divendres, 29 de febrer del 2008

Un prometatge

Gènere: Teatre
Autor: Anton Txèkhov
Estrenada (per primer cop): al teatre imperial Maly de Moscou el 20 de febrer de 1891
Traductor: Joan Oliver
Versió traduïda: Un prometatge. Les tres germanes

L'obra ens presenta a un personatge afonat física i moralment, que va fer la petició d'una veïna seva, i a partir d'aquí es presenten una sèrie de situacions ridícules i tràgiques que faran arrancar la risa del lector. Es podria dir que "Un prometatge" reflecteix el gran geni de Txèkhov per a crear personatges i ens exposa la vanitat i estupidesa humanes.


(Volia posar un vídeo, un fragment o una imatge però no n'he trobat cap)

Comentari de la pel·lícula "Un chien andalou" de Luis Buñuel i Salvador Dalí

La veritat es que el curt m'ha semblat una mica "heavy".
Per veure fins a quin punt sabia analitzar una imatge o en aquest cas un video havia llegit només una part de la teva explicació on encara no parlaves d'ell, hi e descobert que no m'entero de res!:D
M'havia fet una hipótesis (perquè ja m'havien comentat que era dificil) sobre la simbologia i el significat i funció de les imatges i al llegir la teva explicació sobre el surrealisme..M'he quedat a quadres, perquè jo anaba totalment encaminada a l'inreves, jo enfocaba el video cap a l'erotisme salvatge (per dir-ho aixi) o violent com el sadomasoquisme, i havia pensat que a la noia que atropellen l'havia deixat cega aquest noi per plaer..
Com podras veure..patètic. Ha sigut un divertit contrast d'experiències! M'agradaria si pot ser que en parlem una mica a classe per contrastar opinions sobre els videos!
Nota: Podeu veure la pel·lícula a l'entrada "cinema surrealista" editada al mes de febrer.
Comentari sobre el video de poema comentat de Joan salvat-papasseit.

La veritat es que m'ha sobtat molt el video que s'incorpora al poema, ja que mostra elements molt avant-guardistes, i no m'e l'esperaba aixi.
Mostra moltes imatges com les gavines, el far, la maquinària.. I he vist -no se si era l'intenció de qui a afegit les imatges al poema recitat- que algunes de les imatges afegides al video donen una pinzellada de tragèdia, donant com a sentiment universal la melancolia, o tristesa.( Animals morts o ferits, nens sense recursos, tragèdies per l'acció directe dels humans com el "chapapote" etc.)

dimecres, 27 de febrer del 2008

Aniversari Siset

I, és que no parem gens ni mica. De festa en festa. Avui és l'aniversari del Siset i els cronistes el volem felicitar!!!!Ja té 18 anys i està molt content perquè se sent molt gran: diu que ja podrà signar el paper que el missatger dóna com a comprovant dels llibres quan se'ls compra per correu!!!Els nostres cronistes creixen i es fan grans, però, vaja, no perden la il·lusió!

En fi, Siset, que puguis celebrar els teus 18 anyets amb molta alegria i ens facis moltes cròniques!

MOLTES FELICITATS!!!!!!!!

dimarts, 26 de febrer del 2008

La gesta dels estels

La gesta dels estels (1922): És una síntesi de les propostes elaborades al llibre L'irradiador del port i les gavines. S'eliminen les referències maquinistes i s'amplien les simbòliques, per ex. "la gavina".

FRAGMENT

DIVISA

L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,
la guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.

DIVISA

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.


(D'aquest tampoc no he trobat gaire cosa :(... et poso el que he trobat)

Caires Vius


Caires vius (1907) Novel·la de Víctor Català.

(Gemma no hi ha res! M'he tornat boja buscant coses, porto una hora buscant informació del llibre i dissabte igual però només surt esmentat amb l'any així que és el que poso.)

dilluns, 25 de febrer del 2008

El cant dels mesos, Víctor Català

Aquesta és Caterina Albert (Víctor Català) , amb la portada del seu millor llibre, Solitud.

El cant dels mesos el va publicar l'any 1901, per tant va ser el seu primer llibre: és un recull de versos.És un llibre en certa manera unitari: dotze poemes inspirats, com va escriure Maragall, en el sentiment de la naturalesa en cadascun dels mesos de l'any. Seguint la manera de fer de la poesia vitalista. Allò que aparentment és un cicle es converteix, més aviat, en un procés que comença amb el cant a la vida oculta dins la terra i acaba cantant una altra vida, la de l'esperit, en un procés d'elevació, que, a l'hora de la veritat, no correspon a l'harmonisme maragallià, monista, integrador, sinó a la successió d'elements antitètics.

La seva àvia havia mort l'any 99, i en l'estiu següent, per raó del dol, encara sortíen menys que mai de casa. Un matrimoni amic seu, però, va venir a fer-los companyia. Un dia, estava ella escrivint, va acostar-se-li la senyora. Li preguntà què feia. Eren els "Cants dels mesos". Els hi va llegir, va mostrar-hi complaença. Va demanar-li, no els hi va refusar. I al cap d'un mes de ser fora, la senyora va escriure-li: "Tinc imprès el seu llibre, no em faci llençar els diners. Digui'm quin nom d'autor vol que hi posi, si té inconvenient a donar el seu." I tal, si hi tenia inconvenient! Mai a la vida no hauria signat res amb nom de dona. Ella, aleshores, treballava en una novel.la, que no ha acabat encara, el protagonista de la qual es deia Víctor Català. Va refugiar-se en aquest nom. Heu's ací l'origen del seu pseudònim. Joan Maragall va fer una crítica del llibre i va crear molta expectativa. A partir d'aquí van mantenir una constant correspondència (més de vint cartes cada un entre 1902 i 1911).

Informació trobada a : www.mallorcaweb.com

Poemes en ondes hertzianes - Joan Salvat Papasseit



Poemes en ondes hertzianes va ser un dels seus primers llibres que va publicar en 1919 i 1921 junt amb L'irradiador del port i les gavines. Contenen poemes. Aquí us copio un poema que perany a aquest llibre. Aquest poema, respecte a la representació, és semblan al de Marxa Nupcial de L'irradiador del port i les gavines. Fa un us del cal.ligrama, i trenca amb els signes de puntuació, fa espais molt destacats, i a la vegada que es recita el poema el trobem representat amb formes, dibuixos, etc. Com per exemple: ARC DE TRIOMF (aquestes tres paraules fan forma de cemicercle com un arc, representa el que diu).


P.D: Després de portar dos dies buscan, només he trobat això tant de la novel.la com del poema. Suposo que al ser antics no es troba gaire informació i gaire referències.

Un film 300 metres - Victor Català

Un film 300 metres - Victor Català

Va ser una novel.la que va escriure Victor Català, s'ha trobat només el seu editorial: Edicions 62; Península i només queda un exemplar. No surt representada la tapa de la novel.la (no he trobat cap dada més del llibre).

diumenge, 24 de febrer del 2008

Josep Palau i Fabre, petit homenatge

Ahir, dissabte dia 23 de febrer de 2008, va morir un dels grans poetes que encara teníem viu: Josep Palau i Fabre. I curiosament a l'última classe de literatura vam tractar el seu nom de passada, quan parlàvem de la literatura que s'havia produït a Catalunya després de la Guerra Civil. El seu nom apareixia necessàriament, ja que la revista Poesia fundada per ell el 1944 va ser una plataforma molt important en aquells anys per a molts escriptors (Carles Riba, J.V. Foix o Salvador Espriu). Anys després, també va ser un dels fundadors de la revista Ariel (1946-1951) i va col·laborar també en al revista Dau al set.
Fins l'últim moment, va estar escrivint. La seva obra més coneguda, però, és Poemes de l'alquimista, poemes que ha anat revisant i reelaborant al llarg de la seva vida. Per a més informació de la seva obra, podeu visitar la pàgina de l'AELC: http://www.escriptors.cat/autors/palaufabrej/index.php




BEATUS ILLE...


Sortós qui sense seny ha travessat el mar
i ha conegut el món de l'una banda a l'altra:
qui obeint el seu vent se n'anava a l'atzar,
que és el millor país per als cors sense mare.

Sortós qui com un foll...


(L'alienat, Josep Palau i Fabre)

Sortosos nosaltres per haver conegut la seva obra, per deixar-nos ser folls mentre el llegíem.