Josep Palau i Fabre, petit homenatge

Ahir, dissabte dia 23 de febrer de 2008, va morir un dels grans poetes que encara teníem viu: Josep Palau i Fabre. I curiosament a l'última classe de literatura vam tractar el seu nom de passada, quan parlàvem de la literatura que s'havia produït a Catalunya després de la Guerra Civil. El seu nom apareixia necessàriament, ja que la revista Poesia fundada per ell el 1944 va ser una plataforma molt important en aquells anys per a molts escriptors (Carles Riba, J.V. Foix o Salvador Espriu). Anys després, també va ser un dels fundadors de la revista Ariel (1946-1951) i va col·laborar també en al revista Dau al set.

Fins l'últim moment, va estar escrivint. La seva obra més coneguda, però, és Poemes de l'alquimista, poemes que ha anat revisant i reelaborant al llarg de la seva vida. Per a més informació de la seva obra, podeu visitar la pàgina de l'AELC: http://www.escriptors.cat/autors/palaufabrej/index.php

BEATUS ILLE...

Sortós qui sense seny ha travessat el mar

i ha conegut el món de l'una banda a l'altra:
qui obeint el seu vent se n'anava a l'atzar,
que és el millor país per als cors sense mare.

Sortós qui com un foll...

(L'alienat, Josep Palau i Fabre)

Sortosos nosaltres per haver conegut la seva obra, per deixar-nos ser folls mentre el llegíem.