dijous, 18 d’octubre del 2007

Cristòfor Despuig

Vida i obra:

Gran importància té, en la prosa catalana, l´obra del cavaller tortosí, Cristòfol Despuig (nascut el 1510, mort entre 1561 i 1580) intitulada "Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa" redactada l´any 1557 i adreçada a Francesc de Montcada, comte d´Aitona. Els colloquis són sis, entre Fàbio, ciutadà, i Líbio, cavaller, tot dos tortosins, i el cavaller valencià don Pedro.
En un català que té una gran naturalitat i sens dubte revela el parlar dels cavallers i gent cultivada de mitjan segle XVI, Cristòfol Despuig, home inteligent i erudit, hàbil en la seva argumentació i conversador elegant i apassionat, posa de manifest, en aquest sis colloquis, tres intencions molt clares. En primer lloc defensa l´excellència, bellesa, riquesa i importància històrica de la seva ciutat nadiua, Tortosa, apologia feta amb amor i erudició. En segon lloc fa un abrandat allegat a favor de Catalunya en el present i el passat, i justifica, amb tota mena d´argumements, moments aleshores discutits de la nostra història i fa un encertat panerigic de la llengua catalana. En tercer lloc, profundament espanyol, fidel a Felip II i a les seves empreses i, en aquell moment, a la seva lluita contra França i el Papa, Despuig no tolera que hom pretengui d´identificar Espanya amb Castella, la qual cosa el du a un violent anticastellanisme que, fet i fet, no és més que una manifestació del seu ferent espanyolisme.

Cristòfol Despuig no tan solament fa una defensa histórica i arqueològica de Tortosa, ans encara es complau, potser en els millors moments de la seva prosa, a enumerar la bellesa del paisatge, les riqueses de la pesca i la caça, la fertilitat de la terra , la seva producció...
L´apologia, abrandada i erudita, de Catalunya és un motiu gairebé constant en els colloquis de Despuig.

Despuig, en les seves disquisicións històriques, s´indigna contra els castellans que "per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, celen la veritat" i contra els "historiògrafos castellans" que "estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya.

Frase dita per Despuig:
"Senyor, la major part dels castellans gosen dir públicament que aquesta nostra provincia (Catalunya) no és Espanya i, per ço, que nosaltres no som verdaders espanyols : no mirant, los pecadors benaventurats, quant ignorants són i quant cegos d´enveja i malicia van, que aquesta provincia no sols és Espanya , mas és la millor de Espanya..."