dilluns, 7 d’abril del 2008

La vida es bella

Títol: La vida és bella
Direcció: Roberto Benigni
Guió: Roberto Benigni, sobre l’obra Un testimonio del Holocausto de Vicenzo Cerami
Actors: Roberto Benigni (Guido), Nicoletta Braschi (Dora), Marisa Paredes (mare de Dora) i Giorgio Cantarini (Josué)
País: Itàlia
Any: 1997

És una pel·lícula que tracta sobre l’holocaust nazi. Explica com un italià jueu, Güido Orefice, inventa una mena d’història romàntica en contraposició al terrible món que envolta a ell i al seu fill. Ens vol donar una visió de les vivències de les famílies jueves durant l’holocaust. Segons he llegit (perquè no la he vist) Güido és un home que somia amb tenir la seva pròpia botiga de llibres. Un dia coneix Dora, que és una mestra, i s’enamora d’ella. Es casen i tenen un fill, Josué, i munten la botiga de llibres. Quan arriba la segona guerra mundial Güido i el seu fill són reclutats a un camp de concentració. Allà el pare fa creure al fill que allò és com un joc on han d’aguantar tot sense patir ni plorar, i que al final tindran un premi. Així el nen creix sense cap mena de trauma ni patiment, pensant que allò és com el joc que li ha explicat el seu pare i que si aguanta i arriba als mil punts guanyarà. Al final el pare mor, i el nen surt del camp i retorna amb la mare, sense cap mena de trauma per la guerra ja que l’ha viscuda com li va explicar el seu pare. Ens ensenya a mirar el costat positiu de les coses, com en la situació d’estar reclutats en un camp nazi, el pare té el valor d’aguantar i fer d’aquell infern un joc per al seu fill, amb l’objectiu que visqui sense cap mena de trauma, ni visió tràgica de la guerra.

Com que no la he vista no puc dir quina escena m’agrada més, però de seguida que tingui temps la veuré perquè és molt sonada i pel que he llegit deu ser maquíssima. Penso que el que més m’agradaria de la pel·lícula és el tractament, el coratge i el valor que posa el pare per conviure allà amb el seu fill, aguantant-se tot el patiment per tal que el nen no es traumatitzi. Crec que em posaré a plorar com una desgraciada quan la vegi!



Imre Kertész

Imre Kertész va néixer el 9 de novembre de 1929 a Budapest, en una família de religió jueva. El 1944 fou deportat al camp de concentració nazi d'Auschwitz, i posteriorment als de Buchenwald i Zeitz. Quan l’alliberaren es dedicà al periodisme en un rotatiu de la ciutat de Budapest. L'any 1951 va ser acomiadat al pujar al poder el Partit Comunista d'Hongria. En aquell moment inicià la seva activitat com a traductor (d'autors com Nietzsche i Freud), autor de comèdies i guions cinematogràfics, i es dedicà plenament a la literatura a partir de la dècada del 1970. El 1995 fou guardonat amb el Premi de Literatura de Brandenburg i el 1997 amb el Premi del Llibre de Leipzig. El 2002 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una escriptura que manté l'experiència fràgil de l'individu contra el caràcter arbitrari i bàrbar de la història, esdevenint el primer autor en llengua hongaresa en rebre aquest guardó.

Una de les seves novel·les que tracta el tema dels camps de concentració nazis és Sin destino o Fateless (Sorstalanság en hongarès). Va ser escrita entre 1960 i 1973 i es va publicar per primer cop al 1975. Es tracta d’una experiència semi-autobiogràfica sobre un adolescent jueu que als15 anys d’edat explica el que li va passar als camps de concentració nazis d’Auschwitz i Buchenwald.


Bibliografia: http://www.wikipedia.org/

diumenge, 6 d’abril del 2008

Per què llegir els clàssics

"La lectura d’un clàssic ens ha de donar alguna sorpresa, en relació a la imatge que tenim. Per aquesta raó mai recomanarem prou la lectura directa del textos originals evitant el màxim possible la bibliografia crítica, els comentaris, les interpretacions. L’escola i la universitat haurien de servir per fer entendre que cap llibre que parla d’un altre llibre diu més coses que aquell llibre mateix; en canvi, fan de tot per fer creure el contrari. Hi ha una inversió de valors molt difosa per la qual la introducció, l’aparell crític, la bibliografia s’utilitzen com una cortina de fum per amagar allò que el text ha de dir i que només pot dir si se’l deixa parlar sense intermediaris que pretenguin saber més que ell."
Italo Calvino, Per què llegir els clàssics
Per això, estimats cronistes, és tan important llegir el llibre, molt més que les explicacions que jo us en pugui donar perquè en el llibre hi és tot i, sense ell, res del que se'n diu, té sentit.

dissabte, 5 d’abril del 2008

La felicitat vista des d'un triangle teatral

Personatges: Jo, ell, ella
Espai: Un cafè

Ella: La felicitat? Ves quin concepte... què s'entén per felicitat?
Jo: Fent-me l'intel·lectual. Doncs la felicitat és allò que cadascú vol que ho sigui. Els grans filòsofs tenien un concepte diferent de la felicitat; Plató, Sòcrates, els sofistes,... tots tenien el seu punt de vista.
Ell: Sí, sí, esclar, però aviam, tots sabem que amb ella jo era feliç, però pel que va passar, vaig trobar felicitat en algú altre, no?
Ella: Com si no hagués escoltat res. Jo també crec que això depèn de cadascú. És bastant obvi, perquè...
Jo: Tallant-la. Ara t'escolto! Segurament a mi hi haurà certes coses que em faran felices però que a vosaltres no. Això depèn de cadascú!
Ell: Sí, bé,... però també hi haurà coses en comú, no? Què me'n dieu del tòpic aquell que diu que els diners no donen la felicitat però...
Ella: Anticipant-se. Però ajuden. No ho sé, és força normal que ajudin a ser feliç, però també podríem entrar a parlar de quantitats, no? Quants diners t'ajudarien a fer-te feliç? La mateixa quantitat que a mi? No crec que busquem el mateix amb els diners, cadascú té els seus objectius.
Ell: Bé... no ho sé...
Ella: I per cert, si vas trobar la felicitat en algú altre serà perquè tu vas canviar d'un dia per l'altre, no per res més!
Jo: Torno a estar d'acord amb tu, ves per on. Potser jo em conformo amb uns diners que algú altre no en tindria ni per començar!
Ell: Una mica molest. Ei, ei, ei, sembla que aneu tots en contra meva! No vaig canviar d'un dia per l'altre, però precisament la felicitat em va fer adonar que diferents persones te l'han de donar, i amb el pas del temps has de saber escollir amb qui vols compartir la teva felicitat. I respecte el concepte de felicitat, jo també crec que és un tema força ambigu i que podria ser perfectament un etern debat.
Jo: Ep, no t'esveris, ara. Ella simplement diu que la felicitat, tal i com l'entenc jo, és un concepte que varia segons la persona. No cal que barregem temes personals, no?
Ell: Està bé, però tot té a veure. Ja t'he dit que amb la noia amb qui ara estic, trobo una altra mena de felicitat.
Ella: Naturalment, a mi tan sols em buscaves per...
Jo: Va, va, pareu de discutir, que jo també podria començar a dir coses de tots dos, eh!
Ell: Bé, però que quedi clar que a tu no et buscava pel que estaves a punt de dir. Més aviat era al revés! I ho saps.
Ella: Mira, l'amor que per tu sentia, ja saps que l'he perdut des de molt abans que tu i jo talléssim. I encara diria més: a partir que ho vam deixar, estic començant a descobrir què és ser feliç. I te'n dono les gràcies, suposo.
Ell: Molt molest. Doncs apa, de res! A mi la felicitat ja no em sembla que sigui anar de compres o veure com surt el sol un diumenge pel matí al teu poble.
Jo: Ho veieu? La felicitat és segons cadascú! M'heu acabat donant la raó.

Triangle amorós

Entren en escena Amor, Amistat i Salut.

Amor: Sabeu de sobres que jo sóc el més imprescindible per a comprendre el concepte de felicitat, que jo sóc allò que mou el món, allò pel que les persones lluiten amb ungles i dents, que ho tinc tot controlat: quan estic present, la gent riu i és feliç, quan no hi sóc, la gent plora... Heu de reconéixer que sóc el més important, juntament amb la meva parella l'amistat.

Salut, a Amor i Amistat: Sabeu què? Jo no ho veig tan clar. No crec Amor, que t'ho hagis de creure tant. No ets el més imprescindible, el més imprescindible ho sóc jo. Si jo no hi sóc, vosaltres dos no hi sou, de sobres ho sabeu, sense mí la resta de coses no rutllen.

Amistat, a Salut: Potser tens raó, potser no som la parella perfecta que crèiem, sense la qual la felicitat no era possible. I es que és veritat, si tu no hi ets, ni jo ni Amor hi som. (A tots dos) Potser allò imprescindible som tots tres plegats, potser és això, que som les tres coses imprescindibles de la vida per entendre el concepte de FELICITAT.

divendres, 4 d’abril del 2008

Lletrat de Batalles


El Lletrat de Batalles és una pàgina web del portal Edu365 que correspon a l'enllaç següent: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lletresbatalles/index.htm
  • Explicar amb aquelles paraules, fets i personatges clau, com es va desenvolupar i com va esclatar el conflicte de la Guerra Civil espanyola, el 1936.
  • Com el van viure aquelles persones que marcaren la literatura del moment.

Aquest web, en la seva pàgina inicial (que podem veure en la imatge anterior) divideix el seu contingut en 4 apartats diferents:
- Mots
- Fets
- Noms
- Valors

L'apartat
Mots reuneix les paraules "clau":
  • Madrid
  • La Plaça del Diamant
  • Fes memòria, Bel
  • El fil de plata
  • Combat dels poetes
  • Pedra de Tartera
  • Cendra per Martina
  • 556 Brigada Mixta
  • Incerta Glòria
  • Qui sóc...
  • Pa negre
  • Quan érem capitans
  • El vel de mala
  • Els vençuts
  • Corrandes d'exili
  1. Cada apartat conté un audio amb un fragment de l'obra en qüestió
  2. Enllaç a l'escenari corresponent de l'obra
  3. Enllaç a l'informació d'interès de l'autor/a de l'obra
L'apartat Fets reuneix aquells esdeveniments a destacar, cronologia i altres característiques de l'època:
  • L'escenari
  • L'esclat
  • El front
  • La rereguarda
  • El desenllaç
  • Cronologia
  1. Vídeos adjunts segons el tema a tractar
  2. Informació d'interès
  3. Mapa peninsular amb l'evolució de la Guerra Civil
  4. Fitxers d'audio explicant esdeveniments
  5. Música
  6. Imatges
  7. Referències a les notícies dels diaris de l'època

L'apartat Noms reuneix aquelles biografies d'interès, aquells autors/es de l'època que cal destacar.
  • A. Artís
  • X. Benguerel
  • P. Calders
  • S. Espriu
  • M. Manent
  • J. Oliver
  • T. Pàmies
  • M. de Pedrolo
  • J. Pla
  • V. Riera
  • M. Rodoreda
  • J. Sales
  1. Biografia de l'autor/a en qüestio, destacant com va viure l'esclat del conflicte bèl·lic
  2. Imatge
  3. Fragment d'una declaració seva
L'apartat Valors reuneix aquells textos i persones que defensen la pau com a valor suprem.
  • Frases
  • S. Espriu
  • P. Calders
  • P. Casals
  • Ch. Caplin
  1. Reproducció de frases relacionades amb el seu autor/a
  2. Imatges
  3. Reproducció de vídeo de moments històrics i d'obres i/o pel·lícules
    1. A destacar Pau Casals
  4. Enllaç a la biografia de l'autor/a

El web, a més, té un enllaç a:
  • Crèdits
  • Instruccions
  • Guia



"El militar és una planta que hem de cuidar per tal que no doni els seus fruits". Jacques Tati

Presentació d'una pàgina web


La pàgina web en qüestió és: http://cultura.gencat.net/ilc/literaturacatalana800/ca/index58284.htm

El tema és una exposició que fa la generalitat de Catalunya titulada 800 anys de literatura catalana. En aquí es fa un repàs de tota la literatura catalana, les diferents èpoques, les relacions amb les literatures d'altres països, els autors més destacats, un context històric...

La informació està distribuïda en tres blocs principals:

Un, titulat L'exposició, on hi han els diferents períodes.

Un segon, titulat Les relacions literàries, on hi ha la relació amb literatures d'altres països.


I un tercer bloc, titulat Una ullada ràpida, que consisteix a un "visita ràpida" de l'exposició només que amb imatges de manuscrits i tal, i la nota al peu de què és cada cosa.

Moment literari de les vacances

Se'm fa difiícil trobar un moment literari de les vacances, el més literari que trobo és el viatge d'anada a Sevilla quan estava al tren llegint Ball robat! hehe!

Ara que hi penso, no sé si tindrà molt a veure però a Sevilla vam conèixer un noi que cantava molt bé. A no me'n recordo quina edat se li va morir la seva àvia, i es veu que feia poc va tenir un accident molt fort amb el cotxe. Es va quedar adormit conduint i va xocar. La sort va ser que a ell no li passà absolutament res. Com que allà són bastant creients el noi aquest ens va dir que ell sap que no li passà res perquè la seva àvia l'ajudà. Que si no hagés estat per la seva àvia ell seria mort. Després d'explicar-nos això que li passà, ens va cantar una cançó que va compondre (tocava la guitarra) per a la seva àvia, preciosa, que ens vam quedar totes amb els pèls de punta...! No sé si tindrà gaire a veure, o si serà el que tú demanes de moment literari! Un altre moment literari podríen ser les processons que vam veure, algunes molt boniques, una (que crec que tindrà més a veure amb el que dius de moment literari) era Jesucrist amb un romà i representava no sé que camí de Crist al poble romà... ens van explicar.

Ah! Ara se m'ha acudit un altre! Un dels dies que estàvem allà vam anar a Cádiz, a veure la ciutat, la catedral i tal, i abans d'anar cap allà vam passar per "El Puerto de Santa María", un poble portuari de Cádiz. Allà vam esperar el vaporeto aquell que et portava a la Capital pel riu. Mentre l'esperàvem, ens vam estirar al solet al costat del port, amb els vaixells, les gavines....

Portada de Ball robat


Aquesta és la meva portada de Ball robat. Potser al veure la imatge de dos recén casats així feliços sembla una mica contradictori però ho he fet a propòsit. Buscava una imatge d'un matrimoni de l'antiga burgesia però no n'he trobat cap que m'agradés. Tampoc volia posar res d'un ball perquè encara que el llibre es digui així, no hi ha cap referència al ball. El que intento transmetre és una ironia, m'explico: a Ball robat es fa una "crítica" a la forma de viure de la burgesia, a la seva moralitat que al cap i a la fi no els porta més que desgràcies. Els matrimonis fracassen, i encara que les parelles haguessin estat combinades d'una altra manera, al llibre s'afirma que haurien acabat igual. Així, la imatge que jo poso és una ironia a "l'èxit del matrimoni", eix vertebrador de l'obra.

dijous, 3 d’abril del 2008

La fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall

Sempre demano als meus cronistes que mirin la literatura més enllà de les pàgines que llegeixen o escriuen, perquè el cap i a la fi, la literatura es basa en experiències humanes universals. Sempre els dic que tinguin una mirada literària al món. Ja els he posat alguns exemples i, avui, en vull posar-ne un altre.
Amb els meus alumnes més petits, de 2n d'ESO, (possibles futurs cronistes), hem anat de crèdit de síntesi a Olot. Impressionant. Una zona que s'ha de visitar. Una de les excursions va ser visitar "La fageda d'en Jordà". En tenia moltes ganes de veure-la i recordar el poema de Joan Maragall. La fageda és un lloc, com diu el poeta, per perdre-s'hi. Tot sembla igual, com si es tractés d'un conte de fades on els personatges no troben el camí de sortida o una novel·la històrica en què els bàndols contraris desemboquen una lluita cruel i sagnant o un viatjant amb el seu cavall a la recerca d'algun element màgic, com si es tractés d'una novel·la artúrica o, simplement, un espai on el personatge reflexiona sobre si mateix. En fi, mil i una històries poden sortir d'aquella fageda tan espectacular.

Volia una de les fotos que vam fer, però encara no és possible. De moment, us deixo amb aquesta. Vist d'aquest manera no sembla que la fageda sigui tan especial. És pel que recomano que visiteu aquest lloc tan privilegiat, això sí, amb el poema de Maragall al costat.