de la dama,fixades en la retina de l'amant mort.Encara que tè 18 obres conegudes:
Axi com son sus l’espera los signes
Ajustat vey d’Amor tot lo poder
Ara hojats, dompnas, que us fau sauber
D’aver lo nom e lo dret tall d’aymia
Deserts d’amichs, de bens e de senyor
Dompna, tot jorn vos vau preyan
En mal poders, enqueres en mal loch
Enuig, enemich de jovent
Enyorament, enuig, dol e desir
Jus lo front port vostra bella semblança
No m’asalt d’om qu’en tots afars no sia
No pot ren dir ne far que be estia
Pus que tan be sabetz de cambiar
Cant vey li temps camgar e ’nbrunusir
Sovint sospir, dona, per vos, de luny
Tant es li mals que·m fayts soffrir
Tots jorns aprench e desaprench ensemps
Un cors gentil m’a tant enamorat

Aqui deixo el fragment que més m'ha agradat (el que més he entès)
(Estramps)
L'amor que us hai en totes les parts mascles
no foncs jamais en null cors d'hom ne arma,
¿quan no n'amec pus coralment nulls hòmens
tan forta amor com cesta que el cor m'obre?
Mas sui torbats que no fonc Aristòtils
d'amor qui m'art e mos cinc senys desferma,
co'l monjos bos que no es part de la cetl.la
no es part mon cors de vós tant com dits d'ungla.

Informació extreta de : www.escriptors.cata/autors/jdsjordi/idees.html
www.wikipèdia.com

Inseguretat, dubte, incertesa, por...

Aquesta imatge pordria dir que reflexa el meu dia d'avui. Estic com bloquejada, no sé si fer una cosa o no. Estic desitjant fer-la perquè no vull seguir amb aquesta tensió, amb aquesta inseguretat, amb aquest dubte que em porta boja... Però d'una altre banda no vull donar el pas per por a caure. Tothom m'aconsella que el doni, que no tinc res a perdre, però és tan còmode viure de la il·lusió, de l'esperança... O com diria el profe de filo "és molt més còmode viure en la ignorància" és trist, però cert. Sóc com aquesta ona que s'ha quedat detinguda en el temps, esperant el moment de trencar amb les roques: potser les gotetes es tornen a ajuntar per donar lloc a noves onades o potser s'evaporen i no tornen a l'estat líquid mai mes...

Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia i Torres, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, (Tortosa, Baix Ebre, ca. 1582 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.
El 1605 fou ordenat sacerdot a Vic. Va escriure en prosa, teatre i poesia. Conreà una poesia artificiosa i elegant com el sonet A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil o les Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama. També escriví sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres.
El seu estil fou imitat per molts autors catalans del segle XVIII, fenomen que es coneix amb el nom de vallfogonisme. Va ser criticat per alguns autors de l'època i va ser acusat de castellanitzar la literatura catalana i de propiciar el periode de la Decadència. Per aquest motiu es presentava als certàmens literaris amb pseudònims per ocultar la seva identitat. Va fundar una escola literària que va viure fins el segle XIX.
La seva visió del món era teatral, és a dir, el món es considera un teatre on cadascú te un paper assignat per Déu; tenia escassa confiança en la capacitat humana. El 1703 es publicà una part de la seva obra. L'edició de 1770 fou prohibida per la Inquisició.
L'any 1988 Albert Rossich inclogué poemes seus en l'antologia Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII. La seva obra més important va ser El Sermó (1622) on lloava al rei. Fins als anys cinquanta del segle XX, la figura del Rector de Vallfogona va ser protagonista de molts acudits.

"Si los raigs ab què a penes me tocàreu De la llum celestial de aqueixa
cara, Perquè mon tendre cor no s’abrasara Ab tal pressa, Senyora, els retiràreu,
Una piadosa crueltat usàreu: Juntament fóreu pròdiga i avara, Puix, excusant
un mal que bé causara, De mil béns i dolçures me privàreu.
Quant més que, si
mon fat venturós era, O Ídol de mon gust, ingrata amada, Que fósseu ma tirana i
homicida,
Cert, morir per morir, més me valguera Que lo foc amorós, no la
gelada Del desdeny, acabàs ma trista vida."

Bibliografia: http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/vallfogona.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/

Paisatges del Romanticisme

A finals del segle XVIII- principis del XIX Europa canviava d'època. L'economia creixia juntament amb una classe social cada cop més forta: la burgesia. Hi ha més canvis externs que van influenciar en el període artístic denominat Romanticisme.

Aquest moviment literari caracteritzat per la figura del geni ha deixat una gran herència a Europa. Un dels trets més específics era la identificació de l'escriptor amb el paisatge que contemplava. El paisatge transmetia a la perfecció els sentiments del romàntic; el paisatge es transformava als ulls del poeta. Com que el poeta se sentia lligat, desesperat, melancòlic, els paisatges dels romàntics acabaven sent tenebrosos.

Goethe, l'iniciador del romanticisme literari, ho deixava entreveure molt clar en el seu llibre Les desventures del jover Werther. Goethe va popularitzar un quadre de Gaspar D. Friedrich, Caminant sobre el mar de boira, que podeu contemplar en aquest mateix escrit. L'autor alemany davant d'aquest home i les muntanyes amb boira experimentava fascinació i neguit alhora.

Què és per mi l'amor?

Costaria bastant definir aquesta paraula "amor", tanta fàcilitat que tenim per sentir-la i en canvi a l'hora de parar-me a pensar què és realment per mi, em resulta força difícil.
Jo crec que sentir amor és quan t'agrada una persona tant per les seves qualitats físiques com psíquiques, i aquesta persona t'agrada fins al punt en que desitjes bojament d'estar amb ella, quan no estas al seu costat sents com si et manques algo, com si hi hagues un buit dins teu, sents amor per aquesta persona, la necessites, aquesta t'inspira a somriure a ser gairabé sempre optimista i acabar de fer els teus dies del tot feliços. I doncs ve quan t'enamores, i un cop estas amb ella t'enadones de que et seria molt difícil que marxés del teu costat, fins al punt de que et probocaria mal estar, dolor perque per aquesta persona sents amor.

Una canço amb la que bastant m'identifico seria una de la Oreja de Van Gogh, molt antiga però que en l'època en que començava a veure més allò de l'amor, no parava d'escoltar-la, i em recorda a aquells vells dies d'estiu, on la platja que nombra en aquesta cançó jo la identificava amb una platja on jo estiuejo, i precissament aquesta cançó que ara us escriuré, sonava en aquelles tardes fresques d'aquells dies tranquils, sense cap mena de problemes, tot quiet,...

La Oreja de Van Gogh- La playa

No sé si aún me recuerdas,
nos conocimos al tiempo
tú, el mar y el cielo
y quién me trajo a ti.

Abrazaste mis abrazos
vigilando aquel momento,
aunque fuera el primero,
lo guardara para mí.

Si pudiera volver a nacer
te vería cada día amanecer
sonriendo como cada vez,
como aquella vez.

Te voy a escribir la canción más bonita del mundo,
voy a capturar nuestra historia en tan solo un segundo.
Y un día verás que este loco de poco se olvida,
por mucho que pasen los años de largo en su vida.

El día de la despedida
de esta playa de mi vida
te hice una promesa:
volverte a ver así.

Más de cincuenta veranos
hace hoy que no nos vemos
ni tú, ni el mar ni el cielo
ni quien me trajo a ti.

Si pudiera volver a nacer
te vería cada día amanecer
sonriendo como cada vez,
como aquella vez.

Te voy a escribir la canción más bonita del mundo,
voy a capturar nuestra historia en tan solo un segundo.
Y un día verás que este loco de poco se olvida,
por mucho que pasen los años de largo en su vida.


Espero i desitjo, que tots i totes arribeu a tenir algún dia de la vostra vida, aquella persona amb la que desitjeu estar-hi el major temps possible.


Marta.

Projecció al món de la literatura catalana

Deixant de banda les controvèrsies polítiques, avui comença la Fira del Llibre de Frankfurt dedicada a la literatura catalana. És un bon moment, doncs, per projectar la cultura catalana al món.

L'Amor

El significat d'amor, és un concepte abstracte de difinir i alhora complexe.
Per què dic això? perquè potser m'han ferit o simplement perquè he agafat una connotació gens positiva. Però si obro el meu cor i pensaments, seria totalment distint.
Amor per mi, ara mateix ,és una gran virtut que sent quelcom per una altra pesona. És un sentiment que et fa il·lusionar, arriscar-te, pensar constantment, recordar a la persona que tu estimes...
Per amor es pot fer grans coses, però et canvia, no ets el mateix, estàs als núvols i alhora a un altre món. No t'importa el voltant, només aquella persona que la tens adheriada al cor.
Dic que és complexe perquè cadascú la perceb a la seva manera i semblança. L'amor es pot concedir i entendre distintament, pots ensenyar-lo amb actituds pròpies de casdascú.
L'amor no està solsment en una parella,també s'involucra en altres aspectes, en la família, els amics, al treball...
Tot i que aparegui en altres circumstàcies de la vida, per mi , l'amor que té més relevància és el de parella, simplement perquè és distint, i ja que en els altres aspectes es presenta de manera diferent, és més sentimental i contagiós.
Arriba amb més profunditat, peró s'ha de dir que costa més de treure'l i les veritats fan mal. No és fàcil, perquè et cega i has de saber si et convé el teu estimat o no.

He agafat dues cançons, perquè la lletra em fa pensar i fa. recordar moments.

High(James Blunt)

Beautiful dawn

Lights up the shore for me.

There is nothing else in the world,

I'd rather wake up and see (with you).

Beautiful dawn

I'm just chasing time again.

Thought I would die a lonely man,

in endless night.

But now I'm high;

running wild among all the stars above.

Sometimes it's hard to believe you remember me.

Beautiful dawn

Melt with the stars again.

Do you remember the day when my journey began?

Will you remember the end (of time)?

Beautiful dawn

You're just blowing my mind again.

Thought I was born to endless night, until you shine.

High; running wild among all the stars above.

Sometimes it's hard to believe you remember me.

Will you be my shoulder when I'm grey and older?

Promise me tomorrow starts with you,

Getting high; running wild among all the stars above.

Sometimes it's hard to believe you remember me .

Traducció: (Castellà)

Hermoso amanecer

enciende la costa para mi.

No hay nada más en el mundo.

Hubiera preferido despertar y ver (contigo).

Hermoso amanecer

sólo persigo el tiempo otra vez.

Pienso que moriré solo, en la noche sin fin.

Pero ahora, estoy alto, corriendo salvaje entre las estrellas allí arriba.

Algunas veces es difícil creer si tu me recuerdas.
Hermoso amanecer

mezclado con las estrellas otra vez

¿Recuerdas el día en que mi viaje comenzó?

¿Recordaras el final (del tiempo)?
Hermoso amanecer,

me estás volando la mente otra vez.

Pienso que nací a la noche sin fin, hasta que brilles

alto, corriendo salvaje entre las estrellas allí arriba.

Algunas veces es difícil creer si tu me recuerdas.
¿Serás mis hombros cuando este gris y viejo?

Promete que el mañana empieza contigo

Yendo* alto, corriendo salvaje entre las estrellas allí arriba.

Algunas veces es difícil creer si tu me recuerdas.

Alto, corriendo salvaje entre las estrellas allí arriba

Algunas veces es difícil creer si tu me recuedas.

Mi rosa negra

Tu eres mi rosa negra...tus pétalos son mi vida..
tus espinas mis heridas...
Eres la luz oscura que buscaba mi tristeza,
tus espinas se convierten en pétalos llenos de belleza,
nunca marchitas.
Se extremece tu cuerpo, como una hiedra inconfundible...
jamás dejarás de ser mi rosa negra...
Mi inconparable flor en este hermoso jardín,
tu deslumbrante pelo negro destella el mejor jazmín.
Te escojí a ti, por ser diferente a las demás rosas,
tu eras única,
tus espinas me protegen, hoy tus pétalos visten mi túnica..
Aveces te hiero...quiero posar en tu cáliz..busco un porqué,
¿porqué sin ti lo veo todo gris?
De ser feliz, si tus pétalos marchitan yo marchito,
eres la razón porque lucho, si te quitas la vida yo me la quito...
Para siempre...recordaré el último pétalo caído,
pero no aceptaré la realidad cuando tu te hayas ido.
Aunque no estés, tu nombre permanecerá entre mis labios,
aunque te vayas de mi boca jamás saldrá un adiós,
pues te querré eternamente,
eternamente marcada en mi piel...
Tu color negro es la tinta que se escribe en este papel.
Donde narro cada beso, cada caricia, abrazo que te di...
floreces dentro de mi...tú eras mi inconfundible, tú eras mi vida.
Me recuerda cada lágrima desprendida en aquel tiempo...
miramiento de no aceptar que te perdí tan sólo hace un momento...
Y sigo sin aceptarlo...
Quiero lanzarme al vacío
para olvidar que te fuiste de mi mano y no quisite regresar...
Olvidarte será imposible, pero quitarme la vida no...
Borrarme tu camino, sinó...
Que me maten tus espinas..
No me quedan suficientes lágrimas para caer por mis retinas...
Y mis ganas de vivir, se van cuando tu me esquivas...
No reconozco haberte perdido ahora soy hombre muerto...
Quiero volar hacia el cielo y no estar aquí cuando hayas vuelto..
Marchita mi esperanza, saber que lo nuestro es imposible..
Tan sólo soy un simple amigo..
Me despido con la barra de este calibre...
Mi rosa negra...tan mustia por dentro y bella por fuera,
cada pétalo que cae es una lágrima cualquiera...
eres única y todas te envidian...
tu color negro se va destiñiendo con el paso de los días...
te guardo en mi vitrina,
es un recuerdo muerto,
que en silencio sigue existiendo y guarda un sentimiento,
brotas en un edén en un sin fin...
te sientes rara diferente..
para mi eres especial, porque en mi vida encajas...
eso de diferencia aveces piensas,
te preguntas el¿ porque de tu existencia?
nunca crees en las creencias...
estás en una realidad diversa a todas las demás,
tu personalidad varia distintas formas de pensar...
eres única, de cada mil rosas negras hay tres!!
marginadas de la sociedad por el color negro de su piel.
o por ser distintas...yo fui egoista y tu fría,
nada más verte en aquel jardín quise que fueras mía!!
¿porqué? ¿porqué estás al borde de la extinción?
¿porqué? porqué eres tan bella y
rozas la perfección?
un corazón tan puro
y frágil, pero parece tan fuerte desde el exterior,
pero en el interior sufre por depresión la muerte.
Para ella es algo dulce sentir el sabor de la sangre,
el viento ondea
sus pétalos como un sauze..
aparentas lo que

que no eres,
pero quiero poder conocerte porque no hacerlo me
hiere!
Estoy loco por tus espinas
que se clavan son parte de mi, formas
parte de mi vida...
Tu voz dulce me susurra en el oído...
el tiempo se ha parado y mis
latidos se han quedado contigo...!

Porta

L'amor

L’amor… tothom el pot arrivar a sentir si trobes a la persona adequada, a la que et fa sentir que ets la persona més feliç del món, la que et fa oblidar tots els problemes, la que saps que t’estima només mirant-li als ulls, la que et treu un somriure amb qualsevol paraula que surti d’endins seu, amb la que sents que tot és màgic al seu costat, i mai vols perdre això, perquè si ho perds, sents com mors per dins…

Jo crec que l’amor es el millor sentiment que tenim les persones per la manera en que ho gaudim, però també pot arrivar a ser el pitjor, per la manera en que el patim.

Millor mirar sempre per la part bona!

Nadie como tú para hacerme reír.
Nadie como tú sabe tanto de mí.
Nadie como tú es capaz de compartir
mis penas, mi tristeza, mis ganas de vivir.
Tienes ese don de dar tranquilidad,
de saber escuchar, de envolverme en paz.
Tienes la virtud de hacerme olvidar
el miedo que me da mirar la oscuridad.
Solamente tú lo puedes entender
y solamente tú te lo podrás creer.

En silencio y sin cruzar una palabra.
Solamente una mirada es suficiente para hablar.
Ya son más de veinte años de momentos congelados
en recuerdos que jamás se olvidarán.

Nadie como tú para pedir perdón.
Nadie como tú valora esta canción.
Nadie como tú me da su protección,
me ayuda a caminar, me aparta del dolor.
Tienes ese don de dar tranquilidad,
de saber escuchar, de envolverme en paz.
Tienes la virtud de hacerme olvidar
el miedo que me da mirar la oscuridad.
Solamente tú lo puedes entender
y Solamente tú te lo podrás creer.

Y pasarán los años y siempre estarás buscando un plan
para que se hagan realidad los sueños que
soñábamos antes de ayer al dormir
hablando del tiempo que nos quedará por vivir.

Y sin hablar. Sólo al mirar sabremos llegar a entender
que jamás ni nada ni nadie en la vida nos separará.

Què és l'amor?

Tots considereu que l'amor es un sentiment d'alegria, de bojeria, de felicitat..Doncs bé, per mi l'amor no existeix com a tal. Dit aixi, sona inhumà, pero es cert, m'agradaria que reflexionessiu sobre el que ara explicarè;
L'amor des de el meu punt de vista no és res més que plaer; Però cuan es cita la paraula plaer tothom pensa en sexe, aixó comporta que encara que estem el segle XX es consideri una paraula una mica
tabú, i l'haguem de substituir per el nom d'amor.
En que consisteix l'amor i que et proporciona: l'amor son les caricies d'una persona estimada (aquestes caricies et proporcionen plaer) Una paraula comprensible o una abraçada( et proporciona plaer psicològic,perquè et diu el que voldrias escoltar i se t'havia oblidat)
Que pasa cuan l'amor s'acaba?
Pot ser bé que la persona que et proporcionava amor (= plaer) hagi trobat una altre persona a qui proporcionar-li, i tu et sent triste, decaigut, et tornes irracional..( aixo es perque tothom busca el plaer en tot en el que aspira a la vida, i l'esser humà encara que es consideri civilitzat, continua sent agressiu, acaparador,insociable, si li treus allò que fins al moment l'estava fent sentir bé.
Si fos amor, no es podria remplaçar per una altre persona, o si es poguès, l'altre a la qui as remplaçat no es podria oblidar..L'únic que remplaçes es el plaer que l'altre persona t'estava proporcionant i a deixat de fer-ho.
Encara que per altre banda, també m'agrada sommiar, idealitzar..i pensar que aixo pot arribar a ser realitat algun dia.
Aqui deixo una canço que tira per terra tota la "meva"teoria exposada fins ara:

Malú: Por una vez
Después de todo lo que hemos tenido juntosAhora te vas así
Tal vez al haberme dado De este modo sobrehumano
Te obligó a partir Por una vez… Por una vez
Te suplico que me mires a la cara Solo por una vez...

Después de habernos dado todo cuanto hemos soñado Ahora te vas así
Haber sido tu amiga En la verdad y en la mentira
No se paga así Por una vez…
Solo por una vez
No me des la espaldaY mírame de frente
Solo por una vez
Por una vez
Dime que piensas
Dime que quieres
Y luego márchate
Que no es culpable, quien ya no sienteQue te voy a entender lo sé
Que solo quiero que te despidas Por última vez
Por una vez Dime a la cara, que ya no quieresVolverme a ver
Que te cansaste de estar a mi lado

Por una vez Que necesito de nuevo oírlo Que no puedo entender
Que tantas cosas que hemos vivido Se vayan todas de una vez
Que en el amor nada es eterno, eso ya lo séPor una vezMírame y dime Que has olvidado como querer
Que te cansaste de estar a mi lado

Después de haber querido compartir nuestros destinos Todo acaba asíHabernos separado de un modo tan despiadado No lo sé asumir
por una vez… Solo por una vez
No me des la espaldaY mírame de frente
Solo por una vez
Por una vez Dime que piensa sDime que quieres Y luego márchate
Que no es culpable, quien ya no siente Que voy a entender lo sé Que solo quiero que te despidas
Por última vezPor una vezMírame y dimeQue has olvidado como querer
Que te cansaste de estar a mi ladoPor una vez Que te cansaste de estar a mi lado…Por una vez…

Segons hem fet a la classe de Literatura hi ha dos visions de l'amor: la d'Ausiàs March (amor intel·ligent) i la de Tirant lo Blanc (amor més físic). Definir l'amor crec que és molt difícil, però ho intentaré: Segons el meu punt de vista l'amor és un sentiment, bueno, podríem dir una barreja de sentiments que sentim vers una altre persona a qui necessitem al nostre costat. Dient això de la barreja de sentiments em refereixo a: necessitat de tenir aquesta persona, tristesa, alegria, esperança, nostalgia, desesperació, desig i fins i tot "odi" (ho poso entre cometes perquè tampoc no podem dir odi en el sentit literal, però si ràbia, impotència...). En definitiva, l'amor és un sentiment extrany (?), difícil, trist molts cops, alegre uns altres...

Com que no tinc cap enllaç per posar la cançó que vull simplement escriuré la lletra:
CHICA: Tu me dices k soy especial,
y yo me empiezo a cansar de jugar.
Y eske sé lo k kieres de mí
es hora de despertar,
yo no soy una más…
Porke…? No me he dado cuenta antes?
Jugué, perdí.
Te dí mi amor y me pagas con decepcion.
Busco dentro de ti pero solo hay ambicion.

CHICO: Muñeca dejalo ya,
no te empeñes en complicar la relacion ideal liberal.
Nunca te voy a engañar, no te prometí nada más
dejate ya de hacerte rogar.

CHICA: Y tu crees k stoy, loka x tu piel
que sin ti no estoy bien.
No me hagas reir
no soy para tí
y ya nunca tendrás más de mí.
Tu no sabes kererme, has logrado perderme
todo no es como crees
pues NO VA - LES NA – DA
Ya no puedo kererte
no me importa perderte
x fin has de saber k NO VA - LES NA – DA

CHICO: De un kabron como yo
que se puede esperar?
Creido y vacilon,
es sencillo juzgar.
Tu kisiste jugar y me encanta jugar,
no pasa nada no hay porke pelear.
Fue divertido y si kieres podemos continuar,
mañana estoy solo en casa, ya sabes, puedes pasar.
Tu me sabes mimar y yo te voy a tratar
como a una reina, no te puedes kejar.
Sabes k tu para mi eres especial
porke cada xika tiene cosas bonitas y kiero mas.
Dime porke terminar cn esta bonita amistad
estamos bien como estamos y ya está.
Nuestra fiesta es particular,
y no pienses mal, apuesta, el especular.
Mañana da igual.
Soy demasiado sincero,
espero ser el primero de tus recuerdos cuando te masturbas, nena…

CHICA: Y tu crees k stoy, loka x tu piel
que sin ti no estoy bien.
No me hagas reir
no soy para tí
y ya nunca tendrás más de mí.
Tu no sabes kererme, has logrado perderme
todo no es como crees
pues NO VA - LES NA – DA
Ya no puedo kererte
no me importa perderte
x fin has de saber k NO VA - LES NA – DA

Conservaré mi fe,
creo en el destino y sé
k te veré caer.
Sembraste el dolor en mi piel…
Te arrepentirás… se k sufrirás.
Tu no sabes kererme, has logrado perderme
todo no es como crees
pues NO VA - LES NA – DA
Ya no puedo kererte
no me importa perderte
x fin has de saber k NO VA - LES NA – DA.

[Santa Flow - No vales nada]

Potser la cançó és una mica... dura, 'heavy'? Doncs sí, però es la realitat, trist però molt real... Els homes pensen amb el que pensen y no hi ha més... Més que d'amor, aquesta cançó és de desamor, de ràbia... No sé però hem venia de gust posar-la... La dedico a tots els homes :)