divendres, 29 de febrer del 2008
Un prometatge
Autor: Anton Txèkhov
Estrenada (per primer cop): al teatre imperial Maly de Moscou el 20 de febrer de 1891
Traductor: Joan Oliver
Versió traduïda: Un prometatge. Les tres germanes
L'obra ens presenta a un personatge afonat física i moralment, que va fer la petició d'una veïna seva, i a partir d'aquí es presenten una sèrie de situacions ridícules i tràgiques que faran arrancar la risa del lector. Es podria dir que "Un prometatge" reflecteix el gran geni de Txèkhov per a crear personatges i ens exposa la vanitat i estupidesa humanes.
(Volia posar un vídeo, un fragment o una imatge però no n'he trobat cap)
Comentari de la pel·lícula "Un chien andalou" de Luis Buñuel i Salvador Dalí
Per veure fins a quin punt sabia analitzar una imatge o en aquest cas un video havia llegit només una part de la teva explicació on encara no parlaves d'ell, hi e descobert que no m'entero de res!:D
M'havia fet una hipótesis (perquè ja m'havien comentat que era dificil) sobre la simbologia i el significat i funció de les imatges i al llegir la teva explicació sobre el surrealisme..M'he quedat a quadres, perquè jo anaba totalment encaminada a l'inreves, jo enfocaba el video cap a l'erotisme salvatge (per dir-ho aixi) o violent com el sadomasoquisme, i havia pensat que a la noia que atropellen l'havia deixat cega aquest noi per plaer..
Com podras veure..patètic. Ha sigut un divertit contrast d'experiències! M'agradaria si pot ser que en parlem una mica a classe per contrastar opinions sobre els videos!
Nota: Podeu veure la pel·lícula a l'entrada "cinema surrealista" editada al mes de febrer.
La veritat es que m'ha sobtat molt el video que s'incorpora al poema, ja que mostra elements molt avant-guardistes, i no m'e l'esperaba aixi.
Mostra moltes imatges com les gavines, el far, la maquinària.. I he vist -no se si era l'intenció de qui a afegit les imatges al poema recitat- que algunes de les imatges afegides al video donen una pinzellada de tragèdia, donant com a sentiment universal la melancolia, o tristesa.( Animals morts o ferits, nens sense recursos, tragèdies per l'acció directe dels humans com el "chapapote" etc.)
dimecres, 27 de febrer del 2008
Aniversari Siset
MOLTES FELICITATS!!!!!!!!
dimarts, 26 de febrer del 2008
La gesta dels estels
FRAGMENT
DIVISA
L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,
la guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
DIVISA
Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.
(D'aquest tampoc no he trobat gaire cosa :(... et poso el que he trobat)
Caires Vius

Caires vius (1907) Novel·la de Víctor Català.
(Gemma no hi ha res! M'he tornat boja buscant coses, porto una hora buscant informació del llibre i dissabte igual però només surt esmentat amb l'any així que és el que poso.)
dilluns, 25 de febrer del 2008
El cant dels mesos, Víctor Català
Aquesta és Caterina Albert (Víctor Català) , amb la portada del seu millor llibre, Solitud.
El cant dels mesos el va publicar l'any 1901, per tant va ser el seu primer llibre: és un recull de versos.És un llibre en certa manera unitari: dotze poemes inspirats, com va escriure Maragall, en el sentiment de la naturalesa en cadascun dels mesos de l'any. Seguint la manera de fer de la poesia vitalista. Allò que aparentment és un cicle es converteix, més aviat, en un procés que comença amb el cant a la vida oculta dins la terra i acaba cantant una altra vida, la de l'esperit, en un procés d'elevació, que, a l'hora de la veritat, no correspon a l'harmonisme maragallià, monista, integrador, sinó a la successió d'elements antitètics.
La seva àvia havia mort l'any 99, i en l'estiu següent, per raó del dol, encara sortíen menys que mai de casa. Un matrimoni amic seu, però, va venir a fer-los companyia. Un dia, estava ella escrivint, va acostar-se-li la senyora. Li preguntà què feia. Eren els "Cants dels mesos". Els hi va llegir, va mostrar-hi complaença. Va demanar-li, no els hi va refusar. I al cap d'un mes de ser fora, la senyora va escriure-li: "Tinc imprès el seu llibre, no em faci llençar els diners. Digui'm quin nom d'autor vol que hi posi, si té inconvenient a donar el seu." I tal, si hi tenia inconvenient! Mai a la vida no hauria signat res amb nom de dona. Ella, aleshores, treballava en una novel.la, que no ha acabat encara, el protagonista de la qual es deia Víctor Català. Va refugiar-se en aquest nom. Heu's ací l'origen del seu pseudònim. Joan Maragall va fer una crítica del llibre i va crear molta expectativa. A partir d'aquí van mantenir una constant correspondència (més de vint cartes cada un entre 1902 i 1911).
Informació trobada a : www.mallorcaweb.com
Poemes en ondes hertzianes - Joan Salvat Papasseit

Poemes en ondes hertzianes va ser un dels seus primers llibres que va publicar en 1919 i 1921 junt amb L'irradiador del port i les gavines. Contenen poemes. Aquí us copio un poema que perany a aquest llibre. Aquest poema, respecte a la representació, és semblan al de Marxa Nupcial de L'irradiador del port i les gavines. Fa un us del cal.ligrama, i trenca amb els signes de puntuació, fa espais molt destacats, i a la vegada que es recita el poema el trobem representat amb formes, dibuixos, etc. Com per exemple: ARC DE TRIOMF (aquestes tres paraules fan forma de cemicercle com un arc, representa el que diu).
P.D: Després de portar dos dies buscan, només he trobat això tant de la novel.la com del poema. Suposo que al ser antics no es troba gaire informació i gaire referències.
Un film 300 metres - Victor Català
Va ser una novel.la que va escriure Victor Català, s'ha trobat només el seu editorial: Edicions 62; Península i només queda un exemplar. No surt representada la tapa de la novel.la (no he trobat cap dada més del llibre).
diumenge, 24 de febrer del 2008
Josep Palau i Fabre, petit homenatge
qui obeint el seu vent se n'anava a l'atzar,
que és el millor país per als cors sense mare.
