Aquesta novel·la breu desenvolupa el tema universal de l'avarícia, com ja van fer grans mestres de la literatura universal (Plaute, Shakespeare, Molière, Goldoni...).
Els tres personatges centrals de l'obra són l'Oleguer, la Tuies, i el notari de la vila, Don Magí Xirinac. La Tuies fa d'eix vertebrador dels tres protagonistes: primer forma matrimoni amb el notari i, en quedar vídua, es casa amb l'Oleguer. Oller retrata de manera implacable i amb tota mena de detalls la roïna gasiveria que atenalla tots tres personatges. Tot allò que no tingui relació amb la riquesa i els diners és menyspreat pels nostres protagonistes, que cauen, així, en l'extrema soledat i l'aïllament patològic. El marc d'aquesta encarnació del Mal és el món rural català, un món que s'esfondra davant el progrés industrial. El canvi radical d'una societat que entra de ple en la industrialització condicionarà i causarà la fi tràgica dels protagonistes. L'Antic règim s'enfonsa: transformació agrària, migració camp-ciutat, aparició del proletariat, arribada del ferrocarril...el substrat realista i naturalista de l'obra és innegable, però Oller es distancia del cànon naturalista francès.
L'acció transcorre el 1850 al poble de Pratbell, que, com Vilaniu, és una recreació literària del Valls nadiu d'Oller. Pratbell, gràcies a la seva estratègica situació, en una cruïlla de camins, es dedica bàsicament al comerç i emmagatzematge de blat. L'Oleguer deixa l'ofici de traginer i s'instal·la a Pratbell per fer de blader, amb considerable èxit. L'èxit del nouvingut provoca l'enveja i, aviat, l'odi dels veïns. Tot allò que té de roí i miseriós l'Oleguer, es fa més refinadament cruel en la seva dona, la Tuies. Però l'arribada del ferrocarril revoluciona l'estructura econòmica i social del poble. Mentre Pratbell es llança pel camí del progrés, concretada en la indústria tèxtil i farinera, l'Oleguer i la Tuies endeguen una regressió econòmica sense aturador. L'assassinat final de l'Oleguer, a mans d'un proletari víctima de les seves pràctiques d'usura, simbolitza el triomf de la nova societat industrial.
Els tres personatges centrals de l'obra són l'Oleguer, la Tuies, i el notari de la vila, Don Magí Xirinac. La Tuies fa d'eix vertebrador dels tres protagonistes: primer forma matrimoni amb el notari i, en quedar vídua, es casa amb l'Oleguer. Oller retrata de manera implacable i amb tota mena de detalls la roïna gasiveria que atenalla tots tres personatges. Tot allò que no tingui relació amb la riquesa i els diners és menyspreat pels nostres protagonistes, que cauen, així, en l'extrema soledat i l'aïllament patològic. El marc d'aquesta encarnació del Mal és el món rural català, un món que s'esfondra davant el progrés industrial. El canvi radical d'una societat que entra de ple en la industrialització condicionarà i causarà la fi tràgica dels protagonistes. L'Antic règim s'enfonsa: transformació agrària, migració camp-ciutat, aparició del proletariat, arribada del ferrocarril...el substrat realista i naturalista de l'obra és innegable, però Oller es distancia del cànon naturalista francès.
L'acció transcorre el 1850 al poble de Pratbell, que, com Vilaniu, és una recreació literària del Valls nadiu d'Oller. Pratbell, gràcies a la seva estratègica situació, en una cruïlla de camins, es dedica bàsicament al comerç i emmagatzematge de blat. L'Oleguer deixa l'ofici de traginer i s'instal·la a Pratbell per fer de blader, amb considerable èxit. L'èxit del nouvingut provoca l'enveja i, aviat, l'odi dels veïns. Tot allò que té de roí i miseriós l'Oleguer, es fa més refinadament cruel en la seva dona, la Tuies. Però l'arribada del ferrocarril revoluciona l'estructura econòmica i social del poble. Mentre Pratbell es llança pel camí del progrés, concretada en la indústria tèxtil i farinera, l'Oleguer i la Tuies endeguen una regressió econòmica sense aturador. L'assassinat final de l'Oleguer, a mans d'un proletari víctima de les seves pràctiques d'usura, simbolitza el triomf de la nova societat industrial.
"L'Escanyapobres" fou etiquetada de novel·la naturalista ja des del moment de la seva aparició. Tanmateix, i com ja va passar amb "La Papallona"(1882), el naturalisme d'Oller presenta restriccions i matisos importants. Oller s'implica a fons, no és un mer analista fred i impassible. Aquesta novel.la és més negra, condensada i ambiciosa que "La Papallona", i sovint voreja l'esperpent.
Per molts crítics, "L'escanyapobres" és, des del punt de vista tècnic i narratiu, la peça més ben construïda del corpus literari de Narcís Oller.
Per molts crítics, "L'escanyapobres" és, des del punt de vista tècnic i narratiu, la peça més ben construïda del corpus literari de Narcís Oller.
En paraules d'Alan Yates, "L'Escanyapobres" "és una de les creacions més fortes de la narrativa catalana vuitcentista, pel fet de ser, cal admetre-ho, una de les poques que suggereixin i aguantin una autèntica, rica polivalència de lectura i interpretació".
Aquí en situo un petit fragment, corresponent al capítol XIè, al desenllaç de l'obra:
- Ah! ja sé qui és! l'Escanyapobres!... un tros d'armilla del notari.
I, com veiés que xocava la fredor de la seva expressió, afegí:
- Una bona peça. No es perdé pas tan galant cosa!
I, com veiés que xocava la fredor de la seva expressió, afegí:
- Una bona peça. No es perdé pas tan galant cosa!
[la imatge, una caricatura de Narcís Oller]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada