dissabte, 13 d’octubre de 2007

paisatge



A vegades em sento així, sento que la meva personalitat és tan inestable com una cascada.Aparentment normal, diferent pot ser, i tan inesperada com ningú. Tinc moments de tranquilitat,pero són pocs, a vegades sense donar-me compte e tornat a fer alló que no volia, tan inesperadament que ni jo mateixa puc determinar els segons de les meves accións( com cuan la corrent fa que l'aigua es mogui més ràpida per moments, i mai ningú pugui frenar-la..) A la que li falta alguna cosa que l'ajudi a frenar, que li compensi..Pero finalment, qui limita la natura, qui pot delimitar el corrent de l'aigua..? no es pot fer ni amb presses..

1 comentari:

Adalaisa ha dit...

A poc a poc aniràs frenant. Segur.