diumenge, 7 d’octubre del 2007

L'Amor

El significat d'amor, és un concepte abstracte de difinir i alhora complexe.
Per què dic això? perquè potser m'han ferit o simplement perquè he agafat una connotació gens positiva. Però si obro el meu cor i pensaments, seria totalment distint.
Amor per mi, ara mateix ,és una gran virtut que sent quelcom per una altra pesona. És un sentiment que et fa il·lusionar, arriscar-te, pensar constantment, recordar a la persona que tu estimes...
Per amor es pot fer grans coses, però et canvia, no ets el mateix, estàs als núvols i alhora a un altre món. No t'importa el voltant, només aquella persona que la tens adheriada al cor.
Dic que és complexe perquè cadascú la perceb a la seva manera i semblança. L'amor es pot concedir i entendre distintament, pots ensenyar-lo amb actituds pròpies de casdascú.
L'amor no està solsment en una parella,també s'involucra en altres aspectes, en la família, els amics, al treball...
Tot i que aparegui en altres circumstàcies de la vida, per mi , l'amor que té més relevància és el de parella, simplement perquè és distint, i ja que en els altres aspectes es presenta de manera diferent, és més sentimental i contagiós.
Arriba amb més profunditat, peró s'ha de dir que costa més de treure'l i les veritats fan mal. No és fàcil, perquè et cega i has de saber si et convé el teu estimat o no.

He agafat dues cançons, perquè la lletra em fa pensar i fa. recordar moments.
High(James Blunt)

Beautiful dawn
Lights up the shore for me.
There is nothing else in the world,
I'd rather wake up and see (with you).
Beautiful dawn
I'm just chasing time again.
Thought I would die a lonely man,
in endless night.
But now I'm high;
running wild among all the stars above.
Sometimes it's hard to believe you remember me.
Beautiful dawn
Melt with the stars again.
Do you remember the day when my journey began?
Will you remember the end (of time)?
Beautiful dawn
You're just blowing my mind again.
Thought I was born to endless night, until you shine.
High; running wild among all the stars above.
Sometimes it's hard to believe you remember me.
Will you be my shoulder when I'm grey and older?
Promise me tomorrow starts with you,
Getting high; running wild among all the stars above.
Sometimes it's hard to believe you remember me .
Traducció: (Castellà)
Hermoso amanecer
enciende la costa para mi.
No hay nada más en el mundo.
Hubiera preferido despertar y ver (contigo).
Hermoso amanecer
sólo persigo el tiempo otra vez.
Pienso que moriré solo, en la noche sin fin.
Pero ahora, estoy alto, corriendo salvaje entre las estrellas allí arriba.
Algunas veces es difícil creer si tu me recuerdas.
Hermoso amanecer
mezclado con las estrellas otra vez
¿Recuerdas el día en que mi viaje comenzó?
¿Recordaras el final (del tiempo)?
Hermoso amanecer,
me estás volando la mente otra vez.
Pienso que nací a la noche sin fin, hasta que brilles
alto, corriendo salvaje entre las estrellas allí arriba.
Algunas veces es difícil creer si tu me recuerdas.
¿Serás mis hombros cuando este gris y viejo?
Promete que el mañana empieza contigo
Yendo* alto, corriendo salvaje entre las estrellas allí arriba.
Algunas veces es difícil creer si tu me recuerdas.
Alto, corriendo salvaje entre las estrellas allí arriba
Algunas veces es difícil creer si tu me recuedas.
Mi rosa negra

Tu eres mi rosa negra...tus pétalos son mi vida..
tus espinas mis heridas...
Eres la luz oscura que buscaba mi tristeza,
tus espinas se convierten en pétalos llenos de belleza,
nunca marchitas.
Se extremece tu cuerpo, como una hiedra inconfundible...
jamás dejarás de ser mi rosa negra...
Mi inconparable flor en este hermoso jardín,
tu deslumbrante pelo negro destella el mejor jazmín.
Te escojí a ti, por ser diferente a las demás rosas,
tu eras única,
tus espinas me protegen, hoy tus pétalos visten mi túnica..
Aveces te hiero...quiero posar en tu cáliz..busco un porqué,
¿porqué sin ti lo veo todo gris?
De ser feliz, si tus pétalos marchitan yo marchito,
eres la razón porque lucho, si te quitas la vida yo me la quito...
Para siempre...recordaré el último pétalo caído,
pero no aceptaré la realidad cuando tu te hayas ido.
Aunque no estés, tu nombre permanecerá entre mis labios,
aunque te vayas de mi boca jamás saldrá un adiós,
pues te querré eternamente,
eternamente marcada en mi piel...
Tu color negro es la tinta que se escribe en este papel.
Donde narro cada beso, cada caricia, abrazo que te di...
floreces dentro de mi...tú eras mi inconfundible, tú eras mi vida.
Me recuerda cada lágrima desprendida en aquel tiempo...
miramiento de no aceptar que te perdí tan sólo hace un momento...
Y sigo sin aceptarlo...
Quiero lanzarme al vacío
para olvidar que te fuiste de mi mano y no quisite regresar...
Olvidarte será imposible, pero quitarme la vida no...
Borrarme tu camino, sinó...
Que me maten tus espinas..
No me quedan suficientes lágrimas para caer por mis retinas...
Y mis ganas de vivir, se van cuando tu me esquivas...
No reconozco haberte perdido ahora soy hombre muerto...
Quiero volar hacia el cielo y no estar aquí cuando hayas vuelto..
Marchita mi esperanza, saber que lo nuestro es imposible..
Tan sólo soy un simple amigo..
Me despido con la barra de este calibre...
Mi rosa negra...tan mustia por dentro y bella por fuera,
cada pétalo que cae es una lágrima cualquiera...
eres única y todas te envidian...
tu color negro se va destiñiendo con el paso de los días...
te guardo en mi vitrina,
es un recuerdo muerto,
que en silencio sigue existiendo y guarda un sentimiento,
brotas en un edén en un sin fin...
te sientes rara diferente..
para mi eres especial, porque en mi vida encajas...
eso de diferencia aveces piensas,
te preguntas el¿ porque de tu existencia?
nunca crees en las creencias...
estás en una realidad diversa a todas las demás,
tu personalidad varia distintas formas de pensar...
eres única, de cada mil rosas negras hay tres!!
marginadas de la sociedad por el color negro de su piel.
o por ser distintas...yo fui egoista y tu fría,
nada más verte en aquel jardín quise que fueras mía!!
¿porqué? ¿porqué estás al borde de la extinción?
¿porqué? porqué eres tan bella y
rozas la perfección?
un corazón tan puro
y frágil, pero parece tan fuerte desde el exterior,
pero en el interior sufre por depresión la muerte.
Para ella es algo dulce sentir el sabor de la sangre,
el viento ondea
sus pétalos como un sauze..
aparentas lo que
que no eres,
pero quiero poder conocerte porque no hacerlo me
hiere!
Estoy loco por tus espinas
que se clavan son parte de mi, formas
parte de mi vida...
Tu voz dulce me susurra en el oído...
el tiempo se ha parado y mis
latidos se han quedado contigo...!
Porta