dijous, 1 de novembre de 2007

Tempus fugit celeritas

Els meus cronistes estan molt preocupats pel temps. Igual que els llatins, creuen que el temps va massa ràpid, que els fuig de les mans, i no tenen prou "temps" per poder relatar totes les cròniques que tenen encomanades des de fa "temps".
Però, ben mirat, que és el "temps"? Si mirem el diccionari de l'IEC, en la primera entrada ens proposa la següent definició: Forma mental que assumeix l’experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars, com la revolució aparent de l’esfera celeste causada per la rotació de la Terra. Queda clar, doncs, que és una forma mental donada gràcies a l'experiència.
Joan Fuster, a Indigacions i propostes, ple d'ironia, ens defenia la seva manera d'entrendre el "temps".
-QUÈ passa?
- El temps.
I, en efecte, això que passa és el temps.

Per què ens preocupa tant el temps si encara no sabem el que és? Per què ens preocupa tant tenir temps? És una possessió, potser? Com és que malament si el temps passa lent i malament si el temps passa ràpid?
Temps, una paraula ben estranya.